Els serveis de medicina interna del Sistema Nacional de Salut (SNS) han registrat en les dues últimes dècades un fort increment tant de la pressió assistencial com del nombre d’especialistes, però continua sent «limitada» la implantació dels models d’atenció considerats «prioritaris», d’acord amb les conclusions de l’estudi 'RECALMIN VI'.
Aquest treball s’emmarca en el projecte Recursos i Qualitat en Medicina Interna (RECALMIN) de la Societat Espanyola de Medicina Interna, desenvolupat juntament amb la Fundació Institut per a la Millora de l’Assistència Sanitària, i examina l’estructura, l’activitat i els resultats dels serveis de medicina interna entre 2007 i 2023.
L’anàlisi es fonamenta en més de 9,9 milions d’ altes hospitalàries registrades en el període estudiat i en les dades recollides en les successives enquestes RECALMIN sobre recursos i organització dels serveis de medicina interna.
L’informe constata un augment notable dels recursos mèdics en aquesta especialitat. Entre 2014 i 2024, la dotació d’internistes es va elevar de 6,1 a nou professionals per cada 100.000 habitants, fet que suposa un creixement proper al 48 per cent.
Al mateix temps, les altes hospitalàries van passar de 535.056 el 2007 a 697.753 el 2023, un increment del 30,4 per cent. Actualment, aquests serveis concentren aproximadament el 20 per cent de les altes hospitalàries de l’SNS. També s’ha elevat la complexitat clínica dels pacients atesos, tot i que l’estada mitjana s’ha mantingut estable, al voltant de set dies.
La mortalitat hospitalària bruta va pujar del 10,7 per cent el 2007 al 12,4 per cent el 2023. Tanmateix, després d’ajustar els resultats en funció de les característiques i el risc dels pacients, no s’aprecia un deteriorament estadísticament significatiu en el conjunt del període analitzat.
L’estudi també revisa l’evolució de quatre processos molt habituals en medicina interna: insuficiència cardíaca, malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), pneumònia i ictus. En tots ells s’observa una reducció rellevant de la mortalitat ajustada pel risc entre 2007 i 2015, seguida d’una fase d’estabilització entre 2016 i 2023.
Per als investigadors, aquestes dades indiquen que els serveis de medicina interna s’han anat adaptant a l’augment de la complexitat assistencial. Tot i això, assenyalen que el canvi en la codificació del Conjunto Mínimo Básico de Datos (CMBD) el 2016 i l’impacte de la pandèmia de Covid-19 dificulten la lectura precisa de les tendències al llarg del temps.
Dificultats en l’hospitalització a domicili i l’assistència compartida
L’informe també posa de manifest diferències importants en la implantació dels models assistencials considerats «prioritaris» per a la medicina interna. Segons els autors, les mancances són especialment acusades en l’hospitalització a domicili i en l’assistència compartida, mentre que valoren de manera positiva l’extensió de les consultes de diagnòstic ràpid.
En concret, l’enquesta RECALMIN 2025, en què van participar 137 hospitals, mostra que només el 21 per cent dels serveis compta amb hospitalització a domicili sota la seva estructura organitzativa; i el 50 per cent ofereix models d’assistència compartida amb altres especialitats, sobretot quirúrgiques.
El 45 per cent disposa de programes o consultes específics per a pacients pluripatològics, davant del 19 per cent registrat el 2007; el 71 per cent compta amb consultes de diagnòstic ràpid, una de les àrees que més ha progressat des del 2007; i el 56 per cent disposa de sistemes de consulta electrònica amb Atención Primaria.
A parer dels autors, l’envelliment de la població, la prevalença més gran de malalties cròniques i la creixent complexitat dels pacients obliguen a avançar cap a models assistencials més integrats, que reforcin la coordinació amb Atención Primaria, millorin l’atenció als pacients pluripatològics i desenvolupin alternatives a l’hospitalització convencional.