La Sala de Penal del Tribunal Superior de Justícia de Canàries (TSJC) ha ratificat la pena total de 16 anys de presó imposada per l’Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife a un home com a autor de tres delictes continuats d’abusos sexuals a menors de 16 anys.
Les perjudicades són les dues filles de la que llavors era la seva parella i la seva pròpia filla biològica, i els abusos es van produir a l’habitatge familiar situat en el municipi tinerfeny de Granadilla de Abona, en un període comprès entre 2015 i 2020.
La resolució, datada el 22 de setembre de 2026 i difosa aquest dimecres per l’oficina de comunicació del TSJC, desestima íntegrament el recurs del condemnat contra la sentència dictada al març per la Secció Segona de l’Audiència de Santa Cruz de Tenerife.
El tribunal va fixar una condemna de sis anys de presó pels abusos comesos sobre la germana gran i de cinc anys de presó per cadascun dels delictes perpetrats contra les altres dues menors.
A més, li va imposar la prohibició d’aproximar-se a menys de 500 metres de les tres víctimes o de mantenir qualsevol tipus de contacte amb elles durant un període addicional de vuit anys a la durada de la pena de presó.
La Sala també va acordar la seva inhabilitació per a l’exercici de la pàtria potestat i per a exercir qualsevol professió o ocupació que suposi tracte habitual i directe amb menors d’edat.
La sentència també preveu la mesura de llibertat vigilada, durant vuit anys en relació amb un dels delictes i cinc anys en cadascun dels altres dos, que s’haurà de complir després de la seva sortida de presó, així com el pagament d’una indemnització de 10.000 euros a cadascuna de les víctimes en concepte de danys morals.
Conforme als fets declarats provats, el condemnat va mantenir entre 2014 i 2020 una relació sentimental amb la mare de les dues germanes i va conviure amb elles a l’habitatge familiar, al qual també acudía la seva filla durant caps de setmana alterns i períodes vacacionals.
En aquest entorn que la resolució qualifica de “quasi familiar”, i al voltant de l’any 2015, quan la germana gran tenia deu o onze anys, l’acusat va començar a tocar-li els pits “pràcticament cada dia” quan entrava al matí al dormitori de les nenes, abans de marxar a treballar, “per suposadament abrigar-les”.
La conducta es va intensificar quan la menor va arribar als 13 o 14 anys i, durant diverses acampades familiars, l’home va aprofitar que tothom dormia a la seva furgoneta per estirar-se al seu costat i fregar-li el penis a les zones íntimes.
Entre el 2018 i el 2019, quan la germana petita tenia 11 o 12 anys, li va tocar els pits en fins a tres ocasions en circumstàncies similars i, ja el 2020, després de la ruptura de la relació de parella, va fer tocaments a la seva pròpia filla, que aleshores tenia 11 o 12 anys, durant uns tres caps de setmana en què va pernoctar a soles amb ell.
En una d’aquestes ocasions va intentar tocar-li els genitals, però la nena va apartar la seva mà, segons recull la sentència.
La defensa va denunciar una suposada vulneració de la presumpció d’innocència i va sostenir que l’error es basava únicament en les declaracions de les víctimes, assenyalant a més contradiccions entre els seus relats.
La Sala rebutja aquest argument i subratlla que «la condemna no s’ha basat, tal com afirma erròniament l’encausat, en una sola prova».
Al costat de les manifestacions de les tres joves, que el tribunal qualifica de «contundents i persistents», la resolució es fonamenta també en els testimonis de la mare de les germanes i de l’àvia de la filla del condemnat, en els informes pericials psicològics i en la documentació mèdica incorporada a la causa.
Reconeixement parcial i absència de mòbil espuri
El tribunal posa de relleu també el «propi reconeixement parcial de l’acusat en el judici», que va admetre que entrava amb freqüència al dormitori de les menors abans d’anar a treballar «per abrigar-les» i que va deixar de fer-ho quan la seva parella li va retreure aquesta conducta.
El seu fill, que va declarar com a testimoni proposat per la defensa, va corroborar també la distribució dels llocs per dormir a la furgoneta durant les acampades, extrem que la Sala considera una «dada essencial corroboradora del relat de la víctima».
Els magistrats descarten que existís un interès econòmic o un ànim de venjança, tal com al·legava el recurrent.
Recorden que les dues germanes havien trencat tota relació amb ell tres anys abans de la denúncia i que els missatges de «WhatsApp» aportats per la defensa «no han estat degudament advertits».
Afegeixen que «cap rèdit podien obtenir d’aquella denúncia», atès l’impacte emocional de relatar el succeït «davant de propis i estranys» i la incertesa sobre si serien cregudes.
La Sala també rebutja la petició de rebaixar les penes a quatre anys i un dia, com sol·licitava el condemnat, i considera que les sancions estan «degudament motivades» i s’inscriuen dins del marge legal aplicable, tenint en compte que l’acusat es va aprofitar de la seva posició de superioritat sobre les menors i valorant a més «la manca d’empatia i l’actitud menyspreadora del processat envers les víctimes».