La Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE) reclama que la futura Agència Estatal de Salut Pública no es quedi en una mera figura legal i pugui començar a funcionar el 2027, amb recursos econòmics i personal suficients. Demana a més que en la propera legislatura es recuperin les reformes ajornades per protegir la població infantil i adolescent davant l’alcohol, el tabac, la pornografia i la publicitat d’aliments poc saludables, amb vista a incorporar-les al debat de les eleccions generals del 29 de novembre.
"Tenir una Agència Estatal de Salut Pública en el paper no és suficient. Necessita pressupost i professionals per coordinar la vigilància i la resposta davant les amenaces per a la salut, i per no arribar tard a la pròxima crisi", subratllen des de la societat científica.
De cara al proper cicle polític, la SEE insta a reprendre els compromisos que van quedar en suspens després de la dissolució de les Corts el 6 d’octubre, que va fer caure diverses normes de salut pública. Entre elles, la reforma de la llei del tabac i la llei de prevenció del consum d’alcohol en menors, la tramitació de la qual ja estava iniciada, així com mesures per reduir les desigualtats en salut —incloses les de gènere i les que afecten les persones LGTBI+— i reforçar la resposta davant la calor extrema, els incendis i la contaminació.
"La salut pública no pot quedar en pausa cada vegada que canvia el calendari polític. Moltes d’aquestes mesures compten amb un ampli suport científic i amb anys de treball al darrere, i és necessari que formin part del debat electoral. Totes aquestes mesures s’han de reprendre en la propera legislatura, amb recursos i metes que permetin comprovar-ne els resultats", assenyalen des de la SEE.
Pel que fa a la xarxa estatal de vigilància, la societat científica planteja que integri informació sanitària, laboral, ambiental, social i demogràfica, desagregada de manera sistemàtica per sexe i que permeti, amb garanties de confidencialitat, l’anàlisi per identitat de gènere, orientació sexual i altres eixos de desigualtat (classe social, origen, discapacitat). Reclama també indicadors comparables entre comunitats autònomes, la implantació del certificat de defunció electrònic i un marc de protecció de dades que possibiliti el control i l’anàlisi epidemiològica amb seguretat jurídica.
A més, proposa que l’Agència incorpori una unitat específica de gènere i equitat en salut i que els seus òrgans de direcció i d’assessorament tinguin una representació equilibrada de dones i homes, d’acord amb la Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Tabac, alcohol i nous productes de nicotina
Pel que fa al tabac i a l’alcohol, la SEE reclama reactivar les reformes en el punt en què van quedar per no perdre la feina ja feta. Per al tabac, planteja apujar la fiscalitat, implantar l’empaquetatge neutre, ampliar els espais lliures de fum i aerosols i regular de manera específica els nous productes, com el tabac escalfat i altres dispositius de nicotina.
Pel que fa a l’alcohol, suggereix una estratègia estatal de prevenció que revisi els impostos, valori els preus mínims, limiti els horaris, els punts de venda i la publicitat —inclosa la digital i la de begudes 0,0—, i introdueixi un etiquetatge sanitari. Ambdues línies han d’anar acompanyades de tractaments per deixar de fumar i d’intervencions des d’Atenció Primària amb perspectiva de gènere, així com tenir en compte la relació entre el consum d’alcohol i la violència de gènere.
Protecció de la infància i entorn escolar
La protecció de nens, nenes i adolescents ocupa un lloc central en les propostes. A les restriccions sobre alcohol i tabac, la SEE afegeix la regulació de la publicitat d’aliments no saludables adreçada a la infància, l’avaluació dels menjadors escolars, la incorporació de professionals de la nutrició a Atenció Primària i l’impuls de l’activitat física davant el sedentarisme i l’ús excessiu de pantalles. Inclou també l’educació afectivo-sexual integral en totes les etapes educatives, la prevenció de l’accés primerenc a la pornografia i de la violència sexual digital, i mesures específiques per protegir l’alumnat LGTBI+ davant l’assetjament escolar.
"Els entorns en què creixen nens i nenes condicionen la seva salut al llarg de tota la vida. Limitar la seva exposició a l’alcohol, al tabac, als nous productes de nicotina i a la publicitat d’aliments no saludables és una de les inversions en salut més eficaces que pot fer un país", apunten des de la SEE.
Vacunació i lluita contra la desinformació
En l’àmbit de la vacunació, la SEE defensa fixar objectius quantificables, reforçar la confiança davant la desinformació i aprofitar els contactes amb pacients amb malalties cròniques per revisar el seu calendari vacunal. Reclama la recerca activa de persones de risc, el seguiment de les cobertures desagregades per sexe, la promoció de la vacunació durant l’embaràs i el desenvolupament de sistemes com SIVAIN, un altre projecte de Reial decret que no s’ha arribat a desplegar i que permetria compartir les dades dels registres de vacunació entre comunitats autònomes.
Desigualtats socials, gènere i salut laboral
La lluita contra les desigualtats en salut travessa bona part del document. La SEE demana que les decisions sobre habitatge, ocupació, ingressos, educació i protecció social incloguin una avaluació del seu impacte en la salut i en l’equitat, seguint l’enfocament de «Salut en totes les polítiques».
«La salut no es decideix només als centres sanitaris. També depèn de tenir un habitatge adequat, una ocupació digna i uns ingressos suficients. Per això, les polítiques d’habitatge, treball o protecció social han de tenir en compte el seu impacte en la salut i en l’equitat», destaquen des de la societat científica.
Aquest enfocament incorpora la perspectiva de gènere, amb dades desagregades per sexe en tots els sistemes d’informació, la garantia de la salut sexual i reproductiva, la protecció de la salut de les persones LGTBQ+ i la prevenció de les violències. En el terreny laboral, la SEE proposa integrar la vigilància de la salut laboral en la salut pública, avaluar els riscos psicosocials i climàtics amb perspectiva de gènere, millorar el reconeixement de les malalties professionals —especialment en sectors feminitzats, on estan infrareconegudes— i abordar la precarietat de col·lectius com l’ocupació domèstica, els treballadors de plataformes, les persones autònomes i la població migrant.