La Confederació Espanyola de Sindicats Metges (CESM) ha expressat que els avenços inclosos pel Ministeri de Sanitat en el Projecte de Reial decret (RD) sobre les condicions laborals dels metges residents resulten "insuficients", per la qual cosa ha remès un document d'aportacions aprofitant la fase d'audiència i informació pública.
Tal com ha assenyalat l'organització sindical, aquestes al·legacions al text que modifica el RD 1146/2006, que regula la relació laboral especial de residència per a la formació d'especialistes en Ciències de la Salut, persegueixen "millorar la regulació dels metges residents", ja que, al seu judici, el projecte només introdueix "alguns avenços recollits pel que fa a la jornada laboral".
En aquesta línia, CESM ha subratllat que la proposta de Sanitat es situa "lluny" de les seves reivindicacions. En relació amb l'article 5, dedicat a la jornada i els períodes de descans, ha reclamat "que, després d'una guàrdia de més de 12 hores de dissabte, el descans es gaudeixi el dilluns, així com el dia següent d'una guàrdia superior a 12 hores realitzada entre setmana, procurant-se que no es planifiquin hores de formació coincidents amb els períodes de descans".
Igualment, el sindicat planteja que les hores formatives quedin especificades de manera diferenciada i s'incloguin com a jornada ordinària, que el denominat 'passe de guàrdia' sigui reconegut com a temps de treball efectiu i retribuït dins de la jornada complementària i que l'activitat desenvolupada en horari nocturn i en dies festius incorpori increments retributius addicionals "com ja s'ha exigit per a la resta del personal facultatiu".
Reivindicacions econòmiques i reconeixement professional
En l'apartat retributiu, CESM sol·licita "que la retribució de la jornada complementària no sigui inferior al 175 per cent del valor de l'hora corresponent a la jornada ordinària de treball" i "que si la jornada complementària o activitat de guàrdia es fan fora del centre habitual, s'estipulin mecanismes d'indemnització aplicables segons la normativa vigent", per després precisar que "les pagues extra hauran de ser, com a mínim, de l'import d'una mensualitat del sou, del complement de grau de formació i de la mitjana del complement d'atenció continuada percebut en els sis mesos anteriors".
Igualment, exige "que tant els residents com el personal en formació en àrees de capacitació específica (ACE) percebin els triennis i el complement de carrera professional que tinguessin prèviament consolidats com a personal del Sistema Nacional de Salut (SNS), si es dóna el cas que són personal estatutari prèviament".
En matèria de prevenció de riscos laborals, i malgrat que el borrador de RD incorpora "millores pel que fa a l'avaluació de riscos psicosocials dels residents", el sindicat demanda "que aquestes siguin anuals i que no es limitin les mesures de prevenció a les unitats docents, sinó que es mantingui la responsabilitat que en matèria de prevenció de riscos laborals correspon als comitès de seguretat i salut i als serveis de prevenció, així com als controls de salut i seguiment individualitzat que correspongui realitzar als dispositius de Salut Mental per mantenir el rigor en la vigilància".
Incompatibilitats i noves disposicions addicionals
CESM també s'ha pronunciat sobre el règim d'incompatibilitats dels metges que introdueix el Ministeri en el text, que, en la seva opinió, "hauria de quedar al marge, com s'ha denunciat des que va començar la modificació de l'Estatut Marc". En conseqüència, proposa "eliminar l'article 4 bis i que la redacció es mantingui com en l'article 19 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques".
"El règim aplicable ja resulta excessivament restrictiu i podria limitar injustificadament el desenvolupament professional dels residents", ha assenyalat l'organització, apuntant a continuació que és "suficient" la regulació actualment vigent.
A més, el sindicat planteja incorporar tres disposicions addicionals per completar el Reial decret: una, relativa al reconeixement del temps treballat com a resident a efectes de baremació en processos selectius, mobilitat i carrera professional; una altra, perquè s'avalui l'impacte del RD en la millora de les condicions laborals del personal en formació als cinc anys de la seva entrada en vigor; i una tercera, que estableixi un canal específic, senzill i protegit de reclamació, amb garanties de confidencialitat i sense represàlies, al qual puguin acudir els residents quan considerin vulnerats els seus drets.