El Boletí Oficial de l'Estat (BOE) ha fet públiques aquest dimecres les candidatures al Congrés dels Diputats i al Senat per a les eleccions generals del proper 29 de novembre. No obstant això, aquestes llistes encara no són fermes, ja que hauran de superar la revisió de les juntes electorals, que comprovaran requisits com el respecte a les "llistes cremallera" o la correcta presentació dels avals per part de les formacions extraparlamentàries.
Partits polítics, federacions, coalicions i agrupacions d'electors van disposar fins a la mitjanit del passat dilluns per registrar les seves llistes davant les juntes electorals provincials. Aquestes mateixes candidatures, tal com van ser entregades, són les que apareixen aquest dimecres al BOE.
Des d'aquest moment, les juntes electorals compten amb un termini de dos dies per detectar i comunicar les possibles irregularitats, ja siguin apreciades d'ofici o denunciades. Les formacions afectades disposaran de 48 hores des de la notificació per corregir els defectes assenyalats. Un cop conclòs aquest procés, les juntes tindran de marge fins al proper dilluns per proclamar les candidatures definitives, que es publicaran al BOE l'endemà, 3 de novembre.
Primera aplicació de l'alternança estricta entre homes i dones
Entre els aspectes que hauran de supervisar les juntes figura el compliment del principi de paritat electoral, que després de l'última reforma obliga per primera vegada en unes generals que les llistes al Congrés estiguin formades per dones i homes col·locats de manera alternativa.
En 2023, la normativa electoral només exigia que cada llista comptés amb almenys un 40% de persones de cada sexe i que cap superés el 60%, proporció que havia de mantenir-se en cada tram de cinc llocs. No obstant això, la modificació introduïda per la Llei Orgànica 2/2024, de representació paritària, ha substituït aquest model per les denominades "llistes cremallera" per raó de gènere.
Aquesta composició equilibrada haurà de respectar-se en el conjunt de la candidatura, sense diferenciar entre titulars i suplents, i també serà exigible quan les candidatures al Senat es presentin agrupades en llistes. L'objectiu és que la configuració final de les dues Càmeres resulti pràcticament paritària.
Aval mínim del 0,1% per a les formacions sense escons
Un altre dels punts a comprovar serà la validesa dels avals requerits als partits, federacions i coalicions que no van obtenir representació en cap de les dues Càmeres en les anteriors comicis generals. La llei obliga aquestes candidatures a reunir les signatures d', almenys, l'0,1% dels electors inscrits en el cens de cada circumscripció en la qual vulguin concórrer, i cap persona pot prestar la seva firma a més d'una llista.
Aquesta obligació afecta, entre d'altres, a la formació Se Acabó la Fiesta (SALF), de l'eurodiputat Luis "Alvise" Pérez, així com al nou partit "Democràcia 21", constituït com a coalició amb Ciutadans i UCIN, que només té previst presentar-se per les circumscripcions de Madrid i Barcelona.
En el cas de les agrupacions d'electors, també poden presentar llistes, però se'ls exigeix un suport major: han de comptar amb les signatures d', almenys, l'1% dels ciutadans inscrits en el cens de la circumscripció corresponent.
Balance de candidatures en 2023 i panorama per al 29 de novembre
En les eleccions de juliol de 2023, les Juntes Electorals Provincials van proclamar un total de 1.090 candidatures a les Corts Generals, de les quals 550 van correspondre al Congrés i 540 al Senat, 186 menys que en els comicis de 2019. En aquell filtre van quedar fora 66 llistes de formacions extraparlamentàries per errors formals, per no complir els requisits legals o, sobretot, per no presentar els avals exigits.
En conjunt, 4.892 aspirants es van disputar el 23 de juliol de 2023 els 350 escons del Congrés i els 208 del Senat —aquest any s'elegeix un més després de la reforma constitucional que va permetre crear un senador propi per a l'illa de Formentera—, la qual cosa va suposar una mitjana de deu candidats per cada seient a la Cambra Baixa i de 5,5 per cada plaça al Senat.
De cara a la cita del 29 de novembre s'han registrat nou coalicions, entre elles la de Front Ampli, que agrupa el major nombre de partits. En qualsevol cas, són tres menys que les que van concórrer en les eleccions generals de 2023.