La infusió intratecal ajuda a disminuir la medicació i els seus efectes secundaris en el dolor oncològic

La infusió intratecal permet controlar el dolor oncològic amb menys medicació sistèmica i menys efectes adversos, millorant la qualitat de vida.

3 minuts

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

La responsable de la Unitat de Dolor de MD Anderson Cancer Center Madrid - Hospiten, la doctora Sara Arango, explica que la infusió intratecal possibilita l'administració contínua i directa al sistema nerviós central de dosis ajustades de fàrmacs analgèsics per al control del dolor oncològic, la qual cosa pot permetre reduir la quantitat de medicació emprada i els efectes adversos associats.

Segons detalla, fins al 80 per cent de les persones amb càncer sofreix dolor de forma habitual al llarg del curs de la malaltia. Encara que aquest símptoma és un dels que "més condiciona el seu benestar i qualitat de vida", adverteix que "hi ha una àmplia tendència a normalitzar-ho, tant entre els propis pacients, com en el seu cercle i entorn sanitari".

"És freqüent que es doni per fet que, si tens un tumor, és normal que et dolgui i no et queda altra opció que sofrir-ho", quan en realitat no s'ha d'acceptar com una conseqüència inevitable del càncer. Quan el dolor es prolonga més de tres mesos i es cronifica, passa a considerar-se una patologia en si mateixa, amb un impacte molt significatiu en l'estat físic i emocional del pacient.

"No és infreqüent que el pacient vegi més amenaçada la seva integritat pel propi dolor que pel tumor, i així ho solen expressar en la nostra consulta. Per això és importantíssim identificar-ho i començar a tractar-ho el més ràpid possible", afegeix.

Per això, considera de "vital importància" que, si apareix dolor durant el procés oncològic, els pacients ho traslladin a l'equip mèdic des del inici. "Ara hi ha moltes eines per abordar el dolor: comptem amb múltiples medicaments, tècniques intervencionistes bàsiques com infiltracions, i avançades, com la infusió intratecal, entre d'altres", indica Arango.

Asimismo, subratlla que "cada vegada es treballa més de forma multidisciplinària, així l'especialista en Dolor pot derivar el pacient a Psicologia, Psiquiatria, Neurologia i altres moltes especialitats que tracten de manera específica certs diagnòstics relacionats amb el dolor".

En aquest context, recalca que és essencial que els pacients siguin remetuts a la Unitat del Dolor quan l'analgèsia convencional gestionada per altres especialitats no n'hi ha prou per mantenir un nivell basal de confort, que no sempre implica absència total de dolor.

"Passar per un procés oncològic no significa que s'hagi de patir. La nostra raó de ser és millorar la qualitat de vida dels pacients. Les decisions que prenguem al respecte no són unilaterals, sempre els escoltem i tenim en compte les seves necessitats, no només pel que fa al dolor, sinó en el camp emocional, laboral, familiar, etc.", aclara la doctora.

En què consisteix la infusió intratecal?

Entre les diferents opcions terapèutiques disponibles per al maneig del dolor crònic, la infusió intratecal ocupa un lloc rellevant. Es tracta d'una tècnica que implica la implantació d'un sistema capaç de subministrar de forma contínua fàrmacs analgèsics directament al sistema nerviós central, sent la morfina la més habitual, mitjançant un catèter col·locat a l'espai intradural.

En pacients oncològics, aquesta alternativa es valora quan les dosis necessàries per controlar el dolor per via sistèmica són molt altes o els efectes secundaris derivats d'aquests tractaments resulten difícils de suportar.

Segons apunta, la principal avantatge de la infusió intratecal és que facilita una administració constant i més estable dels medicaments, sempre de manera individualitzada, en funció de les característiques i necessitats concretes de cada pacient.

Entre altres beneficis d'aquesta tècnica, destaca que evita que el pacient hagi d'estar pendent de les dosis, amb el consegüent risc d'oblits o errors en les pautes. A més, el dispositiu permet al propi pacient administrar-se dosis de rescat quan ho necessita.

L'administració directa dels fàrmacs fa possible utilitzar quantitats molt menors respecte a les que es requereixen per via sistèmica, la qual cosa contribueix a estabilitzar el tractament. Un cop s'ajusta la dosi idònia, disminueix la freqüència de visites a l'hospital, ja que les bombes intratecals solen precisar recàrregues cada dos o tres mesos. "En els pacients adequats, la qualitat de vida millora de manera considerable gràcies a la reducció dels seus efectes adversos", conclou la especialista.