El Tribunal Suprem (TS) ha sol·licitat a la Junta Electoral Central (JEC) que remeti documentació sobre la coneguda com a 'llei de nets', després que l'organització Iustitia Europa hagi demanat que es desestimi la suspensió cautelar del procediment d'elaboració del Cens Electoral de Residents Absents (CERA), acordada prèviament pel organisme electoral.
Segons una diligència d'ordenació a la qual ha tingut accés Europa Press, el Suprem ordena a la JEC que "remeti l'expedient administratiu corresponent" en el "improrrogable termini de vint dies", en la mateixa resolució en què admet a tràmit el recurs contenciós-administratiu interposat per Iustitia Europa.
La Junta Electoral Central ja havia rebutjat paralitzar de forma cautelar el procés de formació del CERA, tot i que va decidir demanar a l'Oficina del Cens Electoral una instrucció específica sobre l'aplicació de la 'llei de nets', norma que atorga la nacionalitat espanyola a descendents d'exiliats.
El òrgan arbitral va advertir que la fixació del municipi electoral en el qual s'inscrigui cada beneficiari de la 'llei de nets' —inclosa en una disposició de la Llei de Memòria Democràtica— haurà d'estar "suficientment motivada si no es correspon amb el seu últim domicili a Espanya.
En una altra diligència d'ordenació, el alt tribunal acorda l'obertura d'una peça separada de mesures cautelars amb la finalitat d'analitzar la petició de suspensió de les altes CERA formulada en el recurs d'Iustitia Europa.
Sobre aquest extrem, la JEC va defensar que la Constitució garanteix igualment el dret de sufragi de qui viu a l'estranger i va subratllar que l'administració electoral "no pot substituir el criteri del legislador", que va establir en una llei "les condicions i el procediment" per a l'exercici d'aquest dret per part de les persones emigrades.
"No és possible accedir a aquest tipus de sol·licituds. L'administració electoral ha d'aplicar tots els procediments disposats en l'administració mentre segueixin vigents", va concloure la JEC.
En un comunicat, Iustitia Europa sosté que "no consta publicada" la xifra exacta de noves inscripcions al CERA derivades dels expedients d'adquisició de nacionalitat tramitat al empara de la 'llei de nets'.
Segons l'entitat, tampoc hi ha "informació pública suficient sobre la seva distribució provincial, la via concreta d'adquisició de la nacionalitat, l'oficina consular d'origen o la traçabilitat documental de cada incorporació censal".
Des de la seva perspectiva, la JEC "ha reconegut que la informació remesa per l'Oficina del Cens Electoral resultava insuficient", però critica que l'acord impugnat "no ordena de forma immediata la totalitat de les actuacions d'inspecció, revisió, auditoria i control" reclamades per Iustitia Europa.
"El cens electoral no pot ser una caixa negra. Qui vota, on vota i amb quin suport jurídic i documental no pot quedar fora del control públic i judicial", ha remarcat el president d'Iustitia Europa, Luis Pardo.