El Sindicat Ferroviari veu "molt estrany" l'accident de Toledo per la seguretat de la línia

El portaveu del Sindicat Ferroviari, Rafael Escudero, expressa la seva sorpresa per la col·lisió de dos trens d’alta velocitat a Urda (Toledo) i assenyala que els sistemes de seguretat haurien d’impedir un accident d’aquestes característiques. Les causes del sinistre continuen sota investigació

HVtIvNmXkAEBVhG

HVtIvNmXkAEBVhG

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Rafael Escudero, portaveu del sindicat, ha assenyalat aquest dimecres que a la zona d’Urda no existeix una parada comercial i que els sistemes de control haurien d’impedir que un tren assoleixi un altre. La col·lisió entre un AVE de Renfe i un Iryo ha provocat víctimes mortals i ha obligat a suspendre la circulació d’alta velocitat entre Madrid i Andalusia.

El portaveu del Sindicat Ferroviari, Rafael Escudero, ha expressat la seva sorpresa per les circumstàncies de l'accident ferroviari registrat a Urda(Toledo), on dos trens d’alta velocitat, un de Renfe i un altre d’Iryo, han col·lisionat a primera hora del matí. En declaracions al programa Espejo Público, d’Antena 3, Escudero ha qualificat el sinistre de "molt estrany" per les característiques del tram en què s’ha produït i pels sistemes de seguretat que supervisen la circulació ferroviària.

El representant sindical ha explicat que en aquell punt no existeix una parada comercial i que la circulació està supervisada en temps real. Segons ha assenyalat, els trens disposen d’informació sobre l’estat de la via i els sistemes de protecció haurien d’intervenir quan detecten una situació de risc, com la presència d’un altre comboi.

Escudero ha indicat que, si es confirma que un dels trens es trobava aturat i l’altre l’ha assolit per darrere, caldrà determinar per què els mecanismes de seguretat no van evitar la col·lisió. Es tracta d’una valoració preliminar del sindicat, ja que encara no s’han establert les causes de l’accident.

Un AVE hauria assolit per darrere un tren d’Iryo

Segons els primers indicis comunicats pel Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, un AVE de Renfe hauria assolit per darrere un tren d’Iryo, provocant el descarrilament de dos vagons d’aquest últim comboi.

L’accident s’ha produït a les 8.54 hores, segons l’avís rebut pel Servei d’Emergències 112 de Castella-la Manxa. Adif ha situat la incidència en el punt quilomètric 118 de la línia d’alta velocitat, entre Mora i Orgaz i Urda, a la província de Toledo.

La col·lisió ha provocat la caiguda de dos vagons per un terraplè i ha obligat a interrompre la circulació ferroviària entre Madrid, Ciudad Real i Andalusia.

Els serveis d’emergència han mobilitzat bombers, equips sanitaris, tres helicòpters medicalitzats i unitats de vigilància intensiva mòbil per atendre les víctimes i participar en les tasques de rescat.

Les causes de l’accident, pendents d’investigació

Les declaracions del portaveu del Sindicat Ferroviari es refereixen al funcionament dels sistemes de supervisió i protecció de la circulació, l’actuació dels quals haurà de ser examinada durant la investigació.

De moment, no s’ha determinat per què es va produir l’abast entre els dos trens ni si va existir alguna incidència tècnica, operativa o de senyalització.

La investigació haurà d’esclarir les circumstàncies de la circulació dels dos combois, la posició que ocupaven abans del xoc i el funcionament dels mecanismes de seguretat.

Mentrestant continuen els treballs d’emergència, les autoritats han començat a comunicar balanços provisionals de víctimes. Emergencias de Castilla-La Mancha ha informat d’almenys 39 morts, segons l’última actualització difosa per Antena 3 a les 10.16 hores. La xifra pot variar a mesura que avancin les tasques de rescat.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la investigació parlamentària o judicial sobre l'accident ferroviari d'Urda i quins són els pròxims passos previstos?

A 28 d'octubre de 2026, l'esclariment de l'accident ferroviari d'Urda es troba en una fase inicial: Adif està analitzant els seus sistemes i la seqüència dels fets, però no hi ha una causa confirmada. En les fonts consultades no consta encara la identificació pública d'un jutjat instructor, persones formalment investigades ni una comissió parlamentària específica amb calendari aprovat. És important distingir les actuacions anunciades dels passos que únicament es consideren previsibles.

Estat de la investigació judicial

No s'ha localitzat una comunicació oficial que identifiqui l'òrgan judicial que hagi assumit les diligències, el número de procediment o els delictes que podrien investigar-se. Tampoc consten declaracions judicials programades, mesures cautelars, detencions o imputacions confirmades. Això descriu la informació pública disponible; no permet afirmar que no s'estiguin realitzant actuacions.

Les primeres informacions apunten a un possible abast d'un AVE de Renfe a un tren d'Iryo, després d'una incidència en la senyalització i l'aplicació d'un procediment alternatiu de circulació. L'eventual autorització errònia des del centre de control i el possible error humà són hipòtesis periodístiques preliminars, no conclusions judicials ni pericials. Així s'han de llegir les explicacions recollides per El Confidencial.

Segons la informació de EFE sobre les causes, Adif està revisant el funcionament dels seus sistemes i reconstruint el que ha passat. Aquesta anàlisi operativa no equival, per si mateixa, a una resolució judicial ni acredita responsabilitats individuals.

Estat de la investigació parlamentària

En les fonts consultades no consta la constitució d'una comissió específica sobre Urda al Congrés, el Senat o les Corts de Castella-la Manxa. Tampoc s'ha localitzat un acord d'obertura acompanyat d'un pla de treball, una relació de compareixents o dates per escoltar responsables públics i ferroviaris.

Convé evitar una confusió: les compareixences celebrades mesos abans a la Comissió d'Investigació sobre l'estat de la xarxa ferroviària del Senat tractaven, entre altres assumptes, els accidents d'Adamuz i Gelida. La informació oficial del Senat del 27 d'abril acredita aquestes actuacions, però no una investigació de l'accident d'Urda ocorregut avui. Tampoc no s'han de traslladar a Urda el jutjat, les denúncies o les diligències corresponents a Adamuz.

Pròxims passos: què està anunciat

El pas concret conegut és continuar l'anàlisi d'Adif. No s'ha publicat una data per als seus resultats, per a un informe tècnic definitiu o per a una compareixença parlamentària específica. La investigació haurà d'aclarir la posició i circulació d'ambdós combois, les ordres transmeses i la resposta dels mecanismes de protecció.

Com a actuacions previsibles, però sense calendari ni ordre judicial confirmats, les informacions consultades assenyalen:

  • Recopilar i contrastar les comunicacions entre els maquinistes i el lloc de comandament, les autoritzacions de marxa i les dades de senyalització.
  • Examinar els registradors dels trens, la seva velocitat, frenada i el funcionament del sistema de protecció LZB.
  • Realitzar inspeccions i peritatges dels vehicles i la infraestructura, diferenciant fallades tècniques, operatives i dels protocols de contingència.
  • Si es confirma públicament una causa penal, concretar les diligències i eventuals declaracions que acordi l'òrgan judicial.

En definitiva, no hi ha encara un itinerari parlamentari o judicial públicament tancat. El següent esdeveniment verificable serà una comunicació que identifiqui les actuacions judicials, publiqui resultats tècnics o anunciï formalment un mecanisme de control parlamentari. Fins aleshores, atribuir culpabilitats o anticipar dates de conclusions aniria més enllà del conegut.

Quines són les competències i funcions del portaveu del Sindicat Ferroviari segons la normativa laboral espanyola, i quina ha estat la seva trajectòria professional?

La legislació laboral espanyola no atribueix competències específiques al càrrec de portaveu d'un sindicat: les seves facultats depenen dels estatuts i del mandat rebut de l'organització. Al Sindicat Ferroviari (SF-Intersindical), els estatuts consultats situen la representació legal i pública al Secretariat Federal. Sobre la persona que exerceix aquesta portaveu, Demócrata identifica a Rafael Escudero el 28 d'octubre de 2026, però les fonts consultades no permeten reconstruir la seva trajectòria professional completa.

Marc legal i abast del càrrec

El marc general comprèn l'article 28.1 de la Constitució, que reconeix la llibertat sindical; la Llei Orgànica 11/1985, de Llibertat Sindical; l'Estatut dels Treballadors; i, per a la participació en prevenció, la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. Els convenis col·lectius aplicables concreten drets i mecanismes de participació a cada empresa ferroviària.

Aquestes normes regulen l'acció dels sindicats i dels representants dels treballadors, però no converteixen automàticament qui parla davant els mitjans en delegat sindical, membre del comitè d'empresa o negociador autoritzat. La documentació del propi sindicat remet a la Llei de Llibertat Sindical com a fonament de la seva organització.

Funcions dins del Sindicat Ferroviari

Segons els estatuts federals consultats, aprovats al cinquè Congrés Federal de maig de 2017, la representació legal i pública correspon al Secretariat Federal, que actua col·legiadament conforme als acords del Ple de Representants. Aquest text no configura una portaveu estatal com a càrrec independent amb atribucions pròpies.

La distinció importa perquè les funcions de direcció pertanyen a l'òrgan col·lectiu, no necessàriament a la persona que compareix públicament. Entre les atribucions recollides per al Secretariat hi ha executar les decisions federals, coordinar l'acció sindical i exercir les facultats de representació previstes als estatuts.

Dins d'aquest marc, una persona designada com a portaveu pot desenvolupar aquestes tasques:

  • Comunicació pública: traslladar les posicions oficials del sindicat i explicar les seves reivindicacions, acords o mobilitzacions.
  • Interlocució: compareixer davant mitjans i mantenir contactes amb empreses, administracions o altres organitzacions quan estigui autoritzada.
  • Explicació de qüestions laborals: comunicar plantejaments sobre ocupació, condicions de treball i seguretat ferroviària, d'acord amb la posició sindical.

En canvi, ser portaveu no basta per si sol per signar convenis col·lectius, assumir obligacions jurídiques en nom del sindicat o substituir els seus òrgans de direcció. Aquestes actuacions requereixen la representació o autorització corresponent. Tampoc no poden atribuir-se automàticament al portaveu els drets d'informació, consulta i participació dels delegats sindicals o dels representants elegits per la plantilla.

Identitat i trajectòria professional

La informació més recent localitzada identifica a Rafael Escudero com a portaveu del Sindicat Ferroviari. Ho fa una notícia de Demócrata del 28 d'octubre de 2026, que recull la seva intervenció al programa Espejo Público, d'Antena 3, sobre un accident ferroviari a Toledo.

Aquesta aparició acredita que exerceix una funció de representació pública i comunicació sindical. Tanmateix, la notícia no detalla el seu lloc ferroviari, empreses en què hagi treballat, antiguitat professional, formació, anteriors responsabilitats sindicals ni data de designació com a portaveu.

Per tant, no consta una biografia professional suficientment documentada en les fonts consultades. El verificable és la seva identificació pública com a portaveu; no seria rigorós deduir d'ella una determinada categoria professional o experiència tècnica. A més, la referència periodística no substitueix un nomenament ni permet precisar quines facultats li ha delegat el sindicat.

Quins requisits legals i tècnics han de complir els sistemes de protecció i control a les línies d'alta velocitat espanyoles?

Els sistemes de protecció i control de les línies d'alta velocitat espanyoles han d'acreditar seguretat, interoperabilitat i compatibilitat entre tren i infraestructura, a més d'obtenir les autoritzacions corresponents. No n'hi ha prou amb instal·lar ERTMS: cal demostrar la integració segura de senyalització, enclavaments, comunicacions, equips embarcats, explotació i manteniment.

1. Marc legal aplicable

La referència espanyola és el Reial Decret 929/2020, sobre seguretat operacional i interoperabilitat ferroviàries, que incorpora les Directives (UE) 2016/797 i 2016/798. Les seves exigències abasten el projecte, construcció, entrada en servei, renovació, explotació i manteniment.

Per a control-comandament i senyalització, la referència europea central és el Reglament d'Execució 2023/1695, amb les seves modificacions i disposicions transitòries: conté l'especificació tècnica d'interoperabilitat, o ETI, aplicable als equips de via i embarcats. Es completa amb les regles nacionals pertinents, el Reglament de Circulació Ferroviària aprovat pel Reial Decret 664/2015 i les especificacions d'Adif aplicables al projecte.

2. Protecció automàtica i compatibilitat

El component ETCS d'ERTMS protegeix davant l'excés de velocitat i el rebasament dels límits autoritzats. Segons la configuració instal·lada, ha de rebre autoritzacions de moviment, determinar la posició del tren, supervisar velocitat i distància i ordenar el frenat quan correspongui.

  • Compatibilitat: han de justificar-se les versions i prestacions dels equips de via i embarcats, les seves interfícies i les transicions entre sistemes.
  • Comunicacions: en ETCS nivell 2, la comunicació per ràdio connecta el tren amb el centre de bloqueig per ràdio, que gestiona les autoritzacions de moviment.
  • Sistemes nacionals: la coexistència amb ASFA exigeix definir transicions, prioritats i condicions de circulació davant fallades. ASFA no equival a ETCS ni garanteix les mateixes prestacions.

La documentació espanyola exigeix identificar expressament les versions de les especificacions ETCS i d'ASFA, els bloquejos, els enclavaments, la detecció de trens i les comunicacions previstes.

3. Seguretat funcional de la instal·lació

Els enclavaments han d'impedir itineraris incompatibles, verificar la posició i bloqueig d'agulles i evitar autoritzacions sense condicions segures. Els circuits de via o comptadors d'eixos han d'aportar informació fiable d'ocupació. Les interfícies amb el control centralitzat també han de quedar verificades.

El disseny ha de justificar el seu comportament segur davant fallades, la integritat de les dades i les mesures de diagnòstic, protecció d'accessos i manteniment. Les normes CENELEC sobre fiabilitat, disponibilitat, mantenibilitat i seguretat, programari, electrònica i comunicacions constitueixen referències tècniques habituals; no substitueixen la legislació ni permeten atribuir automàticament un mateix nivell d'integritat de seguretat a tots els equips.

4. Avaluació i autorització

L'expedient d'entrada en servei ha d'incloure declaracions CE de verificació, justificació de compatibilitat tècnica i informe de l'organisme avaluador que acrediti la integració segura. Els canvis significatius requereixen avaluació del risc conforme al mètode comú del Reglament (UE) 402/2013.

Per a projectes ERTMS en via amb ETCS o GSM-R, l'article 113 del Reial Decret 929/2020 exigeix sol·licitar l'aprovació de les solucions tècniques a l'Agència Ferroviària de la Unió Europea abans de licitar. Aquesta decisió no substitueix l'autorització d'entrada en servei de l'AESF, que pot establir condicions i límits d'utilització.

5. Compliment durant l'explotació

La seguretat s'ha de mantenir mitjançant proves d'integració, manteniment preventiu i correctiu, personal competent i procediments davant pèrdua de comunicacions o avaries. L'administrador i l'empresa ferroviària han de gestionar els seus respectius riscos i coordinar les interfícies. La configuració i velocitat autoritzades depenen de les prestacions demostrades del conjunt, no únicament del nom del sistema instal·lat.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

On s'ha produït la col·lisió entre l'AVE de Renfe i el tren d'Iryo?

Pregunta" 1 de 3

Què ha assenyalat el portaveu del Sindicat Ferroviari sobre els sistemes de seguretat a la zona de l'accident?

Pregunta" 2 de 3

Quina és la xifra provisional de morts comunicada després de l'accident ferroviari d'Urda?

Pregunta" 3 de 3