Centres de dades: què exigeix el nou decret i per què el sector el rebutja

El Govern fixa noves exigències energètiques i mediambientals per a aquestes instal·lacions, mentre que la patronal adverteix que la regulació posa en risc 66.900 milions d'euros d'inversió prevista.

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 21 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP30,9 %
  • PSOE27,9 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

fotonoticia 20261121155126 1920
fotonoticia 20261121155126 1920

Els centres de dades que vulguin connectar-se a la xarxa elèctrica espanyola hauran de complir noves exigències de sostenibilitat, eficiència i subministrament energètic. El Govern ha aprovat un nou marc regulador per a aquestes instal·lacions amb l’objectiu de limitar el seu impacte sobre el sistema elèctric, però la norma ha provocat el rebuig de la indústria, que amenaça de recórrer-la davant els tribunals.

Entre les principals condicions hi ha l’obligació de cobrir com a mínim el 80% del seu consum elèctric amb energia renovable addicional, així com acreditar aquesta cobertura de manera horària. L’executiu defensa que el creixement d’aquestes infraestructures no pot traslladar costos a el conjunt dels consumidors ni comprometre la capacitat de la xarxa elèctrica.

La patronal dels centres de dades, però, considera que els requisits són massa restrictius i poden frenar el desenvolupament de projectes tecnològics a Espanya. SpainDC estima que la regulació posa en risc 66.900 milions d’euros d’inversions previstes fins al 2030 i ha anunciat la seva intenció d’impugnar el decret.

Què obliga a fer el nou decret als centres de dades

La nova normativa estableix condicions per a les instal·lacions de centres de dades, especialment aquelles la potència d’accés a la xarxa de les quals sigui igual o superior a 10 megawatts (MW), així com per a determinats projectes agrupats que assoleixin conjuntament aquest llindar.

Un dels requisits més rellevants és que almenys el 80% del consum elèctric es cobreixi amb energia renovable addicional, mitjançant autoconsum o contractes de subministrament que compleixin les condicions establertes. Això implica que no n’hi haurà prou d’acreditar un percentatge d’energia neta a final d’any, sinó que també s’haurà de complir una cobertura mínima del 80% en cada hora.

El Govern pretén evitar que l’augment de la demanda elèctrica d’aquestes instal·lacions depengui de la generació convencional quan no hi hagi prou producció renovable disponible. Per al sector, aquesta exigència suposa una de les principals dificultats del decret, en limitar les opcions de subministrament i obligar a buscar generació renovable addicional que no sempre estarà disponible en les condicions o terminis que necessita cada projecte.

La regulació també incorpora obligacions d’eficiència energètica i hídrica, amb l’objectiu de reduir el consum de recursos associat a l’activitat dels centres de dades. Aquestes infraestructures requereixen grans quantitats d’electricitat per mantenir operatius els servidors i els sistemes informàtics, així com mecanismes de refrigeració per evitar el sobreescalfament.

A més, el text preveu condicions vinculades a la sobirania digital i a la protecció de determinats sistemes públics d’informació, especialment quan es tracta de dades sensibles o de categoria alta, reforçant els requisits de seguretat i control.

Per què el sector rebutja la regulació

La patronal SpainDC considera que el nou marc pot restar competitivitat a Espanya davant d’altres països europeus que també busquen atreure grans inversions tecnològiques. El seu principal argument és que les condicions de subministrament renovable i la correlació horària eleven la complexitat i el cost de desenvolupar aquestes infraestructures.

L’associació calcula que 66.900 milions d’euros d’inversions previstes fins al 2030 podrien veure’s compromesos per la nova regulació. Aquesta xifra correspon a una estimació de la indústria sobre projectes i inversions potencials en risc, no a diners que ja s’hagi perdut o deixat d’executar de manera confirmada.

El sector també qüestiona les previsions del Govern sobre l’impacte que tindria el desenvolupament dels centres de dades en la factura elèctrica. Mentre que l’Executiu sosté que el decret evitarà traslladar un sobrecost de milers de milions d’euros als consumidors, els operadors consideren que les restriccions podrien provocar que part dels projectes es desplacin a altres mercats.

L’anunci d’un recurs judicial obre ara un nou front entre l’Administració i la indústria, que busca revisar les condicions abans que afectin el desenvolupament de les inversions previstes.

La xarxa elèctrica, un altre dels punts clau

El debat sobre els centres de dades coincideix amb la planificació de noves inversions a la xarxa de transport elèctric per respondre a l’augment de la demanda industrial i tecnològica. El Govern ha plantejat una inversió de 17.142 milions d’euros fins al 2030 per reforçar la infraestructura elèctrica i facilitar noves connexions.

La capacitat de la xarxa és un dels factors determinants per a la instal·lació de centres de dades, que necessiten un subministrament elevat i estable per funcionar de manera contínua. Per això, les condicions d’accés a l’electricitat i la disponibilitat de potència s’han convertit en un element central per decidir on es desenvolupen aquests projectes.

El Govern busca fer compatible l’arribada de noves inversions tecnològiques amb la protecció del sistema elèctric i els objectius mediambientals. El sector, per la seva banda, sosté que les exigències aprovades poden acabar frenant precisament les inversions que Espanya vol atreure en plena expansió de la intel·ligència artificial, la computació en núvol i els serveis digitals.