Experts de diferents àmbits vinculats a les cures pal·liatives, reunits en la trobada "Junts cuidem millor", insisteixen que, malgrat els progressos aconseguits, és imprescindible seguir avançant per oferir una millor atenció a les persones quan la curació deixa de ser una opció.
La cita, integrada en la iniciativa Al final de la vida de la Fundació Vivo Sano, ha congregat professionals sanitaris, representants institucionals, voluntariat i familiars de pacients, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de les Cures Pal·liatives, aquest dissabte 10 d'octubre. La finalitat principal ha estat sensibilitzar sobre la necessitat de millorar la qualitat de vida de qui pateix malalties avançades o en fase terminal i la del seu entorn més proper.
La vicepresidenta de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL), Helena García-Llana, ha remarcat que "quan diem que junts cuidem millor no és una frase feta, és pura veritat. Res podríem fer sols els professionals per estar al costat de pacients amb malalties incurables i les seves famílies en solitari".
En aquesta línia, ha destacat que "necessitem la ciutadania, que es conegui i es desestigmatitzi la cura sense curació i necessitem pacients informats sobre l'existència de cures de final de vida. És necessari divulgar i fer entendre a la societat que les cures pal·liatives no equivalen a rendir-se".
La directora General de Humanització, Atenció i Seguretat del Pacient de la conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid, Celia García Menéndez, ha posat el focus en la humanització de l'assistència al recordar que "la mort és una etapa de la vida que requereix atenció, informació i suport, i aquesta atenció ha d'adaptar-se a cada persona, respectant la seva dignitat, autonomia, valors i preferències".
Igualment, ha recalcat que "no només els pacients sinó també les famílies necessiten acompanyament, orientació i suport, tant durant el procés de malaltia com davant el dol".
Per altra banda, l'oncòleg i referent en cures pal·liatives Enric Benito, membre d'honor de SECPAL, ha subratllat que "el que ens fa més humans és precisament cuidar-nos i acompanyar-nos en la nostra vulnerabilitat, perquè aquesta cura en els moments més vulnerables suposa el reconeixement de la nostra dignitat, i aquesta experiència ens obre a la nostra transcendència i la nostra dimensió espiritual".
Benito, actual coordinador del Fòrum Iberoamericà d'Espiritualitat en Clínica (FIEC), ha detallat la feina que s'està duent a terme en un model d'atenció humanista, professional i transconfessional per a les persones en procés de final de vida. "Els que acompanyem sabem per experiència que sempre sortim d'aquesta labor més enriquits del que vam entrar", conclou.
Històries en primera persona
Elisa López, voluntària d'Al final de la vida a l'Hospital Universitari del Henares, ha relatat que per a ella l'acompanyament forma part de la seva manera de ser, "sempre he ajudat a qui he pogut i, quan estic acompanyant algú a l'hospital, m'acosto com si fos a veure un ésser estimat de la meva família, amb humanitat, respecte i calma, i estic amb presència absoluta en la seva necessitat, que no ha de ser la meva".
El cap de servei de la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital Universitari del Henares, Federico Gordo, ha destacat que "l'ajuda de les voluntàries ha estat realment important per als pacients i les seves famílies, en un moment especialment crític i en el nostre cas, que és el d'una UCI, potencialment reversible".
Segons ha explicat, "faciliten la comunicació amb les famílies que es troben en situació de xoc i amb gran incertesa de què va a succeir. Aporten consol i esperança. Conjuntament amb altres projectes iniciats, han estat un suport essencial en la humanització real de l'assistència".