Cupó Diari de l'ONCE avui, dimecres 28 d'octubre: resultat, número i sèrie

Per modificar mitjançant llei la regulació dels jocs d'atzar gestionats per l'ONCE, caldria tramitar una reforma a les Corts Generals, amb intervenció del Congrés i del Senat. No obstant això, no tot canvi exigeix una llei: abans cal distingir entre les regles legals que es volen modificar i els aspectes de desenvolupament reglamentari. El recorregut següent explica la via parlamentària, sense atribuir a cap disposició concreta de l'ONCE un contingut que no s'ha examinat.

1. Presentació de la reforma

La iniciativa pot adoptar diverses formes, recollides als articles 108 i següents del Reglament del Congrés:

• Projecte de llei del Govern. Es remet al Congrés amb exposició de motius i els antecedents necessaris. La Mesa ordena la seva publicació, obre el termini d'esmenes i l'envia a la comissió competent. No necessita una votació prèvia de presa en consideració.
• Proposició de llei parlamentària. Pot presentar-la un grup o un diputat amb la signatura d'altres catorze. També poden procedir iniciatives del Senat, de les assemblees autonòmiques o de la ciutadania, complint els requisits legals corresponents.

En les proposicions, la Mesa verifica els requisits i es sol·licita el criteri del Govern, inclosa la seva conformitat pressupostària quan procedeixi. Després, el Ple vota la presa en consideració: decideix si comença a tramitar la proposta. Aquest tràmit no es repeteix si la proposició ja va ser presa en consideració pel Senat. L'ONCE no figura entre els titulars d'iniciativa legislativa enumerats al Reglament.

2. Esmenes i aprovació al Congrés

El termini ordinari per presentar esmenes és de quinze dies hàbils, susceptible de modificació. Les esmenes a l'articulat permeten suprimir, afegir o modificar disposicions.

En els projectes governamentals, els grups poden presentar esmenes a la totalitat que demanin retornar el text al Govern o proposin un altre complet. Es debaten al Ple; si prospera la devolució, la reforma queda rebutjada. En les proposicions preses en consideració pel Congrés no s'admeten esmenes de devolució.

Superada aquesta fase, una ponència estudia el text i les esmenes i redacta un informe. La comissió debateix l'articulat i aprova un dictamen. Després pot intervenir el Ple per debatre i votar les esmenes mantingudes i el text; també és possible l'aprovació per la comissió amb competència legislativa plena quan sigui constitucionalment delegable.

La regla general és la majoria simple: més vots favorables que contraris. Si hi hagués contingut reservat a llei orgànica, s'exigiria majoria absoluta del Congrés en una votació final de conjunt. No s'ha de presumir aquest caràcter per tractar-se de jocs de l'ONCE.

3. Senat i resolució de discrepàncies

Aprovat el text, es remet al Senat. Si aquest introdueix esmenes o un veto, torna al Ple del Congrés:

• Les esmenes del Senat s'incorporen si obtenen majoria simple.
• El veto pot aixecar-se per majoria absoluta; si no s'aconsegueix, transcorreguts dos mesos des de la seva interposició, n'hi ha prou amb majoria simple.

En el procediment legislatiu ordinari no es constitueix una comissió mixta per resoldre aquestes discrepàncies: decideix el Congrés mitjançant aquestes votacions.

4. Alternatives i abast pràctic

L'urgència permet reduir a la meitat els terminis reglamentaris del Congrés. També és possible lectura única quan la naturalesa o simplicitat del text ho justifiqui i el Ple ho acordi.

Una altra via és el decret-llei, subjecte als seus requisits constitucionals. El Congrés ha de decidir la seva convalidació o derogació dins dels trenta dies següents a la seva promulgació; si està dissolt, intervé la Diputació Permanent. Aquesta votació accepta o rebutja el text, sense esmenar-lo. Després de convalidar-lo, pot acordar-se la seva tramitació com a projecte de llei urgent, obrint llavors la possibilitat d'introduir canvis.

El president de l'ONCE ostenta la màxima representació institucional de l'organització. Tanmateix, no concentra totes les seves competències: la normativa distingeix entre la presidència, el Consell General —òrgan de govern— i la Direcció General, encarregada de la gestió ordinària.

La norma central és el Reial Decret 358/1991, en la seva redacció vigent. El seu article 4.2.c atribueix expressament aquesta representació al president; el desenvolupament de l'organització i del funcionament dels seus òrgans es remet també als Estatuts.

Representació institucional i elecció

L'article 4.2.c estableix que els vocals del Consell General elegiran d'entre ells el president, «qui ostentarà la màxima representació institucional de l'ONCE». Aquesta redacció procedeix de la reforma introduïda pel Reial Decret 394/2011.

• Elecció interna: el trien els vocals del Consell General, no el Govern. Al seu torn, aquests vocals són elegits per i entre els afiliats mitjançant sufragi secret, conforme a l'article 4.2.b.
• Condició necessària: ha de ser membre del propi Consell General, ja que l'elecció es realitza entre els seus vocals.
• Representació: encarna la representació institucional de més alt rang de l'entitat. Això no equival a una facultat il·limitada per assumir les decisions atribuïdes a altres òrgans.

L'article 4.2.d remet als Estatuts el termini de renovació del Consell, que no pot superar quatre anys. Aquest límit regula la renovació de l'òrgan; no s'ha de confondre amb una regulació completa del mandat, substitució o cessament presidencial.

Què correspon al Consell General

Per delimitar les funcions presidencials és essencial no atribuir individualment al president les competències que l'article 4.4 reserva al Consell General. Entre elles es troben:

• Aprovar els projectes d'Estatuts i les seves modificacions, les normes internes i l'estructura orgànica i funcional.
• Definir i aprovar els plans generals d'actuació, els pressupostos, les seves modificacions i els comptes anuals auditats.
• Nombrar i cessar el director general i aprovar el nomenament i destitució dels càrrecs directius.
• Exercir el control financer ordinari, supervisar les línies d'actuació i recollir informació sobre la marxa administrativa i econòmica.
• Representar l'organització en la negociació sindical i a l'ONCE i els seus afiliats davant organismes nacionals i internacionals.
• Atorgar i revocar apoderaments als alts executius, convocar eleccions i resoldre determinats expedients disciplinaris i recursos.

Per tant, la màxima representació presidencial coexisteix amb competències representatives i decisòries de l'òrgan col·legiat. Tampoc no es pot deduir d'ella, per si sola, un poder personal per aprovar pressupostos, nomenar directius o modificar les condicions dels jocs.

Diferència respecte de la Direcció General

L'article 6 atribueix la gestió ordinària a la Direcció General, de la qual depenen jeràrquicament els restants responsables dels òrgans d'administració. Al director general li corresponen les funcions executives, elaborar i executar els plans aprovats, preparar pressupostos i comptes, dirigir la gestió financera i dictar normes internes d'execució.

A més, pot representar l'entitat davant administracions, entitats privades i particulars dins de les seves facultats i apoderaments. La representació institucional del president no elimina aquesta representació executiva.

Abast de la resposta

En conclusió, el reial decret reconeix expressament al president la màxima representació institucional, però situa el govern en el Consell General i la gestió ordinària en la Direcció General. Per enumerar altres facultats presidencials concretes —convocatòria de sessions, direcció de debats, signatura, delegació o substitució— cal atendre els Estatuts: no s'ha localitzat el seu text vigent a les fonts consultades i no procedeix atribuir-les automàticament al càrrec.

Per operar com a punt de venda autoritzat de l'ONCE, un establiment necessita autorització prèvia de l'organització, integrar-se en el seu sistema de comercialització i complir les exigències aplicables al local o quiosc. La llicència municipal d'obertura, per si sola, no permet vendre els seus productes. Convé distingir els establiments col·laboradors externs dels agents venedors empleats directament per l'ONCE.

1. Autorització i abast de la venda

Els Estatuts de l'ONCE, publicats mitjançant l'Ordre SCB/1240/2019, permeten una xarxa comercial externa formada per establiments la seva activitat principal sigui o no vendre loteria. Exigeixen expressament que la venda es realitzi «prèvia autorització per l'ONCE».

Aquesta autorització pot comprendre tots o només alguns productes i determinats suports. L'establiment ha d'ajustar-se al seu abast i als reglaments corresponents, també per abonar premis. La col·laboració no suposa rebre ni adquirir les autoritzacions estatals de joc de l'ONCE: el comerç actua dins la seva xarxa, no com a operador independent.

2. Equips i control de les operacions

Els Estatuts imposen requisits tècnics concrets als establiments externs:

• Realitzar les seves funcions a través del Sistema Central de Control de Joc de l'ONCE, la gestió del qual correspon exclusivament a l'organització.
• Disposar de terminals de punt de venda o altra solució informàtica connectada a aquest sistema.
• Reservar la utilització d'aquests equips al personal de l'establiment autoritzat: els consumidors no poden utilitzar-los directament.

A més, s'han de respectar les instruccions operatives de l'ONCE i les regles de venda, validació i pagament de premis de cada modalitat. Les condicions contractuals addicionals s'han de diferenciar de les obligacions imposades directament per la normativa.

3. Habilitació del local o quiosc

L'autorització comercial de l'ONCE no substitueix els tràmits exigibles per la ubicació i característiques de l'establiment. Segons el cas, caldrà disposar de llicència, declaració responsable o comunicació d'activitat; complir les condicions urbanístiques, de seguretat, instal·lacions i prevenció d'incendis; i obtenir autorització per a obres o rètols quan procedeixi.

Si el quiosc ocupa domini públic, necessita el títol municipal corresponent i ha de respectar les seves condicions d'emplaçament, dimensions i ocupació. No existeix un únic model tècnic estatal aplicable indistintament a tots els punts de venda: les exigències concretes depenen també de les ordenances locals.

4. Joc responsable i protecció del comprador

La Llei 13/2011 de regulació del joc i els Estatuts obliguen a respectar les prohibicions de participació, especialment la dels menors d'edat. Els canals de venda han d'informar sobre joc responsable, restriccions d'accés i efectes perjudicials del joc inadequat.

També han d'oferir informació clara sobre productes, preus i condicions, respectar els procediments de reclamació i protegir les dades personals. Les fulles de reclamacions seran exigibles conforme a la normativa territorial aplicable. La publicitat ha d'ajustar-se a les regles estatals sobre joc i a les directrius de l'ONCE, sense promocions enganyoses.

5. Accessibilitat i personal

El local i el seu entorn han de complir les exigències d'accessibilitat i no discriminació aplicables, evitant barreres i obstacles en els itineraris per als vianants i facilitant una atenció accessible.

No s'ha de confondre el comerciant col·laborador amb el venedor empleat per l'ONCE. Els Estatuts exigeixen afiliació i/o reconeixement legal de discapacitat per accedir a un lloc de treball de venedor a l'organització; aquesta condició no s'estableix com a requisit general del titular d'un establiment extern.

Abans d'iniciar la venda, han de quedar resolts tres extrems: autorització de l'ONCE, connexió tècnica i habilitació de l'emplaçament.