El president del Govern de Canàries, Fernando Clavijo, ha reclamat aquest divendres un gran pacte d'Estat per millorar l'accés a l'habitatge i ha insistit que no s'ha de criminalitzar el petit propietari.
En unes declaracions als mitjans de comunicació, el cap de l'Executiu autonòmic ha considerat que és "sà i democràtic" que la ciutadania surti al carrer per mostrar el seu malestar per no poder comprar o llogar un habitatge, tractant-se d'una problemàtica que provoca "frustració" i "enfadament" entre la població.
Clavijo ha apuntat que nombroses parelles amb feines estables segueixen sense poder emancipar-se perquè el cost de compra o lloguer d'una casa consumeix prop del 50% dels seus ingressos. Per això, ha subratllat que les administracions tenen l'obligació d'escoltar aquestes demandes, posar en marxa mesures eficaces i reforçar la cooperació institucional per impulsar la construcció de noves promocions.
Al mateix temps, ha demanat "prudència" en analitzar el paper dels propietaris al mercat de l'habitatge i ha rebutjat que es plantegi un escenari en què se'ls classifiqui entre "bons i dolents".
En Canàries, el 95% són petits propietaris
En aquest context, el president ha detallat que el 95% dels titulars d'habitatges a Canàries són petits propietaris que compten amb un o dos immobles, i ha reclamat que no se'ls posi al mateix nivell que els fons d'inversió que compren cases amb un objectiu estrictament especulatiu.
"El petit propietari, el taxista que tota la seva vida ha estat autònom i que potser ha pogut invertir amb molt d'esforç uns estalvis en tenir un pis per complementar una pensió de jubilació, no és un fons voltor, no és un especulador", ha afirmat.
En aquest sentit, ha admès que sí operen fons que adquireixen habitatges per sota del 70% del seu valor i empreses que compren promocions completes per desallotjar qui les habiten i revaloritzar els actius, davant dels quals, ha assenyalat, és necessari articular respostes específiques.
Per aquest motiu, el president ha tornat a plantejar un pacte d'Estat que inclogui canvis en la Llei d'Arrendaments Urbans i en la normativa del sòl, a més de mesures que permetin accelerar la tramitació de llicències urbanístiques, entre elles l'ús del silenci administratiu positiu en determinats supòsits.
Per últim, Clavijo ha sostingut que aquestes reformes han de ser abordades en un ambient de serenitat, consens i unitat, tot i que ha admès que, en la coyuntura actual, no sembla l'escenari més favorable per aconseguir-ho.