El PNB ha assenyalat que la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de no admetre a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) sobre els perfils lingüístics de la Llei Basca d'Ocupació representa "una molt bona notícia i un recolzament" al marc que, durant els últims quaranta anys, ha permès avançar en la normalització de l'euskera en l'Administració pública.
El parlamentari jeltzale Markel Olano ha remarcat en una nota que "es confirma així que no hi havia motiu jurídic per plantejar aquesta qüestió al TC".
La formació ha posat de relleu que la resolució del Constitucional es produeix gairebé al mateix temps que la Cambra basca ha aprovat la reforma de la Llei d'Ocupació Pública impulsada pel propi PNB amb l'objectiu de "blindar i protegir l'euskera dotant les OPE de més seguretat jurídica".
El partit ha explicat que va promoure aquesta modificació "després que al llarg dels últims mesos diferents resolucions judicials hagin anul·lat els processos per accedir a llocs de feina públics pels requisits lingüístics de les places ofertades".
En aquesta línia, el PNB ha expressat la seva esperança que "l'aval" del TC i la nova normativa "escombrin de forma definitiva les amenaces" que pesaven sobre l'euskera i el sistema d'euskaldunització en l'àmbit públic.
"PASSAR PÀGINA"
"És moment de deixar enrere els qüestionaments entorn de la nostra llengua i de passar pàgina d'una dinàmica judicial que danyen l'euskera i perjudiquen la nostra ciutadania", ha afirmat la formació.
Des del partit s'ha insistit en la importància de "mirar al futur amb garanties, des dels consensos polítics i la solidesa jurídica, per continuar amb un model que s'ha demostrat d'èxit en l'objectiu doble de defensar l'euskera i els drets lingüístics de la ciutadania".
Al mateix temps, ha criticat "l'actual context, al qual també se suma la polèmica sorgida entorn dels exàmens de la PAU, hagi servit per, des d'alguns àmbits, situar la nostra llengua com a quelcom prescindible o accessori, i fins i tot per utilitzar l'euskera com a arma llancívola".
"INSTRUMENTALITZACIÓ"
Davant aquestes posicions, el PNB ha defensat la necessitat de "protegir la nostra llengua per ser part essencial del nostre país, sense la qual no s'entenen Euskadi ni la nació basca".
En aquesta direcció, la formació jeltzale ha reiterat la seva aposta per "una política proporcionada, raonada i eficaç" en matèria de planificació lingüística, utilitzant les eines de l'autogovern "per continuar protegint l'euskera i els drets lingüístics de la ciutadania, mantenint la nostra llengua lluny del soroll, la confrontació i de la instrumentalització, sempre de la mà de la societat basca".