La Sala de Dret Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) ha decidit incrementar de vint-i-quatre anys i mig a vint-i-sis anys i mig la pena de presó imposada per l’Audiència Provincial de Sevilla a l’home condemnat per matar i robar un home de 37 anys el febrer de 2024, en les rodalies del mercadillo del Parc Alcosa de la capital, després de disparar-li amb una arma de foc per a la qual no tenia llicència; tot això després del veredicte de culpabilitat emès per un jurat popular.
Segons la resolució, difosa per l’oficina de comunicació del TSJA, l’Alt Tribunal estima de forma parcial el recurs d’apel·lació formulat per la Fiscalia contra la sentència de l’Audiència de Sevilla, que havia condemnat el processat a vint anys de presó per un delicte d’assassinat; a divuit mesos de presó per un delicte de tinença il·lícita d’armes; a divuit mesos més per furt i a divuit mesos més per falsedat documental, apreciant l’agreujant de reincidència —ja comptava amb una condemna prèvia per homicidi, entre d’altres— i l’atenuant de drogodependència, a més de fixar una indemnització de 395.000 euros per als familiars de la víctima.
L’Audiència també va imposar a una dona una pena de quatre mesos de presó per un delicte d’encobriment, amb les atenuants de drogodependència, incompleta de por insuperable i col·laboració en l’esclariment dels fets, i l’obligació d’abonar 3.000 euros als parents del difunt pels danys morals causats. Així mateix, va absolure l’altre home jutjat per un delicte de tinença il·lícita d’armes, després que el jurat popular el declarés no culpable.
El TSJA ara modifica parcialment l’error de l’Audiència únicament en el punt relatiu al delicte patrimonial, deixant sense efecte la condemna de divuit mesos de presó per furt i substituint-la per una pena de tres anys i sis mesos de presó per un delicte de robatori amb violència. Així es recull en la sentència de 16 de novembre, davant la qual encara es pot interposar recurs de cassació davant la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem.
El jurat va considerar acreditat que els fets van ocórrer cap a les 16,00 hores del 18 de febrer de 2024, quan el principal acusat es va desplaçar en el seu cotxe fins al carrer de Sevilla on residia la víctima, "amb qui habitualment col·laborava, traslladant-la en el seu vehicle per dur a terme operacions relacionades amb les drogues, transports pels quals rebia una quantitat d’efectiu i en els quals de forma habitual els acompanyava" la dona condemnada.
D’acord amb la sentència de l’Audiència, el principal condemnat, "per raons desconegudes, tenia presa la decisió de posar fi a la vida" de la víctima aquell 18 de febrer de 2024 i, "a aquest efecte disposava --tot i no tenir llicència d’armes-- d’un arma de foc tipus pistola (...) que havia adquirit prèviament, i en recollir" el difunt a la seva residència "va disposar la manera d’asseure’s en el vehicle per facilitar després el seu propòsit".
Així, va ordenar que la víctima ocupés el seient del copilot i que l’acusada se situés just darrere del conductor "i no al costat dret com solia ser habitual, perquè en aquest lloc havia ocultat sota una jaqueta el arma de foc que havia d’utilitzar".
Robatori després del tret mortal
El jurat va declarar provat que la mort de la víctima "la va causar" el principal acusat, que va aturar el vehicle a les immediacions del mercadill "i amb l’excusa que s’havia encès una llum del cotxe, es va baixar del mateix, el va envoltar, va obrir la porta del darrere dreta i va disparar per darrere" al cap de la víctima "amb la intenció d’acabar amb la seva vida". Després es va tornar a pujar al cotxe, va avançar uns metres i va tornar a aturar, "obrint la porta del davant dreta i traient el cos" del difunt, "que va col·locar a terra i hi va deixar després de treure-li amb ànim d’enriquir-se tots els efectes que duia a sobre en una bossa que portava, fins al punt de buidar-li les butxaques del pantaló".
D’acord amb el veredicte, l’acusat va llançar a la via pública la bossa buida de la víctima, "apropiant-se dels aproximadament 1.050 euros en efectiu que es trobaven a l’interior", i es va dirigir a una gasolinera, "on va intentar netejar el vehicle de les taques de sang que tenia a l’interior (...)". Posteriorment va deixar l’acusada a la barriada de les Tres Mil Viviendas, "donant-li 50 euros en efectiu i dient-li que no expliqués res del que havia passat".
L’home agredit, que seguia amb vida quan el van abandonar, va morir al voltant de les 16,45 hores del 18 de febrer de 2024 per l’impacte del projectil, “havent-se fet el tret” pel condemnat “a curta distància (...), de manera sorprenent i sense que tingués ocasió de defensar-se; essent localitzat gairebé immediatament per diversos vianants que passejaven per la zona i van avisar urgències, però no van poder salvar-lo”.
Pel que fa a la dona acusada, el jurat va estimar provat que “era aliena al propòsit” del condemnat de matar la víctima quan els tres van pujar al cotxe “per anar a fer una transacció, però després que el sorprengués el tret, no va donar immediatament part a les autoritats, ni als familiars” del difunt, “sinó que va guardar silenci durant les primeres hores, callant el que havia passat per temor i ocultant la responsabilitat” del principal investigat.
Fonaments jurídics del canvi de furt a robatori
La Fiscalia va recórrer la sentència de l’Audiència davant el TSJA i va reclamar que l’acusat fos condemnat a cinc anys de presó per un delicte de robatori amb violència. En aquest punt, el TSJA assenyala que, d’acord amb els fets provats, “el mòbil del robatori com a propiciador de l’assassinat no ha quedat acreditat ni es discuteix”, de manera que “considerem del factum descrit que la sostracció il·lícita i amb ànim de lucre es produeix de forma secundària a l’assassinat, i amb ocasió d’aquest, aprofitant l’estat moribund” de la víctima.
“La violència admet continuïtat i que modificar la direcció inicial (del que és sexual --o de l’atac contra la vida en aquest cas-- al que és patrimonial) no impedeix la qualificació de robatori, perquè la violència va ser el mitjà facilitador”, raonen els magistrats, que citen a més una segona sentència del Tribunal Suprem que “subratlla que el que diferencia el furt del robatori és la desaparició de la capacitat de reacció de la víctima per defensar els seus béns a causa de la violència prèvia”.
El TSJA detalla que, perquè l’aprofitament d’una violència anterior es qualifiqui com a robatori, cal que es donin dos requisits: “el primer es refereix a la immediatesa i així es diu que ha d’existir una proximitat temporal i espacial clara entre l’acte violent i la sostracció. Si hi ha una ruptura temporal significativa, la relació de causalitat es perd”. El segon és “la funcionalitat, de manera que l’autor ha de ser conscient que la situació de la víctima li permet robar sense oposició”.
A més, pel que fa a «sobre si la mort de la víctima abans de la sostracció convertia l’acte en un simple furt», partint de la idea que no escau exercir violència «contra» qui ja no té voluntat, el Tribunal Suprem descarta aquesta tesi perquè el Codi Penal no defineix el robatori com una acció «contra» la voluntat, sinó com l’acte de «emprar» violència, i també «perquè el robatori existeix amb independència de l’estat de la víctima, o el que és el mateix, resulta irrellevant si la violència va neutralitzar totalment la defensa (mort) o només la va minorar».