La Moncloa gestiona dades que reflecteixen una fuga d'entre el 10% i el 12% dels votants del PSOE en les eleccions generals de 2023 cap al Partit Popular i Vox, segons una informació publicada aquest diumenge, 25 d'octubre, per La Razón. El trasllat de suports cap a les formacions liderades per Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal representa un dels principals problemes electorals per a Pedro Sánchez, que afronta els comicis del proper 29 de novembre amb l'objectiu de conservar el Govern. Encara que els socialistes estarien compensant parcialment aquestes pèrdues gràcies a la captació d'antics votants de Sumar, les estimacions demoscòpiques continuen mostrant un avantatge del bloc de les dretes.
La informació, signada per Carmen Morodo a La Razón, assenyala que la recuperació d'una part de l'electorat progressista no estaria sent suficient per neutralitzar els suports que el PSOE perd cap als seus principals adversaris. La dada resulta especialment rellevant perquè no es tracta únicament d'una desmobilització d'antics votants socialistes, sinó d'un desplaçament directe cap a les candidatures de PP i Vox, que reforça el bloc contrari. No obstant això, el diari no publica l'estudi intern original ni la seva fitxa tècnica, per la qual cosa no és possible comprovar de manera independent la mida de la mostra, les dates del treball de camp o el marge d'error d'aquesta estimació.
Entre el 10% i el 12% de qui va votar al PSOE el 2023 s'inclinarien ara per PP o Vox
La principal conclusió de les dades atribuïdes a Moncloa és que entre un de cada deu i una mica més d'un de cada deu antics votants socialistes optarien ara per una papereta del PP o de Vox. La xifra reflecteix un moviment electoral que pot tenir conseqüències rellevants en la distribució d'escons, especialment en aquelles províncies on petites diferències de vots determinen l'adjudicació de l'últim diputat.
En les eleccions generals del 23 de juliol de 2023, el PSOE va obtenir el 31,7% dels vots i 121 escons, mentre que el PP va aconseguir el 33,1% i 137 diputats. Vox va aconseguir aleshores 33 representants, per la qual cosa la suma d'ambdues formacions es va quedar en 170 escons, sis per sota de la majoria absoluta. L'equilibri entre blocs va permetre a Sánchez continuar a La Moncloa gràcies als suports parlamentaris de Sumar i diverses formacions nacionalistes i independentistes.
La situació reflectida per les enquestes d'octubre de 2026 presenta diferències importants respecte a aquell resultat. El PSOE ha perdut una part dels seus suports de 2023, mentre que Vox registra una intenció de vot superior a la que va obtenir a les urnes fa tres anys. El PP, per la seva banda, manté una disputa amb la formació d'Abascal per part del seu electorat, tot i que continua per davant de Vox en les principals estimacions publicades.
Les dades internes difoses per La Razón no detallen quina proporció del trasvassament socialista es dirigeix específicament al PP i quina acaba a Vox. Tampoc permeten concloure que aquest percentatge d'electors hagi pres una decisió definitiva, ja que les transferències de vot reflecteixen preferències declarades en el moment de realitzar una enquesta, no resultats electorals consolidats.
El PSOE compensarà part de les seves pèrdues captant antics votants de Sumar
La segona conclusió de la informació de La Razón és que Sánchez estaria recuperant part del terreny perdut mitjançant la captació de votants que el 2023 van donar suport a Sumar, la coalició encapçalada llavors per Yolanda Díaz. Aquest moviment respon a una concentració de suports al voltant del PSOE dins de l'espai progressista, especialment entre aquells que consideren que els socialistes tenen més possibilitats d'encapçalar una alternativa parlamentària al PP i a Vox.
No obstant això, aquesta transferència presenta una dificultat per al conjunt del bloc d'esquerres. Els vots que guanya el PSOE procedents de Sumar no són necessàriament suports nous per a l'espai progressista, sinó que en molts casos representen un desplaçament entre candidatures que necessiten sumar els seus diputats per formar Govern.
Les dades publicades per altres enquestadores també reflecteixen aquest fenomen. L'enquesta de 40dB. per El País i la Cadena SER, difosa el 9 d'octubre, assenyalava que el 12,2% dels qui van votar a Sumar el 2023 s'inclinava ara pel PSOE en un escenari de divisió de l'esquerra alternativa. Aquest percentatge descendia al 8,4% quan es plantejava una candidatura unitària de Front Ampli que inclogués a Podemos.
La diferència resulta significativa per a l'estratègia socialista. Una major concentració del vot progressista en el PSOE pot millorar el resultat individual del partit de Sánchez, però també reduir la representació de les forces amb les quals necessitaria assolir acords parlamentaris. Per això, la recuperació del PSOE i la del conjunt de l'esquerra no han de avançar al mateix ritme.
Què diuen les enquestes: PP i Vox superarien els 176 diputats en diversos sondeigs
La informació atribuïda a Moncloa coincideix amb una tendència recollida per bona part de les enquestes privades publicades durant octubre, que atorguen al bloc format per PP i Vox una suma d'escons superior als 176 necessaris per assolir la majoria absoluta.
L'últim promig de DatosRTVE, actualitzat el 23 d'octubre, situa al Partit Popular al voltant del 31,6% dels vots i 135 escons, mentre que el PSOE obtindria el 26,8% i 106 diputats. Vox assoliria el 18,7% i 65 representants, de manera que la suma de les formacions de Feijóo i Abascal es situaria aproximadament en 200 escons.
Una fotografia similar apareix en el sondeig de 40dB. publicat per El País el 9 d'octubre, que assignava al PP una estimació central de 132 diputats i a Vox 66. En conjunt, ambdues forces assolirien 198 escons, tot i que l'estudi contempla forquilles de resultats i no permet assegurar quina serà la composició del Congrés després del 29N.
Per la seva banda, NC Report per La Razón, en la seva enquesta publicada l'8 d'octubre, situava al PP en el 34,1% dels vots i entre 146 i 148 diputats, mentre que Vox assoliria el 18,2% i entre 61 i 64 escons. El PSOE, segons aquest mateix estudi, obtindria un 25% dels sufragis i entre 98 i 102 representants.
Aquestes estimacions no són unànimes. El CIS, en el seu baròmetre realitzat entre l'1 i el 6 d'octubre, oferia un escenari diferent, amb el PSOE en primera posició, amb el 34% d'estimació de vot, davant del 22,2% del PP. Les diferències entre instituts demoscòpics evidencien la importància de considerar les metodologies, les dates de recollida de dades i els marges d'incertesa abans d'extreure conclusions electorals definitives.
El trasllat de vot socialista també apareix en els sondeigs públics
La fuga d'antics electors del PSOE cap al PP i Vox no apareix únicament en les dades internes atribuïdes a La Moncloa. Les enquestes públiques també identifiquen aquest fenomen, tot i que amb diferències importants en la seva magnitud.
El sondeig de 40dB. a principis d'octubre estimava que el 5,9% dels qui van votar al PSOE el 2023 es decantaria ara pel PP i el 2,7% per Vox. La transferència conjunta arribava així al 8,6%, per sota de la forquilla del 10%-12% que atribueix La Razón als estudis interns de l'entorn de Sánchez.
En canvi, NC Report per La Razón calculava en la seva enquesta de l'8 d'octubre una fuga del 10,9% cap al PP i del 6,8% cap a Vox, el que suposa un 17,7% en conjunt. Aquestes diferències mostren que les xifres canvien considerablement en funció de l'estudi utilitzat i que el percentatge atribuït a Moncloa no pot considerar-se una mesura definitiva del desplaçament electoral.
Un altre element rellevant és la fidelitat de vot. Segons 40dB., el PSOE conservava el 70,9% dels seus electors del 2023, davant del 74,5% del PP i el 92,8% de Vox. Això significa que el partit d'Abascal registrava, en aquell estudi, una proporció especialment elevada d'antics votants disposats a repetir la seva elecció.
El creixement de Vox condiciona també les opcions de Feijóo
El escenari que descriuen les enquestes planteja una qüestió addicional per al Partit Popular. Encara que Feijóo manté la primera posició en bona part dels sondeigs privats, el creixement de Vox modifica la relació de forces dins de l'espai de dretes i pot influir en les condicions d'una eventual investidura.
Segons la informació publicada per La Razón, la formació d'Abascal ha consolidat una base de votants que no necessàriament tornaria al PP en les últimes setmanes de campanya. Això significa que un increment del suport conjunt a ambdues formacions no ha de traduir-se en un enfortiment proporcional del Partit Popular, especialment si Vox manté o amplia la seva representació parlamentària.
El efecte d'aquesta distribució serà rellevant en les circumscripcions petites, on el repartiment provincial de diputats pot beneficiar o perjudicar diferents candidatures segons la concentració del vot. A diferència d'una elecció en una circumscripció única, en les generals espanyoles no n'hi ha prou amb sumar els percentatges nacionals de diversos partits per conèixer quants diputats obtindran.
A més, una eventual majoria parlamentària de PP i Vox no determina per si sola la fórmula de Govern. La participació d'ambdues formacions en un Executiu, la distribució de responsabilitats i els acords necessaris per a una investidura dependrien dels resultats definitius i de les negociacions posteriors.
Sánchez confia en la mobilització del vot progressista per al 29N
Les dades conegudes aquest diumenge arriben quan Pedro Sánchez intensifica la seva presència pública i la seva activitat electoral, amb l'objectiu declarat d'ampliar el suport parlamentari del PSOE. En una entrevista publicada també aquest 25 d'octubre per El País, el president ha expressat la seva confiança en aconseguir una majoria progressista suficient per continuar governant i ha rebutjat donar per tancada la disputa electoral.
El líder socialista està centrant part del seu discurs en la defensa de les polítiques socials i en advertir sobre els canvis que, al seu judici, introduiria un eventual Govern format per PP i Vox. Al mateix temps, el PSOE reivindica la seva gestió econòmica i situa l'habitatge, les pensions i els salaris entre les prioritats de la campanya.
La principal incògnita de les pròximes cinc setmanes serà si el PSOE aconsegueix recuperar electors que ara s'inclinen per altres formacions o per l'abstenció, i com evolucionarà la distribució de suports dins dels dos blocs.
Per el moment, la informació de La Razón apunta que els estudis interns manejats a Moncloa identifiquen una pèrdua significativa d'antics votants socialistes cap a PP i Vox, mentre que els sondejos públics reflecteixen una major concentració del vot a l'esquerra del PSOE al voltant de la candidatura de Sánchez.
El 29 de novembre serà quan es comprovi quina part d'aquests moviments es trasllada efectivament a les urnes i com es tradueix en la composició del proper Congrés dels Diputats.