José Luis Calama és el magistrat de l'Audiència Nacional encarregat d'investigar el cas Plus Ultra.
El jutge ha citat com a investigats al president de l'aerolínia, Julio Martínez Sola, i al conseller delegat, Roberto Roselli, després que ambdós modificaren la seva versió i remetessin escrits en què impliquen a l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero en les gestions que precediren al rescat públic de 53 milions d'euros.
Les declaracions se celebraran els dies 7 i 8 de setembre.
Quan declararan els directius de Plus Ultra
Julio Martínez Sola haurà de comparèixer a les 09.00 hores del 7 de setembre.
Roberto Roselli està citat a la mateixa hora del dia següent. Roselli era director financer de Plus Ultra quan es tramitaren les ajudes concedides durant la pandèmia.
Els dos directius ja figuraven com a investigats. Quan foren detinguts per la Policia Nacional al desembre de 2025 es van acollir al seu dret a no declarar.
La Fiscalia Anticorrupció considerà necessari tornar a interrogar-los després de conèixer els seus nous escrits.
El canvi de versió de la cúpula de Plus Ultra
El president de Plus Ultra havia negat públicament qualsevol tracte de favor o ingerència política.
Aquesta setmana, tanmateix, Martínez Sola i Roselli presentaren escrits davant l'Audiència Nacional en què reconeixen que l'empresa contractà al consultor Julio Martínez Martínez per la seva relació amb Zapatero i amb l'expectativa que pogués ajudar en l'obtenció del rescat.
Ambdós admeten que no tingueren constància directa de les gestions concretes que hauria realitzat l'expresident davant la Societat Estatal de Participacions Industrials.
La seva nova versió es fonamenta en la idea que Plus Ultra assumí que havia de contractar a Martínez Martínez perquè tenia accés a Zapatero.
La comissió del 1% per aconseguir el rescat
La investigació analitza un contracte que establia una comissió equivalent al 1% del finançament obtingut.
Com que el rescat ascendí a 53 milions d'euros, la quantitat prevista rondava els 530.000 euros. El document definia aquest pagament com a contraprestació pels serveis prestats i pel èxit de l'operació davant la SEPI.
La Policia intervingué una còpia del contracte durant el registre del domicili de Julio Martínez Martínez.
A aquest acord s'hi sumà un altre contracte de 5.000 euros mensuals per serveis d'assessorament que, segons la versió del consultor, ja es prestaven des de maig de 2020.
La trucada que compromet les versions
Julio Martínez Sola sosté que va parlar per telèfon amb Zapatero el 30 d'abril de 2020.
Segons el seu relat, va explicar a l'expresident la difícil situació financera de Plus Ultra i la necessitat d'accedir a fons públics. Martínez Sola afirma que Zapatero va respondre que la seva intervenció podia resultar útil i que les comunicacions posteriors es canalitzarien a través de Julio Martínez Martínez.
Zapatero nega haver realitzat gestions davant la SEPI o el Consell de Ministres per afavorir la companyia.
La declaració de setembre permetrà a Calama interrogar directament els directius sobre aquesta suposada conversa, els contractes signats i els pagaments realitzats.
Què investiga el cas Plus Ultra
La causa tracta de determinar si el rescat públic va ser obtingut mitjançant una estructura d'influències i si part dels diners va acabar canalitzant-se a través de contractes i comissions.
Plus Ultra va rebre 53 milions d'euros del Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques durant la pandèmia.
La investigació no es limita a comprovar si l'aerolínia complia els requisits econòmics. També examina qui va intervenir en l'operació, quins serveis es van prestar realment i quin va ser el destí de les quantitats pagades a consultors i empreses relacionades.
Quin paper atribueix la investigació a Zapatero
Els investigadors analitzen si l'expresident va actuar com a figura de referència dins de les gestions per aconseguir el rescat.
Julio Martínez Martínez va declarar davant el jutge que Zapatero “marcava els passos a seguir”. Els directius de Plus Ultra no afirmen haver presenciat personalment aquestes actuacions, però reconeixen que van contractar el consultor per la relació que mantenia amb l'antic president del Govern.
Zapatero rebutja aquesta interpretació i sosté que no va parlar amb responsables de la SEPI ni del Govern sobre l'ajuda.
La causa es troba en fase d'instrucció. Les afirmacions dels investigats no constitueixen per si soles fets provats.
Calama rebutja la nul·litat demanada per Zapatero
El jutge ha inadmitit la sol·licitud de nul·litat general presentada per la defensa de Zapatero.
Calama considera que la petició va arribar fora del termini legal de 20 dies des que la defensa va tenir accés material al sumari. Segons la seva resolució, el termini va acabar el 23 de juny a les 15.00 hores i l'escrit es va presentar el dia 25.
El magistrat no va entrar a valorar el fons de les vulneracions denunciades. Va rebutjar la sol·licitud per extemporània.
La defensa intenta corregir aquesta decisió al·legant un error en el còmput de les dates d'accés al procediment.
Les joies intervingudes a Zapatero
La Fiscalia ha sol·licitat un informe ampliatori sobre les joies intervingudes a nom de l'expresident.
El objectiu és obtenir més informació sobre quan van ser engarçades les peces i aprofundir en el seu valor actual de mercat. Calama encara no havia resolt aquesta petició en publicar-se la citació dels directius.
La taxació preliminar difosa en el procediment va situar el conjunt en 1,3 milions d'euros, tot i que l'origen i la valoració definitiva segueixen sota investigació.
Qui és José Luis Calama
Calama és magistrat de l'Audiència Nacional i dirigeix el Jutjat Central d'Instrucció que tramita la causa.
El seu nom ha aparegut en procediments de gran rellevància política, econòmica i de seguretat. En el cas Plus Ultra ha autoritzat registres, preses de declaracions, analitzat documentació financera i resolt els recursos presentats per les defenses.
La seva funció no consisteix a dictar ara una condemna, sinó a determinar si existeixen indicis suficients per continuar el procediment i, arribat el moment, proposar l'obertura de judici o l'arxiu.