Copia de Copia de Copia de Copia de Bonoloto avui: resultat del diumenge 2 d'agost, complementari i reintegrament

Modificar la normativa de jocs i sortejos a Espanya exigeix, un cop expressada la voluntat política de canvi, recórrer tot el procediment legislatiu ordinari fins a la seva aprovació definitiva i publicació al BOE. A la pràctica, queden per davant diverses fases al Congrés i al Senat: admissió a tràmit, esmenes, treball en comissió, plens a ambdues Càmeres i sanció real. Els passos concrets depenen de l'instrument escollit (projecte de llei del Govern o proposició de llei dels grups) i, si escau, de si s'utilitza un reial decret-llei com a via excepcional. Amb el disponible a les fonts, només es pot descriure amb detall el circuit del projecte de llei i, per analogia, el de la proposició de llei.

1. Si s'utilitza un projecte de llei del Govern

Partint que el Govern ja ha decidit políticament reformar la normativa de joc, i un cop el Consell de Ministres aprova el projecte i el remet al Congrés, els passos parlamentaris pendents són els següents (segons les fases generals d'un projecte de llei):

1.1. Qualificació i admissió a tràmit al Congrés

• Qualificació per la Mesa: la Mesa del Congrés examina el projecte i el qualifica.
• Admissió a tràmit: si no hi ha defectes formals, s'acorda la seva admissió a tràmit i s'ordena la seva publicació i enviament a la comissió competent (en aquest àmbit, la relacionada amb joc, consum, economia o similar, segons com es distribueixi la matèria).

1.2. Esmenes i debat de totalitat

• Obertura del termini d'esmenes: després de l'admissió, s'obre un termini perquè els grups presentin esmenes, tant a la totalitat com parcials.
• Debat de totalitat en Ple: el Ple del Congrés debatrà si accepta o rebutja globalment el projecte. Si s'aprova una esmena de devolució, el projecte es retorna al Govern i la reforma quedaria bloquejada en aquesta fase.

1.3. Treball en comissió

• Discussió detallada: si supera el debat de totalitat, el text passa a la comissió competent, on es discuteixen i voten les esmenes parcials.
• Dictamen de comissió: la comissió aprova un dictamen que integra les esmenes acceptades i servirà de base per al següent Ple.

1.4. Ple del Congrés i enviament al Senat

• Debat i votació final al Congrés: el Ple debatrà el dictamen i les esmenes que segueixin “vives”. Es votarà el conjunt del text.
• Remissió al Senat: aprovat pel Congrés, el projecte s'envia al Senat per a la seva segona lectura.

1.5. Tramitació al Senat i retorn al Congrés

• Actuació del Senat: el Senat pot aprovar el text tal qual, introduir esmenes o formular un veto.
• Resposta del Congrés: si hi ha esmenes o veto, el Congrés decideix si les accepta o aixeca el veto (segons les majories previstes en cada cas).

1.6. Sanció, promulgació i entrada en vigor

• Sanció real i promulgació: el text final és sancionat i promulgar pel Rei.
• Publicació al BOE: només amb la seva publicació i posterior entrada en vigor (normalment fixada en una disposició final) la reforma de la normativa de jocs i sortejos es fa efectiva.

2. Si s'utilitza una proposició de llei

Si la iniciativa no és un projecte del Govern, sinó una proposició de llei d'un grup parlamentari o del Senat, els passos parlamentaris “pendents” des del punt de vista del canvi normatiu són, en essència, els mateixos que els descrits per al projecte de llei a partir de la qualificació i admissió a tràmit per la Mesa del Congrés: esmenes, comissió, plens a ambdues Càmeres, sanció i publicació.

La diferència principal seria la fase prèvia d'elaboració (no governamental), que ja quedaria fora de l'àmbit parlamentari estricte. Un cop la proposició de llei s'admet a tràmit, el recorregut legislatiu és equiparable al d'un projecte de llei ordinari, amb les mateixes oportunitats d'esmena i bloqueig.

3. Ús de reial decret-llei i limitacions de la informació

El reial decret-llei és una altra via possible per intervenir urgentment en la normativa de joc, però les fases concretes de convalidació o tramitació ulterior com a projecte de llei no apareixen detallades a la informació disponible. Per tant, no es disposa de més informació a les fonts consultades per descriure amb precisió quins passos parlamentaris específics es seguirien en aquest cas.

En resum, mentre la reforma no hagi culminat les votacions al Congrés i Senat, ni hagi estat sancionada i publicada al BOE, els canvis en la normativa de jocs i sortejos segueixen “pendents” des del punt de vista parlamentari, fins i tot encara que existeixi una clara voluntat política de modificar-los.

La legislació vigent atribueix a Loteries i Apostes de l'Estat (avui SELAE) l'organització i explotació de la Loteria Primitiva i les seves modalitats, entre elles la Bonoloto, reservant a l'Estat la titularitat del joc de loteries. En virtut d'aquesta reserva, SELAE defineix les característiques del joc, fixa preus i categories de premis, determina dies de sorteig, gestiona la xarxa comercial, valida apostes i paga els premis. Aquestes facultats s'articulen principalment a través del Reial Decret que autoritza la Loteria Primitiva, de les resolucions que aproven les normes dels concursos de pronòstics i de la Llei de regulació del joc. A continuació es desglossen aquestes competències per blocs.

1. Reserva de l'activitat de loteries a SELAE

La Llei 13/2011, de regulació del joc, estableix un marc general per als jocs d'àmbit estatal i, en el seu preàmbul, assenyala expressament que es manté “la reserva en exclusiva de l'activitat del joc de loteries d'àmbit estatal a favor de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat i de l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE)”, sotmetent SELAE a un règim d'estricte control públic, atès el volum de joc i la seva xarxa comercial (Llei 13/2011).

D'aquest règim se'n deriva que:

• SELAE és l'operador reservat per a les loteries d'àmbit estatal, entre elles la Bonoloto (com a modalitat de la Loteria Primitiva).
• La potestat per autoritzar altres operadors en matèria de loteries estatals queda exclosa, reforçant el caràcter exclusiu de SELAE en aquest segment.

2. Organització del joc i disseny de la Bonoloto

2.1. Loteria Primitiva i les seves modalitats

El Reial Decret 1360/1985, de 1 d'agost, restableix la Loteria Primitiva com a loteria d'àmbit nacional i atribueix la direcció, organització i explotació del joc a l'Organisme Nacional de Loteries i Apostes de l'Estat, predecessor de SELAE (Reial Decret 1360/1985).

Posteriorment, mitjançant el nou article 1 bis, introduït pel Reial Decret 208/2004, de 6 de febrer, es precisa que l'entitat pública empresarial Loteries i Apostes de l'Estat:

• “podrà establir modalitats de la Loteria Primitiva, amb aquesta o altra denominació… la comercialització de les quals es realitzi de forma conjunta o coordinada amb altres loteries”, i
• queda “autoritzada per variar les característiques del joc de la Loteria Primitiva, introduir noves modalitats, establir les categories de premis, determinar el preu de les apostes, regular els procediments de funcionament d'aquest joc i assenyalar els dies de celebració dels sorteigs i la seva hora d'inici” (Reial Decret 208/2004).

Bonoloto és precisament una d'aquestes modalitats de Loteria Primitiva; per tant, aquestes competències genèriques s'apliquen directament a la seva configuració.

2.2. Normes específiques dels concursos de pronòstics

La regulació detallada de la Bonoloto com a modalitat de Loteria Primitiva es conté a les normes de concursos de pronòstics aprovades per la Direcció General de Loteries i Apostes de l'Estat:

• Resolució de 16 d'octubre de 2000, per la qual s'aproven les normes que han de regir els concursos de pronòstics de Loteria Primitiva i les seves modalitats (Resolució 16/10/2000).
• Resolució de 23 de juliol de 2002, que modifica diverses normes (50, 51, 55, 60 i 61) precisament en relació amb els preus de les apostes i premis fixos de Loteria Primitiva i Bonoloto, per “agilitzar i simplificar” les transaccions a la xarxa de vendes (Resolució 23/07/2002).

Aquestes resolucions concreten que SELAE:

• Defineix la mecànica del concurs (tipus d'apostes, validació, categories d'encerts…).
• Fixa el preu per aposta i sorteig i els imports de premis fixos i reintegraments.
• Estableix el percentatge de recaptació destinat a premis (en el marc mínim del 55 % previst amb caràcter general per a jocs estatals) i la seva distribució entre categories.

3. Explotació, xarxa comercial i pagament de premis

Quant a l'explotació pràctica i la gestió de la xarxa i dels premis, la Resolució de 27 de novembre de 2001 desenvolupa “aspectes de la gestió dels jocs de titularitat estatal” (Resolució 27/11/2001), entre ells:

• El pagament de premis menors a través de la xarxa de punts de venda connectats “on-line” amb els sistemes centrals de Loteries i Apostes de l'Estat.
• El pagament de premis majors en qualsevol punt del territori nacional mitjançant les entitats financeres que gestionen els comptes centrals de Loteries i Apostes de l'Estat, amb obligació de remetre informació diària de premis pagats.
• La regulació dels venedors o col·laboradors auxiliars dels punts de venda, designats pels Delegats comercials de Loteries i Apostes de l'Estat.

En paral·lel, les normes de concursos (per exemple, la norma 7.ª de la Resolució de 16 d'octubre de 2000) estableixen que Loteries i Apostes de l'Estat pot crear fons especials per cobrir diferències en el pagament de reintegraments o premis, cosa que reforça el seu paper de gestor econòmic i de control de la recaptació i de la distribució de premis en jocs com Bonoloto.

4. Publicitat i comunicacions comercials

En matèria de publicitat, la competència normativa recau a l'Estat a través de la pròpia Llei 13/2011 i de reglaments com el Reial Decret 958/2020, de comunicacions comercials de les activitats de joc, dictat “de conformitat amb la Llei 13/2011” (Reial Decret 958/2020). SELAE, com a operador de loteries, ha de:

• Ajustar les seves campanyes publicitàries i promocions de Bonoloto als límits i condicions generals fixats per a les comunicacions comercials de joc (franges horàries, protecció de menors, continguts, etc.).
• Sotmetre's al règim sancionador de la Llei 13/2011 en cas d'incompliment.

En resum, la normativa vigent configura SELAE com a operador exclusiu de les loteries estatals, amb àmplies competències per dissenyar i explotar la Bonoloto (mecànica, preus, premis, sorteigs), gestionar la xarxa de vendes i el pagament de premis, i operar sota un fort control públic i un marc estricte de publicitat responsable.

Els requisits legals dels punts de venda de Loteries i Apostes de l'Estat (administracions, despatxos receptors, mixtos, etc.) s'emmarquen en un marc normatiu estatal del joc, però bona part de les condicions concretes (forma jurídica, superfície mínima, rètol, etc.) es fixen en plecs i reglaments interns de SELAE que no apareixen a les normes consultades. La llei estatal reserva l'activitat de loteries d'àmbit estatal a SELAE i a l'ONCE i habilita l'Administració a regular autoritzacions i control. Existeixen també resolucions que organitzen la xarxa comercial, tracten la transmissió de punts de venda i regulen la col·laboració de venedors auxiliars, però sense detallar paràmetres físics o econòmics específics. No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre requisits numèrics concrets (metres quadrats, quantia de garanties, etc.).

Marc legal bàsic del joc i de les loteries estatals

La peça central és la Llei 13/2011, de regulació del joc, que defineix les activitats de joc i reserva l'activitat de loteries d'àmbit estatal a SELAE i a l'ONCE. Pot consultar-se el text a la Llei 13/2011. Aquesta llei ha estat parcialment modificada, entre altres, per la Llei 3/2013 i per la Llei 25/2015, que introdueix una disposició transitòria addicional.

El desenvolupament reglamentari de llicències i autoritzacions de joc es troba al Reial Decret 1614/2011, que regula en general les llicències i autoritzacions i menciona específicament la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat com a operador autoritzat per a la comercialització de jocs de loteries. Aquest reial decret remet, per a les loteries, a la normativa específica de SELAE i de l'ONCE, i a la normativa de publicitat quan correspongui.

A més, la pròpia Llei 13/2011 indica que SELAE seguirà sotmesa a un règim de control públic a causa del volum de joc i de la seva extensa xarxa comercial. Aquest control s'articula a través del Ministeri competent i dels òrgans reguladors del joc, que estableixen els procediments d'autorització i les condicions d'explotació.

Normes específiques sobre la gestió de punts de venda

L'única disposició consultada que entra directament en l'organització de la xarxa comercial és la Resolució de 27 de novembre de 2001, de Loteries i Apostes de l'Estat, sobre gestió de jocs de titularitat estatal, accessible al BOE com a resolució de 2001. Aquesta resolució:

• Fa referència al Reial Decret 2069/1999, que aprova l'Estatut de l'entitat pública empresarial Loteries i Apostes de l'Estat, disponible a l'històric del BOE com a estatut de SELAE.
• Regula el pagament de premis a través dels terminals de validació instal·lats als punts de venda, segons la seva classificació i l'autorització concedida.
• Ordena la designació de venedors o col·laboradors auxiliars dels titulars de punts de venda, el seu àmbit territorial i la seva relació jurídica (sense drets front a l'Estat, dependents del titular del punt de venda).
• Fixa l'operativa en les transmissions “inter vivos” i “mortis causa” de punts de venda (inventaris, arquejos, designació de personal per a aquestes tasques).

Tanmateix, aquesta norma no detalla requisits objectius del local (metres mínims, accessibilitat, mesures de seguretat) ni requisits de solvència econòmica o garanties; aquests extrems es remeten a la regulació interna i a les autoritzacions que atorgui la Direcció General de Loteries i Apostes de l'Estat, actuant emparada pel seu estatut.

Dimensió laboral i altres aspectes complementaris

En l'àmbit laboral, les condicions de treball a les administracions de loteries es recullen al conveni col·lectiu sectorial estatal, publicat mitjançant la Resolució de 23 de novembre de 2015 i actualitzat per la Resolució de 5 de juny de 2019. Aquests convenis regulen qüestions de personal, però no les condicions jurídiques per ser autoritzat com a punt de venda.

Existeixen també normes sectorials sobre altres productes de joc (ONCE, joc actiu, loteria instantània), com la Resolució de 14 de juny de 2024, la Resolució de 17 d'abril de 2024, la Resolució de 11 de març de 2024, la Resolució de 26 de desembre de 2023, la Resolució de 27 de novembre de 2023, la Resolució de 26 d'abril de 2023, la Regulació del Joc Actiu de l'ONCE, la regulació del Cupó, la resolució sobre “Triplex de l'ONCE” o la resolució sobre Loteria Instantània. Totes elles il·lustren com es regulen productes concrets i la seva comercialització, però no contenen un “manual” tancat de requisits dels punts de venda de SELAE.

Límits de la informació disponible

A partir d'aquestes normes es pot concloure que:

• La reserva de l'activitat de loteries a SELAE legitima que sigui aquesta societat estatal, sota control ministerial, qui fixi els requisits dels seus punts de venda mitjançant plecs i resolucions.
• Els punts de venda han d'integrar-se a la xarxa comercial oficial, amb terminals on-line i sotmesos a les instruccions de SELAE sobre pagament de premis i gestió.
• Les obligacions fiscals i de Seguretat Social deriven de la legislació general, no d'una norma sectorial específica al BOE per a punts de venda.

No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre exigències detallades com forma jurídica concreta del titular (persona física/societat), quantia de garanties, superfície mínima del local, requisits d'accessibilitat, ubicació exacta o horaris obligatoris. Aquests aspectes es troben previsiblement als plecs de condicions i convocatòries de selecció que aprova SELAE, que no figuren com a normes amb rang legal o reglamentari al BOE.