CCOO prepara accions legals per les càrregues policials de l’11N

CCOO detallarà aquest dimecres les accions judicials que prepara per l’actuació de la Policia Nacional durant la vaga general de l’11 de novembre. Unai Sordo, secretari general del sindicat, i Paloma López, secretària general de CCOO Madrid, compareixeran a les 11.00 hores a la seu de l’organització a Madrid

fotonoticia 20261109135714 1920

fotonoticia 20261109135714 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

1 minut

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El sindicat CCOO ha recopilat vídeos i testimonis de càrregues policials de manifestants des de la jornada de la vaga general. Unai Sordo va avançar dissabte que CCOO acudiria als tribunals aquesta setmana i va reclamar que s’aclareixi qui va donar les ordres durant les intervencions policials.

Mercamadrid, un dels focus de la protesta

El mateix dia de la vaga, Paloma López, secretària general de CCOO Madrid, va avançar que CCOO Madrid emprendria accions pel camí penal per les càrregues i la detenció d’un treballador durant un piquet informatiu a Mercamadrid. CCOO i UGT també van qüestionar l’ús de gas pebre contra els participants en els piquets.

CCOO Madrid també va denunciar càrregues a les cotxeres de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Fuencarral. López va criticar dissabte la intervenció policial al final de la manifestació per l’habitatge, quan es van produir càrregues a l’entorn de la plaça d’Espanya.

Interior va ordenar investigar les càrregues

El 12 de novembre, un dia després de la vaga, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va ordenar a la Direcció General de la Policia investigar les càrregues i les altres incidències de la jornada. L’accés a l’habitatge i la millora dels salaris van estar entre les principals reivindicacions de l’atur.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin punt es troba la tramitació de les accions legals anunciades per CCOO després de la vaga general?

A 18 de novembre de 2026, les accions legals anunciades per CCOO després de la vaga general de l'11 de novembre estan principalment en fase de preparació i recopilació de proves. No consta en les fonts consultades l'admissió judicial de les accions penals per les càrregues policials ni una resolució sobre el fons. Convé separar aquests anuncis de la investigació ordenada per Interior i de les actuacions sobre serveis mínims, on sí que s'ha publicat una decisió judicial a Madrid.

Càrregues policials: preparació de la via penal

La informació més recent, publicada avui per Demócrata, assenyala que CCOO ha recopilat vídeos i testimonis de les intervencions policials. Unai Sordo va avançar dissabte 14 de novembre que el sindicat acudiria als tribunals durant aquesta setmana, del 16 al 22, i va reclamar esclarir qui va donar les ordres.

Per tant, l'avanç acreditat és la reunió de proves i el compromís de presentar les accions, no una obertura judicial confirmada. En les fonts consultades no consten un jutjat encarregat, una admissió a tràmit, persones investigades ni diligències judicials acordades. Tampoc consta una sentència.

Mercamadrid i altres incidents a Madrid

L'anunci més concret es va produir el mateix 11 de novembre: Paloma López, secretària general de CCOO Madrid, va anunciar una acció penal per les càrregues i la detenció d'un treballador en un piquet informatiu de Mercamadrid. El sindicat va denunciar impediments per informar i l'ús de gas pebre, segons la informació d'aquell dia.

CCOO també va denunciar càrregues a les cotxeres de l'EMT de Fuencarral i va qüestionar la intervenció a l'entorn de plaça d'Espanya. No consta si aquests episodis s'incorporaran a un mateix escrit o donaran lloc a procediments separats. Les denúncies sindicals no equivalen, per si soles, a fets judicialment provats.

Interior: investigació paral·lela, no resolució judicial

El 12 de novembre, Fernando Grande-Marlaska va ordenar a la Direcció General de la Policia investigar les càrregues i les altres incidències de la jornada, com recull Demócrata. És una actuació diferent de la via penal anunciada per CCOO. No consta en les fonts consultades un resultat públic d'aquesta investigació ni que hagi determinat responsabilitats.

Serveis mínims i actuacions laborals
  • Andalusia: CCOO va anunciar que recórrer judicialment els serveis mínims fixats per la Junta, en considerar que es van comunicar tard i van limitar el dret de vaga. No consta una admissió, mesura cautelar o sentència posterior en les fonts consultades. Així es recull en la notícia sobre el recurs.
  • Cantàbria: l'11 de novembre, CCOO va comunicar que estava analitzant accions contra les condicions dels serveis mínims del transport públic. L'estat conegut és de valoració jurídica, no de demanda confirmada, segons la informació publicada.
  • Toledo: CCOO va anunciar denúncies davant la Inspecció de Treball i demandes davant els jutjats de lo Social per presumptes vulneracions de drets. No consta la seva posterior presentació o resolució en les informacions consultades.

L'excepció rellevant és Madrid: el comunicat conjunt d'UGT i CCOO del 12 de novembre recull que el Tribunal Superior de Justícia havia anul·lat mitjançant mesures cautelaríssimes —una decisió judicial urgent— els serveis mínims autonòmics de transport, justícia i educació. Aquest avanç, recollit per Demócrata, no s'ha de confondre amb una sentència definitiva ni amb l'admissió de les accions penals.

Quines són les competències del ministre de l'Interior en la investigació d'actuacions policials?

El ministre de l'Interior pot impulsar la revisió d'actuacions policials i exigir responsabilitats administratives dins del seu àmbit de competència, però no substitueix jutges i fiscals en la investigació de possibles delictes. La distinció fonamental és entre dirigir i supervisar els cossos policials, investigar incompliments professionals i esclarir fets que puguin generar responsabilitat penal.

Direcció política i supervisió administrativa

Com a responsable del departament, li correspon la direcció política i la supervisió dels serveis policials dependents d'Interior. Això permet promoure comprovacions sobre com s'ha desenvolupat una actuació: quines instruccions existien, qui dirigia el dispositiu, quins mitjans s'han emprat i si es van respectar els procediments i les garanties exigibles.

Aquesta supervisió pot traduir-se en sol·licitar informes als responsables policials, impulsar inspeccions i ordenar que els òrgans competents examinin possibles irregularitats. També permet adoptar mesures organitzatives per corregir errors: revisar protocols, reforçar controls o modificar la preparació de determinats dispositius. Supervisar no equival a decidir personalment cada diligència: l'execució correspon als òrgans i comandaments que tinguin atribuïda aquesta funció.

Investigació interna i responsabilitat disciplinària

Quan existeixen indicis d'una infracció professional, es pot posar en marxa una investigació interna i, quan procedeixi, un expedient disciplinari. La seva finalitat és determinar si es van incomplir els deures del servei, les instruccions legítimes o les regles d'actuació policial.

El ministre pot impulsar que s'esclarissin els fets, però no s'ha de confondre aquesta capacitat amb una competència il·limitada per obrir, instruir i resoldre personalment qualsevol expedient. L'autoritat competent depèn del cos policial, del procediment i de la gravetat de la infracció. La investigació ha de respectar la presumpció d'innocència, el dret de defensa i la separació entre instrucció i resolució que correspongui.

Els òrgans d'assumptes interns o els serveis d'inspecció poden intervenir en aquestes comprovacions. La seva actuació tampoc permet prescindir de les garanties legals ni utilitzar un expedient administratiu per eludir el control judicial.

Quan els fets poden constituir delicte

Si l'actuació policial pogués ser delictiva —per exemple, per lesions, coaccions o falsedat—, la qüestió entra en l'àmbit penal. Interior ha de facilitar la col·laboració policial i preservar els elements que permetin esclarir el succeït, sense obstaculitzar l'actuació de les autoritats judicials i del Ministeri Fiscal.

La policia judicial, quan investiga delictes sota les seves instruccions, té una dependència funcional de jutges i fiscals. Tot i que els seus integrants pertanyin administrativament a un cos dependent d'Interior, el ministre no pot utilitzar aquesta dependència per alterar diligències, imposar conclusions, impedir que s'investigui una persona o disposar el tancament d'una causa penal.

Una investigació interna i una altra penal poden referir-se als mateixos fets, però han de coordinar-se conforme a les regles aplicables. La potestat disciplinària no autoritza a contradir els fets establerts judicialment ni a sancionar dues vegades el mateix quan concurri la identitat jurídicament rellevant.

Límits per cos policial i rendició de comptes

Aquestes facultats no s'estenen de manera idèntica a totes les policies. Cal distingir entre Policia Nacional i Guàrdia Civil, dependents d'Interior amb les seves particularitats, i policies autonòmiques o locals, la direcció administrativa de les quals correspon a altres autoritats. Les funcions estatals de coordinació no equivalen a una potestat general per investigar disciplinàriament qualsevol agent.

A més, el ministre ha de respondre políticament per la gestió del seu departament. Pot explicar les mesures adoptades i els controls activats, però aquesta rendició de comptes ha de respectar la reserva judicial, la protecció de dades i les garanties de les persones afectades. En síntesi: pot impulsar l'esclariment i la correcció administrativa; no dirigir políticament el resultat d'una investigació penal.

Quina trajectòria sindical i política té Paloma López abans de ser secretària general de CCOO Madrid?

Paloma López Bermejo va arribar a la Secretaria General de CCOO de Madrid al juny de 2021 amb una trajectòria iniciada en la representació de treballadors en una empresa i desenvolupada després en les direccions madrilenya i estatal del sindicat. Abans d'assumir aquest càrrec, havia estat secretària confederal d'Ocupació i Migracions i eurodiputada entre 2014 i 2019, elegida en la candidatura d'Esquerra Plural, en la qual participava Esquerra Unida.

D'educadora a representant sindical

Nascuda a Madrid el 1962 i formada com a professora d'Educació General Bàsica, va treballar entre 1978 i 1982 en diverses empreses informàtiques, entre elles Secoinsa. El 1984 va començar com a educadora a ATAM, organització vinculada a Telefónica dedicada a l'atenció de persones amb discapacitat, on va romandre fins al 1998. Aquests antecedents apareixen a les biografies publicades per CCOO.

La seva activitat sindical va començar el 1986, quan va ser elegida presidenta del comitè d'empresa d'ATAM, l'òrgan que representa el conjunt de la plantilla. Va exercir aquesta responsabilitat fins al 1996. Per tant, la seva primera dècada d'experiència sindical es va desenvolupar al centre de treball, abans d'incorporar-se a les estructures de direcció de CCOO.

Responsabilitats a CCOO de Madrid i a la confederació

El 1996 va assumir la Secretaria de Política Social i Migracions de CCOO de Madrid. Des del 1998 va desenvolupar aquesta funció a temps complet i s'hi va mantenir fins al 2000. Va ser la seva primera etapa de responsabilitat en l'organització territorial que acabaria dirigint dues dècades després.

El 2000 va passar a l'estructura estatal del sindicat com a responsable de la Secretaria de Política Social i Migracions de la Confederació Sindical de CCOO, lloc que va ocupar fins al 2002. El seu recorregut va alternar, així, responsabilitats madrilenyes i confederals, aquestes últimes referides al conjunt de l'organització a Espanya.

El 2004 va tornar a la direcció de CCOO de Madrid per fer-se càrrec de la Secretaria de Participació i Desenvolupament Organitzatiu. Va compaginar aquesta tasca amb una vocalia a la Comissió Executiva Confederal. Posteriorment, en el novè Congrés Confederal, celebrat el 2008, va ser elegida secretària confederal d'Ocupació i Migracions. Es va mantenir en aquest lloc fins a començaments del 2014, quan el va deixar per concórrer a les eleccions europees.

El pas a la política institucional

En les eleccions al Parlament Europeu de 2014 va ocupar el número dos de la candidatura d'Esquerra Plural, proposta per Esquerra Unida com a representant dels moviments socials, i va obtenir escó. El seu mandat europeu es va estendre fins al 2019.

A l'Eurocambra es va integrar en el Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica i va ser membre de la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia. També va exercir com a vicepresidenta de l'Intergrup del Sàhara Occidental. La seva pertinença al grup parlamentari i les seves responsabilitats institucionals es poden consultar a l'historial del Parlament Europeu.

La seva participació política va incloure a més la vida interna d'Esquerra Unida: durant aquesta etapa va arribar a disputar el lideratge de l'organització a Alberto Garzón. Una entrevista de 2021 recull aquest episodi i la seva descripció de l'experiència política com un parèntesi abans de tornar al sindicalisme.

L'arribada a la Secretaria General

Al juny de 2021 va ser elegida secretària general en el XII Congrés de CCOO de Madrid, amb al voltant del 62 % de suport, segons la informació sobre la seva elecció. Arribava, per tant, amb experiència en representació laboral, polítiques socials, organització sindical, ocupació i migracions, a més de cinc anys d'activitat parlamentària europea.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin sindicat va anunciar accions legals per les càrregues policials durant la vaga general?

Pregunta" 1 de 3

Quin va ser un dels focus de protesta on es va produir la detenció d'un treballador durant la vaga?

Pregunta" 2 de 3

Qui va ordenar investigar les càrregues policials i incidències després de la vaga general?

Pregunta" 3 de 3