La regulació dels centres de dades aprovada pel Govern incorpora una conseqüència que va més enllà dels requisits de sostenibilitat: les instal·lacions que incompleixin les obligacions energètiques, mediambientals i hidràuliques podran enfrontar-se a multes de fins a 60 milions d’euros i, en els casos més greus, a la suspensió dels permisos d’accés a la xarxa elèctrica durant un màxim de tres anys.
La novetat es troba en una segona norma publicada aquest dissabte al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Al costat del Reial decret 1032/2026, que desenvolupa les condicions que hauran de complir aquestes infraestructures, sobre el qual s’ubicaven tots els focus, l’Executiu ha aprovat una altra, el Reial decret-llei 41/2026, que modifica la legislació vigent per incorporar un règim específic d’infraccions i sancions per als centres de processament de dades.
Notícia destacada
El BOE difon el decret que estableix noves exigències per als centres de dades a Espanya
2 minuts
Aquest segon text també estableix un mecanisme de compensacions econòmiques. El seu objectiu és que les instal·lacions que s’allunyin de les obligacions de generació renovable i de cobertura horària contribueixin a sufragar els costos addicionals que puguin traslladar al sistema elèctric i al conjunt dels consumidors.
Notícia destacada
Centres de dades: què exigeix el nou decret i per què el sector el rebutja
4 minuts
Multes de fins a 60 milions i desconnexió de la xarxa durant tres anys
El Reial decret-llei 41/2026 modifica la Llei del Sector Elèctric i la Llei 18/2014 per incorporar les obligacions dels centres de dades als respectius règims sancionadors.
En matèria de consum elèctric, la norma considera infracció greu que aquestes instal·lacions incompleixin en més d’un 25% els requisits d’addicionalitat i de correlació horària. La sanció econòmica podrà oscil·lar entre els 600.001 i els sis milions d’euros.
El incompliment reiterat es considera una infracció molt greu, castigada amb multes d’entre 6.000.001 i 60 milions d’euros. A més de la sanció econòmica, l’Administració podrà suspendre els permisos d’accés i connexió a la xarxa durant un màxim d’un any en els casos greus i de tres anys en els molt greus.
El incompliment reiterat es considera una infracció molt greu, castigada amb multes d’entre 6.000.001 i 60 milions d’euros
El règim sancionador també contempla les infraccions relacionades amb l’eficiència energètica i l’ús de l’aigua. L’incompliment d’aquests requisits podrà considerar-se greu o molt greu en funció de la reiteració, amb multes de fins a 60 milions d’euros.
La competència per iniciar i instruir els procediments correspondrà a la direcció general competent de la Secretaria d’Estat d’Energia. En el cas de les infraccions molt greus, la imposició de les sancions correspondrà al Consell de Ministres.
Compensacions perquè els centres de dades contribueixin a abaratar l’electricitat
L’altra gran novetat del reial decret llei és la creació d’un mecanisme de compensació econòmica per als centres de dades que no assoleixin els objectius de generació renovable addicional o de cobertura horària.
El sistema busca que aquestes instal·lacions assumeixin part dels costos que el seu consum pot generar quan el sistema elèctric necessita recórrer a centrals de suport, com les de gas, per garantir el subministrament. Els ingressos obtinguts es destinaran a finançar els mecanismes de capacitat i, si escau, altres costos addicionals per als consumidors.
El mecanisme s’articula mitjançant dos conceptes. El primer és l’addicionalitat, que mesura quant consum elèctric està emparat per nova generació renovable. Si el centre de dades no assoleix el 80% exigit, haurà d’abonar una compensació que dependrà del seu grau de compliment. La quantia serà de 6, 12, 19 o 25 euros per megavatt hora (MWh), en funció de la proporció de generació renovable addicional que aporti.
El segon concepte és la correlació horària: no n’hi ha prou amb disposar de contractes d’electricitat renovable o acreditar generació neta al llarg de l’any. La instal·lació ha de garantir que, en cada hora, com a mínim el 80% de l’energia que consumeix està emparada per electricitat renovable generada en aquell mateix període.
Quan no s’assoleixi aquest percentatge, s’aplicaran compensacions addicionals d’entre 2 i 16 euros per MWh, també graduades segons el nivell de desviació.
La suma de tots dos conceptes pot arribar als 41 euros per MWh. L’objectiu declarat per l’Executiu és que les instal·lacions contribueixin a cobrir els costos que el seu patró de consum pot traslladar al sistema, i no que aquestes càrregues recaiguin sobre la resta d’usuaris. El reial decret llei precisa que aquestes compensacions no tenen caràcter punitiu, sinó que busquen restablir o compensar els costos induïts pels incompliments.
El 80% d’electricitat renovable i els requisits d’eficiència
El Reial decret 1032/2026, publicat també aquest dissabte, desenvolupa les condicions que hauran de complir els centres de dades per connectar-se a les xarxes de transport i distribució d’electricitat.
En l’àmbit energètic, estableix dues obligacions principals. D’una banda, el requisit d’addicionalitat exigeix que almenys el 80% del consum estigui cobert per generació renovable addicional, mitjançant autoconsum, contractes de compra d’electricitat a termini o instal·lacions d’emmagatzematge, d’acord amb les condicions fixades a la norma. Aquesta generació haurà de ser nova i, amb caràcter general, s’ha d’haver incorporat al sistema en els 36 mesos anteriors a l’entrada en funcionament del centre de dades.
D’altra banda, la correlació horària obliga a donar suport, almenys, al 80% de l’electricitat consumida en cada hora amb generació renovable produïda en aquest mateix període.
La regulació inclou, a més, exigències d’eficiència energètica i hídrica. Els centres hauran d’acreditar que les seves infraestructures assoleixen la classe A en ambdues categories, tot i que els terminis de exigibilitat són diferents: dos anys des de la posada en funcionament per a l’eficiència energètica i un per a la hídrica.
Més de 15 gigawatts de permisos per a centres de dades
El Govern justifica la nova regulació pel creixement de les sol·licituds i dels permisos d’accés a la xarxa d’aquestes instal·lacions. Segons les dades recollides en el reial decret, els centres de dades acumulen més de 15 gigawatts (GW) de capacitat d’accés concedida entre les xarxes de transport i distribució.
La xifra supera les previsions de desplegament recollides en l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de 2024, que calcula entre 3,5 i 4 GW de demanda elèctrica per a aquestes infraestructures el 2030. L’Executiu adverteix que un creixement desordenat podria competir amb la capacitat disponible per a altres usos industrials i residencials i elevar les necessitats de generació de suport.
La preocupació es troba, especialment, en què els centres de dades mantenen un consum elèctric elevat i relativament constant, amb menys capacitat per adaptar-se a les hores en què la generació renovable és més abundant. Si aquesta demanda addicional no va acompanyada de nova capacitat neta, pot augmentar el recurs a tecnologies de generació convencionals i repercutir en els preus de l’electricitat.
Amb el nou marc, el Govern pretén condicionar l’accés a la xarxa a criteris de sostenibilitat, eficiència i sobirania digital, a més d’establir conseqüències econòmiques i administratives per als incompliments.
Quan entren en vigor les noves sancions?
El Reial decret-llei 41/2026 entra en vigor el diumenge 22 de novembre, un dia després de la seva publicació al BOE. Com tota norma d’aquest rang, s’haurà de sotmetre a debat i votació de convalidació al Congrés dels Diputats dins del termini constitucional de 30 dies.
Per la seva banda, el Reial decret 1032/2026 estableix els requisits tècnics i els terminis d’adaptació per a les instal·lacions afectades. Entre altres mesures transitòries, els projectes que ja tinguin permisos d’accés i connexió, però encara no estiguin connectats a la xarxa, disposaran de sis mesos per acreditar el compliment de les noves condicions o s’arriscaran a perdre aquests permisos.
D’aquesta manera, les dues normes publicades al BOE completen el nou marc regulador dels centres de dades: una concreta les obligacions per al seu desplegament i l’altra estableix les conseqüències legals i econòmiques d’incomplir-les.