Cinc organitzacions han posat en marxa la novena edició de la iniciativa "Soy Mayor, Soy Como Tú", amb la qual insten els partits polítics i el futur Govern que surti de les eleccions del 29 de novembre a "consolidar i avançar en la inversió de les cures", que, al seu parer, "hauria d'elevar-se en els pròxims anys almenys fins al 2 per cent del Producte Interior Brut (PIB)".
Amb aquesta petició, les entitats persegueixen "garantir la continuïtat del compliment de la modificació de les lleis de Discapacitat i de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD), aprovades al setembre d'aquest any per les Corts Generals, en un context en què la inversió en cures se situa al voltant de l'1 per cent", i plantegen duplicar-la "davant del progressiu envelliment de la població espanyola, lligat alhora a un previsible increment de situacions de dependència, pèrdua d'autonomia i malalties cròniques".
Coincidint amb la commemoració, aquest dijous, 29 d'octubre, del Dia Internacional de les Cures i el Suport, Envejecimiento en Red –dependent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)–, juntament amb les fundacions Grandes Amigos, Pilares para la Autonomía Personal i Matia Fundazioa, i HelpAge International España, han advertit que, fins i tot amb aquest augment, l'esforç pressupostari continuaria situant-se "lluny" del dels països del nostre entorn.
Han remarcat que "aquesta ferma aposta per les cures ha de convertir-se en una qüestió d'Estat, independentment del resultat dels comicis", i han subratllat que "l'objectiu de construir una autèntica 'societat de les cures' passa per un salt estructural i sostingut en finançament públic". En aquesta línia, s'adhereixen a la iniciativa impulsada fa una mica més d'un any pels experts en persones grans Pura Díaz Veiga i Gabriel Gallardo, que van aconseguir prop de 40.000 signatures de suport a la plataforma "Change.org".
Després de recalcar que els fons s'han de destinar "a les persones grans, a les persones cuidadores i a la millora dels suports i serveis", les organitzacions assenyalen la necessitat d'avançar "cap a un model d'atenció integral i centrada en la persona". Al seu entendre, "una gestió finalista d'aquests fons per part de les Administracions públiques i les empreses del sector hauria de repercutir en unes cures més humanes, comunitàries i dignes".
Així mateix, la campanya posa el focus en el reconeixement de "la realitat profundament feminitzada del sector, sostinguda majoritàriament per dones que, tant en l’àmbit professional com en el familiar, assumeixen tasques essencials per a la societat que continuen estant insuficientment valorades i remunerades, amb freqüència en condicions laborals precàries i a costa de sacrificis personals, socials i econòmics".
Dades sobre envelliment, cures i finançament
La iniciativa aporta també xifres sobre l’escenari actual, recordant que el 2026 el nombre de persones grans ha superat el llindar dels 10 milions (10.178.625), la qual cosa representa el 20,7 per cent de la població i que rebasarà el 30 per cent el 2050, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). "En només 50 anys, hem duplicat el nombre de persones grans", subratlla, alhora que, amb dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), destaca que el percentatge de persones de 65 anys o més que reben cures de llarga durada s’ha duplicat en una dècada, passant del 6,8 per cent el 2013 al 14,9 per cent el 2023.
Les entitats recorden que "la gran majoria del suport que reben les persones grans de 65 anys -entre un 80 i un 90 per cent, depenent de la gravetat de les seues limitacions funcionals- és proporcionat per cuidadors informals", i adverteixen que "la precarització de qui treballa en les cures és una de les conseqüències més evidents del problema".
Al seu entendre, "si es manté aquesta infrafinançament a mitjà-llarg termini, s’impediria atendre un volum creixent de persones, reduir terminis en l’accés a les prestacions, millorar el catàleg de recursos i dignificar les condicions laborals de qui exerceix les cures, tant de manera formal com informal". Afegeixen, a més, que reforçar aquest àmbit "suposa una palanca de creixement econòmic, generació d’ocupació i retorn fiscal", ja que "cada euro invertit en cures genera 1,6 euros en el PIB".
Insisteixen que "si Espanya enfortira els recursos dedicats a l’atenció domiciliària i a la prevenció comunitària de problemes de salut i de mobilitat, permetria estalviar costos sanitaris i farmacèutics associats a la falta de detecció primerenca i atenció de malalties, ingressos hospitalaris, institucionalització de persones, tractaments per a noves dolències i patologies cròniques, etc.".
Finalment, les organitzacions signants apel·len "al conjunt de la societat" perquè es produeixi "un canvi cultural sobre com són percebudes les cures". "En un món marcat per l'individualisme i l'edatisme, cal reconèixer que tots els individus necessitarem cures tard o d'hora, així com la importància de garantir una vida digna a les persones grans", conclouen.