Un informe elaborat per l'Aliança per a la Sostenibilitat i la Resiliència dels Sistemes de Salut (PHSSR, per les seves sigles en anglès), que integra representants de l'àmbit acadèmic, la indústria i diverses organitzacions internacionals, conclou que Espanya ha de reforçar una actuació precoç i coordinada per afrontar les malalties no transmissibles (MNT).
El document "Actuar a temps davant les malalties no transmissibles", presentat per AstraZeneca al Congrés dels Diputats, remarca que, en aquest terreny, el sistema sanitari no precisa únicament un increment de recursos, sinó optimitzar-ne l'ús en intervencions que accelerin els diagnòstics, garanteixin una millor continuïtat assistencial, redueixin les diferències territorials i avancin cap a models centrats en la mesura de resultats en salut.
El secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, ha recordat durant l'acte que "la cronicitat no és cap mena de repte emergent", sinó "la normalitat" des de fa "molts anys" i ha defensat que el sistema disposa de "les millors eines" per afrontar-la. En aquest punt, ha posat l'accent en el paper de l'Atenció Primària (AP) i en "les polítiques, més enllà del sistema sanitari, que aconsegueixen que la gent visqui millor i que, per tant, visquin amb més autonomia".
L'informe posa en relleu que Espanya figura entre els països més longeus del planeta i presenta alguns dels indicadors de salut més favorables d'Europa, recolzats en un sistema sanitari robust. No obstant això, crida a evolucionar cap a un model més integrat, interoperable i orientat a resultats, capaç de continuar millorant l'atenció en un context de creixent complexitat assistencial.
Per a això, proposa un full de ruta amb recomanacions en set àrees clau: salut poblacional, governança, organització dels serveis, finançament, professionals sanitaris, medicaments i tecnologies, i sostenibilitat mediambiental. De forma paral·lela, subratlla la necessitat de reforçar la coordinació entre territoris.
La coautora de l'informe Laia Maynou-Pujolràs, investigadora associada de la London School Economics and Politicas Science (LSE) al Departament de Política Sanitària, ha assenyalat que "una de les fortaleses clau del sistema" és la descentralització, atès que cadascuna de les 17 comunitats autònomes adapta les seves estratègies davant les MNT a la seva realitat epidemiològica, impulsant així la innovació i la capacitat de resposta regional.
Tanmateix, la també integrant de la Junta Directiva de l'Associació Espanyola d'Economia de la Salut ha advertit que l'absència d'una coordinació sòlida, d'un seguiment compartit i de marcs comuns d'avaluació entre comunitats dificulta comparar resultats, identificar quines intervencions són més efectives i assegurar que les millors pràctiques arribin per igual a tots els pacients.
Dades, salut digital i accés a la innovació
El text identifica la interoperabilitat de les dades com un element decisiu per perfeccionar la presa de decisions, anticipar riscos i disminuir desigualtats. A la vegada, planteja que la salut digital pot racionalitzar els circuits assistencials, donar suport als professionals i reforçar el seguiment de pacients crònics, sempre que s'integri de forma estructural en la pràctica clínica.
La coautora de l'informe i professora ajudant al Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Laia Bosque-Mercader, ha recalcat que "l'acció primerenca depèn de l'evidència, i l'evidència depèn de les dades". Per aquest motiu, ha incidit en què el país necessita amb urgència dades harmonitzades i connectades que combinin històries clíniques, informació administrativa i registres poblacionals. "Sense aquesta base, la presa de decisions basada en evidència continuarà sent inabastable", ha asseverat.
El document insisteix també en la rellevància d'assegurar als pacients un accés oportú a la innovació, de manera que puguin beneficiar-se a temps de medicaments i tecnologies capaces de modificar l'evolució de la malaltia, disminuir complicacions i evitar procediments més agressius en fases avançades.
Segons alerta, les demores en l'accés provoquen que un menor nombre de persones pugui rebre tractaments en etapes primerenques, la qual cosa incrementa el risc de progressió de la patologia i obliga el sistema a afrontar complicacions evitables i de major cost.
Davant d'aquesta situació, l'informe proposa avançar cap a un marc més àgil, coordinat i basat en valor, que faciliti la incorporació de la innovació de manera més ràpida i equitativa, redueixi la variabilitat entre territoris i reforci l'avaluació basada en resultats.
"La innovació és l'eix central del nostre sistema de salut. Innovació per prevenir, per anticipar, per detectar abans i per intervenir i tractar de forma més precisa i personalitzada. Però perquè això ocorri, la innovació ha d'arribar als pacients a temps", ha ressaltat la presidenta d'AstraZeneca Espanya, Laura Colón.