El futbolista del Real Betis Aitor Ruibal ha deixat una de les reflexions més directes de l'esport espanyol sobre política i societat. En una entrevista concedida a El País, el jugador ha defensat obertament el seu dret a opinar i ha estat clar sobre la seva posició: “No em representa cap partit a Espanya. L'únic que tinc clar és que no vull l'ultradreta governant”.
Un futbolista que no vol callar
Ruibal trenca amb el discurs habitual de neutralitat en el futbol. “Allò que no compro és això de ‘no em mullar perquè sóc futbolista’”, afirma, qüestionant aquells que eviten posicionar-se públicament. Per a ell, aquesta postura no és neutralitat, sinó una decisió: “No et mulles perquè no vols ficar-te en embolics”.
El jugador insisteix en què els esportistes tenen veu i responsabilitat: “Si dius això m'estàs invalidant a mi”, explica, deixant clar que no està disposat a acceptar que el futbol sigui un espai aliè al debat social.
Contra l'homofòbia i el racisme en el futbol
Un dels eixos del seu discurs és la denúncia de l'homofòbia a les graderies, una realitat que assegura haver viscut en primera persona. Després de rebre insults des de la grada per portar les ungles pintades, la seva resposta va ser directa: “Ale, homòfob”.
Ruibal no es queda en l'anecdòtic i assenyala un problema estructural: “No entenc que ens insultin dient-nos marica. Què més dóna que ho sigui?”. A més, llança una reflexió que apunta a un canvi pendent en l'esport: “Molaria que alguna figura gran de l'esport sortís de l'armari”.
“Em posiciono en el bàsic”
El futbolista reivindica la seva implicació en causes socials: “Em posiciono en qüestions clares: en contra de l'homofòbia, del racisme i en defensa dels drets bàsics”. Per a ell, no es tracta d'ideologia partidista, sinó de valors fonamentals.
Encara que evita alinear-se amb partits polítics, sí que marca límits clars: el seu rebuig a l'ultradreta i la seva aposta per una societat més inclusiva.
El futbol com a reflex de desigualtat
Ruibal també aborda el component social de l'esport, denunciant les barreres econòmiques. Recorda que en el seu cas va estar a punt de deixar el futbol perquè la seva família no podia pagar-ho.
“És injust que hi hagi joves que ho deixin per falta de recursos”, afirma. Per això, ha decidit implicar-se directament comprant el club del seu barri, amb una idea clara: facilitar l’accés a l’esport a tots els joves.
Un perfil diferent en el futbol espanyol
En un entorn on molts jugadors eviten pronunciar-se, Ruibal se situa en una línia poc habitual. El seu discurs combina crítica social, posicionament polític i experiència personal, allunyant-se del perfil clàssic del futbolista centrat únicament en l'esportiu.
Les seves declaracions reflecteixen una tendència cada cop més visible: esportistes que trenquen el silenci i entren en el debat públic, cosa que, en el seu cas, té un missatge clar: no callar també és una forma de posicionar-se.