El campament de la Porta del Sol de Madrid comença a preparar la seva retirada després de 29 dies de protestes per reclamar solucions a la crisi de l'habitatge a Espanya. Els participants han iniciat aquest diumenge, 25 d'octubre, els preparatius per desmuntar part de les lones, carpes i tendes de campanya que ocupen l'emblemàtica plaça madrilenya des de finals de setembre, tot i que encara no existeix un acord definitiu ni un anunci oficial que estableixi quan conclourà la concentració. Segons publica El País, diverses fonts de l'organització han confirmat que existeix un consens creixent sobre la necessitat d'iniciar una retirada progressiva, un procés que podria allargar-se durant diversos dies i que haurà de concretar-se en les assemblees previstes per aquesta tarda.
La decisió arriba en un moment en què la mobilització ha superat la durada del històric campament del 15-M de 2011 i quan part dels participants considera necessari traslladar la protesta a una nova fase. L'objectiu principal és concentrar els esforços en la vaga general pel dret a l'habitatge convocada per al proper 11 de novembre, només 18 dies abans de les eleccions generals. Encara que alguns col·lectius defensen mantenir una presència permanent a Sol, altres consideren que la concentració ja ha aconseguit situar les dificultats d'accés a l'habitatge al centre de l'agenda política i que ha arribat el moment d'estendre les reivindicacions als barris i municipis de Madrid.
Els acampats comencen a organitzar la retirada, però encara no hi ha una data oficial
Segons la informació publicada aquest diumenge per El País, els integrants de les comissions encarregades de coordinar el campament ja treballen en la planificació del desmuntatge. Un dels participants ha descrit aquesta jornada com el "dia zero" del procés, tot i que ha reconegut que encara queden qüestions pendents de resoldre. Les assemblees convocades per la tarda hauran de determinar el calendari de sortida, la distribució de les tasques i si alguns grups romanen a la plaça mentre es retiren les principals estructures.
L'operació no serà immediata. Durant les últimes quatre setmanes, els manifestants han aixecat un campament format per centenars de tendes de campanya, lones, espais comuns i zones destinades a l'organització d'activitats i al repartiment d'aliments. La seva retirada requereix desmuntar les estructures, recollir els materials i netejar els espais ocupats. Els participants també pretenen distribuir entre altres organitzacions socials els productes que han rebut mitjançant donacions, entre ells menjar, roba d'abric i eines, perquè puguin seguir utilitzant-se en iniciatives de suport a persones vulnerables.
Encara que en els últims dies ha disminuït el nombre de tendes i algunes de les estructures instal·lades als carrers d'Arenal i Preciados ja han desaparegut, l'acampada continua activa i manté part de les seves activitats habituals. El futur immediat dependrà de les decisions col·lectives que s'adoptin, ja que no tots els participants comparteixen la conveniència d'abandonar completament la Porta del Sol.
La protesta va néixer després del desnonament de Maricarmen i ha superat la durada del 15-M
L'acampada va començar durant la nit del 26 de setembre de 2026, impulsada pel Sindicat de Llogaters, després del desnonament de Maricarmen Abascal, una dona de 87 anys que va ser expulsada del seu habitatge habitual el 23 de setembre i va morir aproximadament dues setmanes després. El seu cas va desencadenar una onada d'indignació i una mobilització a Madrid que va acabar convertint-se en una protesta permanent contra els desnonaments, els elevats preus dels lloguers i les dificultats per accedir a un habitatge.
El que va començar com una concentració de protesta va anar creixent fins a convertir-se en una estructura organitzada amb assemblees, comissions de treball i espais d'atenció als participants. El campament va arribar a reunir més d'un miler de tendes de campanya i va comptar amb la col·laboració de diferents col·lectius socials i organitzacions sindicals. Durant aquestes setmanes també es van celebrar activitats culturals, reunions polítiques i trobades veïnals, mentre els manifestants reclamaven mesures per garantir el dret constitucional a un habitatge digne.
La mobilització ha tingut conseqüències en el debat polític nacional. El Govern de Pedro Sánchez va aprovar dos decrets sobre habitatge després de l'inici de les protestes, tot i que ambdós van ser rebutjats posteriorment pel Congrés, la qual cosa va contribuir a agreujar la crisi parlamentària que va desembocar en la convocatòria anticipada d'eleccions per al 29 de novembre. L'habitatge s'ha convertit des de llavors en un dels principals assumptes de la precampanya electoral.
La preocupació per les persones sense llar complica el desmantellament
Un dels problemes que hauran de resoldre els organitzadors és què passarà amb les persones sense llar que s'han instal·lat a la acampada durant les últimes setmanes. El campament no només ha funcionat com un espai reivindicatiu, sinó també com un lloc on persones en situació de vulnerabilitat han trobat refugi temporal, menjar i certa protecció davant de les baixes temperatures nocturnes.
Segons recull El País, els participants consideren necessari trobar alternatives abans de completar la retirada, ja que la desaparició de les tendes podria deixar sense aquest suport aquells que no disposen d'un altre lloc on dormir. La presència d'aquestes persones també ha generat debats interns sobre els objectius de la concentració i els límits de l'assistència que pot prestar un moviment ciutadà organitzat mitjançant voluntaris.
Aquesta qüestió se suma al desgast acumulat després de gairebé un mes de protestes. Les pluges, el descens de les temperatures i les dificultats per sostenir el funcionament quotidià de l'assentament han provocat que part dels participants abandoni progressivament la plaça, mentre que altres defensen continuar amb la mobilització fins a aconseguir compromisos polítics concrets.
L'Ajuntament d'Almeida exigeix aixecar l'acampada i reclama les despeses de neteja
La possible retirada coincideix amb una nova ofensiva de l' Ajuntament de Madrid, governat per José Luis Martínez-Almeida, contra la permanència del campament. El delegat municipal d'Urbanisme, Medi Ambient i Mobilitat, Borja Carabante, ha tornat a reclamar aquest diumenge a la Delegació del Govern que intervingui per posar fi a la concentració, al considerar que ha deixat de ser una protesta sobre habitatge per convertir-se en un assentament irregular.
Carabante ha acusat a més al president del Govern de permetre la continuïtat de l'acampada per interès polític, una interpretació que no ha acompanyat de proves sobre una intervenció directa de Sánchez en les decisions dels manifestants. El responsable municipal ha mencionat els perjudicis per comerciants, veïns i activitats organitzades al centre de la capital, entre elles la Festa de la Trashumància, el recorregut de la qual ha hagut de modificar-se aquest any per l'ocupació de la plaça.
Per la seva banda, el Consistori també estudia reclamar als responsables dels possibles desperfectes els gastos derivats de la neteja i reparació de Sol. La vicealcaldessa, Inma Sanz, ha defensat que els costos no haurien de recaure sobre els madrilenys, tot i que el Govern municipal encara no ha explicat quin procediment utilitzaria per exigir aquestes quantitats ni com identificaria els responsables de cada dany.
La vaga general de l'11 de novembre, el següent objectiu dels manifestants
La preparació del desmantellament no suposa necessàriament el final de les reivindicacions. Els col·lectius que participen en la protesta volen traslladar part de l'organització construïda a Sol als barris i concentrar els seus esforços en la vaga general del dimecres 11 de novembre, convocada per organitzacions com la Confederació de Sindicats d'Inquilines, CCOO, UGT, CGT i CNT, entre d'altres.
La convocatòria pretén denunciar l'impacte del preu de l'habitatge sobre els salaris i reclamar mesures que facilitin l'accés a una llar. Els organitzadors busquen mantenir la mobilització social més enllà de la presència física a la Porta del Sol i aprofitar les xarxes de col·laboració creades durant les últimes setmanes per impulsar noves accions en diferents punts d'Espanya.
De aquesta manera, l'acampada que va començar el 26 de setembre s'acosta a una possible comiat després d'haver situat la crisi de l'habitatge al centre del debat polític. La retirada encara haurà de concretar-se a les assemblees d'aquest diumenge i no està descartat que alguns participants mantinguin les seves tendes a la plaça. No obstant això, l'inici dels preparatius marca un canvi d'etapa per a un moviment que, gairebé un mes després d'ocupar el quilòmetre zero de Madrid, busca noves formes de continuar les seves reivindicacions de cara al 11 de novembre i a les eleccions generals del 29N.