Els Bombers Forestals de Madrid denuncien que la Comunitat els manté "paralitzats" en plena onada d'incendis

En aquest moment els reforços de personal de l'operatiu d'incendis forestals a la Comunitat de Madrid s'estan articulant, sobretot, a través de l'aprovació del Pla Anual 2026 i d'acords sobre les condicions de treball i el règim de guàrdies del personal implicat. L'instrument més directe és l'Ordre 1471/2026, que aprova el Pla Anual de Prevenció, Vigilància i Extinció per a 2026, ja en vigor. A més, el Consell de Govern ha aprovat acords específics sobre guàrdies i alertes del personal de l'Àrea d'Incendis Forestals i sobre el règim laboral dels Agents Forestals per a 2026‑2029. No consten, en la informació disponible, ofertes d'ocupació pública específiques ni noves borses de reforç estacional dedicades en exclusiva a l'operatiu d'incendis, més enllà d'aquests marcs organitzatius i de condicions de treball.

Pla Anual 2026 de l'operatiu d'incendis forestals

El nucli de la planificació del dispositiu d'incendis per a la campanya 2026 és el Pla Anual de Prevenció, Vigilància i Extinció d'Incendis Forestals. Primer es va sotmetre a consulta pública entre el 16 de febrer i el 16 de març de 2026, segons el portal de transparència de la Comunitat de Madrid (consulta del Pla Anual 2026).

Després d'aquesta fase, el pla va quedar aprovat mitjançant l'Ordre 1471/2026, de 17 d'abril, de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Interior, publicada al BOCM de 29 d'abril de 2026 (ordre del Pla Anual 2026). Aquesta ordre està ja en vigor i és el marc operatiu que fixa l'estructura del dispositiu, els mitjans i l'organització de torns i períodes de màxima activació. Tot i que el text disponible no detalla xifres concretes de noves places, en aquest tipus de plans s'integra la planificació de reforços temporals (campanya d'alt risc) sobre la base de les plantilles estructurals de bombers forestals i Agents Forestals.

Règim de guàrdies i condicions del personal implicat

Guàrdies i alertes a l'Àrea d'Incendis Forestals

En l'àmbit de personal funcionari, la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació ha aprovat un acord clau per a l'operatiu. Es tracta de l'Acord pel qual s'aprova l'Acord de 17 de juny de 2026 de la Taula Sectorial de Personal Funcionari, relatiu al règim de guàrdies i alertes del personal que presta servei a l'Àrea d'Incendis Forestals i a l'Àrea Sanitària, depenents de la Direcció General d'Emergències. Aquest acord va ser validat pel Consell de Govern l'1 de juliol de 2026 i figura a la documentació oficial del Consell (acord sobre guàrdies i alertes).

Des del punt de vista de tramitació, aquest acord pot considerar-se ja tancat i operatiu: està aprovat formalment i el seu objectiu és ordenar i remunerar la disponibilitat i les guàrdies del personal que integra el dispositiu d'incendis, la qual cosa, de facto, permet ampliar la cobertura horària i operativa sense que aparegui com a “noves places” en sentit estricte.

Condicions de treball del Cos d'Agents Forestals

Un altre pilar de l'operatiu el constitueix el Cos d'Agents Forestals, que participa en la prevenció, vigilància i primera intervenció en incendis forestals. El Consell de Govern va aprovar el 22 de juliol de 2026 l'Acord de 16 de juliol de 2026 de la Taula Sectorial, pel qual es regulen les condicions de treball d'aquest cos per al període 2026‑2029 (acord Agents Forestals 2026‑2029).

Aquest marc no és, en si mateix, una ampliació de plantilla, però sí que consolida les condicions retributives, horaris, guàrdies i altres aspectes que condicionen la capacitat del cos per assumir reforços d'activitat durant la campanya d'incendis.

Marc pressupostari i laboral de referència

El dispositiu d'incendis es finança dins dels Pressupostos Generals de la Comunitat de Madrid per a 2026, aprovats com a Llei 6/2025, de 23 de desembre, publicada al BOCM de 29 de desembre de 2025 (Pressupostos 2026). Addicionalment, la Resolució de 2 de juny de 2026 sobre el Conveni Col·lectiu Únic del personal laboral menciona expressament a bombers i agents forestals en relació amb un complement personal transitori de carrera (resolució sobre conveni col·lectiu), la qual cosa podria tenir impacte indirecte en la retenció i motivació del personal de l'operatiu.

En tot cas, en la informació disponible no apareixen, de forma específica, ni una oferta d'ocupació pública nova ni una modificació de RPT dedicada expressament a incrementar les dotacions de bombers forestals o personal eventual de campanya. Els reforços identificats són, per tant, principalment organitzatius (guàrdies, alertes i condicions laborals) i de planificació operativa a través del Pla Anual.

Altres disposicions relacionades o de context

Existeixen altres normes i acords recents que afecten el sistema d'emergències, el personal de seguretat i la gestió forestal, tot i que no es refereixen de forma directa a nous reforços de personal de l'operatiu d'incendis. Entre elles figuren, per exemple, el Decret 1/2025 sobre la dispensa a l'Ajuntament de Fuenlabrada en matèria de prevenció i extinció d'incendis (acord Fuenlabrada, decret publicat al BOCM), diverses resolucions de la Conselleria de Medi Ambient i de l'Agència de Seguretat i Emergències Madrid 112 sobre delegació de competències, personal apte per a control d'accessos o gestió econòmica (aspirants control d'accés, delegació en gestió econòmica ASE 112, delegació sancionadora taurins, encàrrec Canal‑oficina Agents Forestals), o resolucions de subvencions vinculades a biodiversitat i gestió forestal (subvencions 2T 2026, subvencions 4T 2025 i 1T 2026).

També formen part del context general normatiu diverses ordres i acords sobre ocupació, formació i seguretat (per exemple, resolucions de subvencions de formació per a l'ocupació, acords d'inclusió laboral i ajudes a empreses d'inserció, o ordres sobre suport a policies locals i altres serveis públics: subvencions formació per a l'ocupació, bossa personal laboral temporal AMAS, acord ajudes inclusió laboral, extracte Ajuda 1, extracte Ajuda 2, extracte Ajuda 3, extracte Ajuda 4, acord programa suport policies locals 2021‑2025, Ordre 2761/2026 policies locals, cartera de serveis socials, ajudes recursos genètics ramaders), així com la preparació d'una nova Llei de Caça i Pesca (consulta pública autoritzada el 2024 i Ordre 2511/2026 de vedes de caça: acord consulta Llei de Caça i Pesca, Ordre 2511/2026 caça 2026‑2027), que incideixen en la gestió del medi natural.

Referència parlamentària

A l'Assemblea de Madrid no apareixen, en la documentació consultada, iniciatives legislatives específiques centrades en reforços de personal de l'operatiu d'incendis. Sí que es tramiten reformes generals de funció pública i gestió pública (com el Projecte de Llei PL‑2/2025 sobre funcionaris interins i diverses proposicions de llei de simplificació administrativa), que poden tenir efectes indirectes sobre la capacitat de contractar personal de reforç, però sense menció concreta al dispositiu d'incendis: projecte PL‑2/2025, acord de lectura única, publicació per a esmenes, PROP.L‑9/2024, PROP.L‑5(XIII)/2023.

Per tot l'anterior, es pot dir que, a dia d'avui, el reforç de l'operatiu d'incendis a Madrid es recolza en un pla anual ja aprovat i en acords laborals i de guàrdies en vigor, sense que constin noves ampliacions de plantilla específicament tramitades més enllà d'aquest marc.

El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Interior de la Comunitat de Madrid és el membre del Consell de Govern que dirigeix i coordina tota l'acció de l'Executiu autonòmic en aquests tres àmbits: protecció ambiental, política agrària i rural, i seguretat/interior (emergències, protecció civil, policia local). Les seves competències es concreten en els decrets d'estructura orgànica de la Comunitat de Madrid i en normes internes de delegació com l'Ordre 984/2024, citada en el conveni d'assegurances agràries publicat al BOE. A partir de la informació disponible, es pot traçar un mapa força clar de què fa aquesta Conselleria i quines funcions específiques exerceix el seu titular, tot i que les fonts no recullen un catàleg tancat article per article.

Marc normatiu i posició al Govern

L'estructura orgànica de la Conselleria ve definida per un decret del Consell de Govern, al qual es remet expressament el conveni cartogràfic entre l'Institut Geogràfic Nacional i la Comunitat de Madrid, que al·ludeix al Decret 235/2023, de 6 de setembre, “pel qual s'estableix l'estructura orgànica de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Interior”, i que atribueix, per exemple, a la Direcció General d'Urbanisme la coordinació de la cartografia regional, tal com recull la resolució de l'IGN publicada al BOE (conveni cartogràfic).

A més, l'Ordre 984/2024, de 15 de març, de la pròpia Conselleria, delega a la Secretaria General Tècnica “l'exercici de determinades competències i la signatura de convenis”, com es recull a l'addenda al conveni amb ENESA per al control de subvencions d'assegurances agràries (addenda ENESA–Comunitat de Madrid). Això implica que el conseller ostenta la competència originària i pot delegar la signatura d'acords i altres actes en alts càrrecs del seu departament.

Com qualsevol conseller, és membre del Consell de Govern, dirigeix la política de l'àrea, proposa projectes normatius (lleis, decrets, ordres) i rendeix comptes davant l'Assemblea de Madrid mitjançant compareixences periòdiques a la Comissió de Medi Ambient, Agricultura i Interior.

Competències en medi ambient

En matèria ambiental, les fonts mostren que la Conselleria assumeix la protecció de l'entorn natural, la prevenció d'incendis, la biodiversitat i la gestió d'impactes ambientals d'infraestructures:

• Impulsa polítiques de prevenció d'incendis forestals i gestió de boscos. El pla “Madrid Forestal”, presentat pel conseller Carlos Novillo, preveu prop de 160 milions d'euros fins a 2030 per reforçar la protecció dels boscos i prevenir incendis, articulat en deu eixos i 45 mesures (Madrid Forestal).
• La Conselleria ha creat els primers Premis de Medi Ambient de la regió, iniciativa emmarcada en la declaració de 2026 com a “Any del Medi Ambient”, acordada pel Consell de Govern (Premis de Medi Ambient).
• Intervé en la regulació d'energies renovables per protegir el territori: el conseller va anunciar que es limitarà al 4% l'espai disponible per a noves plantes fotovoltaiques, amb la finalitat de preservar vinyes, oliveres i el paisatge agrari, buscant un equilibri entre renovables i medi rural (plantes solars i sòl agrari).
• Assumeix competències de biodiversitat i fauna; per exemple, col·lectius ecologistes es dirigeixen a la Conselleria per l'impacte de la il·luminació de Madrid Río sobre espècies protegides, i la Direcció General de Biodiversitat confirma que l'Ajuntament no va demanar informe sobre aquesta actuació (il·luminació del Manzanares).
• Des de l'oposició es qüestiona la seva gestió de residus i vessaments, assenyalant una “desastrosa” gestió de residus i vessaments il·legals al medi rural, la qual cosa confirma que la matèria està efectivament en el perímetre funcional de la Conselleria (debat a l'Assemblea).

Competències en agricultura, ramaderia i desenvolupament rural

La branca agrària i rural de la Conselleria concentra l'execució autonòmica de la PAC i la política de desenvolupament rural:

• La Comunitat signa convenis amb organitzacions agràries per influir en la reforma de la Política Agrària Comuna 2028‑2034; el conseller Novillo va rubricar un acord amb ASAJA, UGAMA, UPA i altres entitats per articular una “veu única del camp madrileny” davant Brussel·les (aliança sobre la PAC).
• Gestiona mesures específiques de suport al sector primari i defensa davant acords comercials com UE‑Mercosur, participant en acords amb el sector i en l'agenda política del Govern regional (protecció del camp i Mercosur).
• Impulsa normativa sectorial com el futur decret de traçabilitat d'olives, que establirà un sistema obligatori de seguiment des de la recol·lecció fins a les oliveres, per protegir agricultors i qualitat del producte (traçabilitat d'olives).
• Gestiona programes d'innovació agropecuària (Innobons, suport a projectes d'I+D agrària i pesquera) i de modernització d'explotacions, com reflecteix la cinquena ronda d'Innobons per reforçar la competitivitat agropecuària (Innobons agropecuaris).
• Administra fons europeus de desenvolupament rural; la Comunitat ha canalitzat prop de 175 milions d'euros via Programa de Desenvolupament Rural 2014‑2022, prorrogat fins a 2025, amb una execució del 99,98%, segons va destacar la Viceconselleria de l'àrea (PDR i modernització del camp).
• Rep i gestiona els fons estatals i europeus per a competitivitat agrària, desenvolupament rural i apicultura; per exemple, gairebé 10 milions d'euros del repartiment agrícola estatal per a competitivitat i gestió sostenible de recursos (repartiment agrícola estatal).
• Participa en la gestió d'assegurances agràries a través de convenis amb ENESA, on la Conselleria es compromet a l'intercanvi de dades per al control de subvencions (conveni d'assegurances agràries).

Competències d'interior, seguretat i protecció civil

El bloc d'“Interior” abasta la seguretat i protecció civil autonòmica:

• La Conselleria ha impulsat el reglament d'Armament i Mitjans de Defensa de les Policies Locals, objecte d'un recurs del Ministeri de l'Interior davant el TSJ de Madrid, la qual cosa indica que exerceix competències reguladores sobre mitjans materials dels cossos locals en l'àmbit autonòmic (reglament d'armament de policies locals).
• Assumeix la direcció de Protecció Civil i emergències fins que l'Estat declara una emergència d'interès nacional; en els greus incendis d'estiu de 2026, el ministre de l'Interior va elevar al nivell 3 del Sistema Nacional de Protecció Civil i el Govern central va passar a coordinar tots els mitjans, després de petició prèvia de la presidenta madrilenya i del propi Executiu regional (emergència nacional per incendis).

Funcions concretes del conseller

Més enllà de la distribució material de competències, les funcions típiques del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Interior poden sintetitzar-se així, segons es desprèn de les normes de delegació i de la seva activitat pública:

• Direcció política del departament: fixa prioritats (per exemple, declarar 2026 Any del Medi Ambient o llançar “Madrid Forestal”), aprova plans i coordina viceconselleries i direccions generals.
• Impuls normatiu en els seus àmbits (decrets com el de traçabilitat d'olives, reglaments de policia local, regulacions sobre implantació de plantes fotovoltaiques, etc.).
• Representació institucional de la Comunitat de Madrid davant l'Estat, la UE i el sector: signa convenis (molts per delegació, com recull l'Ordre 984/2024 als BOE citats), participa en conferències sectorials i acords amb organitzacions agràries.
• Gestió de fons europeus, estatals i autonòmics lligats a la PAC, desenvolupament rural, prevenció d'incendis o protecció ambiental.
• Rendició de comptes davant l'Assemblea de Madrid mitjançant compareixences periòdiques a la Comissió de Medi Ambient, Agricultura i Interior i en plens quan se li requereix.

No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre l'articulat complet del decret autonòmic que enumera una per una les competències de la Conselleria, però els exemples anteriors dibuixen amb força precisió el perímetre funcional que, en la pràctica, exerceix el conseller a la Comunitat de Madrid.

L'activació i dotació de mitjans per als bombers forestals a la Comunitat de Madrid es recolza en un “graó” de normes estatals de protecció civil i incendis forestals i en la normativa autonòmica de serveis de bombers i planificació (PLATERCAM i INFOMA). Legalment, la Comunitat ha de comptar amb plans territorials i especials aprovats, activar aquests plans segons els seus nivells de gravetat i mantenir un dispositiu estable de prevenció, vigilància i extinció amb mitjans humans formats i dotació material suficient durant tot l'any. A més, té l'obligació de coordinar-se amb l'Estat quan l'emergència desborda les seves capacitats i de respectar les exigències bàsiques de seguretat i salut del personal intervingut.

1. Marc estatal bàsic: protecció civil i incendis forestals

En l'àmbit estatal, els requisits generals provenen de la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, que configura la protecció civil com un servei públic basat en la planificació prèvia, la coordinació i la dotació de mitjans d'intervenció. La llei distingeix entre plans territorials (per als riscos generals de cada comunitat autònoma) i plans especials per a riscos concrets, com els incendis forestals, i exigeix que tots aquests plans estableixin l'organització, cadena de comandament, procediments d'activació i mobilització de recursos, inclosos els serveis d'incendis i salvaments (Llei 17/2015).

La dimensió forestal es regula a la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Muntanyes, modificada per la Llei 10/2006, que fixa obligacions de planificació de la defensa contra incendis i introdueix la figura de les Zones d'Alt Risc d'Incendi (ZAR), a les quals la Comunitat de Madrid ha d'adaptar els seus plans de prevenció i extinció (Llei de Muntanyes i Llei 10/2006).

El Reial Decret‑llei 15/2022, de mesures urgents en matèria d'incendis forestals, reforça l'obligació autonòmica de disposar de plans de prevenció, vigilància i extinció per a tot el territori, operatius tot l'any i amb un contingut mínim que inclou:

• Disseny general del dispositiu de prevenció, detecció i extinció.
• Assignació estable de mitjans tècnics i professionals.
• Previsions de dotacions, finançament i organització.
• Condicions que justifiquen la intensificació dels operatius.

Aquests requisits condicionen directament com s'organitzen i es doten de mitjans els bombers forestals autonòmics (RDL 15/2022).

En paral·lel, el Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals fixa com es coordina l'Estat amb les comunitats quan l'interès nacional està en joc, i preveu mecanismes de suport amb mitjans estatals i d'altres comunitats, així com la figura del Comandament Únic d'Extinció quan intervenen recursos de diverses administracions (Pla Estatal d'incendis forestals).

2. Normativa específica de la Comunitat de Madrid

L'organització bàsica dels serveis de bombers de la Comunitat està en el Decret Legislatiu 1/2006, que aprova el text refundit de la Llei de Serveis de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments. Aquesta norma:

• Defineix l'objecte del servei (prevenció, extinció i salvaments) i la competència autonòmica.
• Obliga la Comunitat a garantir la instal·lació, organització i manteniment dels serveis de bombers.
• Li assigna funcions de coordinació, inspecció i formació de comandaments i personal.

Amb això s'estableix el deure de comptar amb efectius suficients, adequadament formats i organitzats per ser activats davant emergències, inclosos els incendis forestals (Text refundit serveis d'incendis de la Comunitat de Madrid).

Pel que fa a la planificació de protecció civil, el Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat de Madrid (PLATERCAM), aprovat el 2019, és el marc organitzatiu general. Defineix:

• Els mecanismes per a la mobilització de recursos humans i materials.
• La forma d'organització per coordinar tots els serveis, inclosos els bombers.
• La integració de plans municipals i l'enllaç amb els d'àmbit estatal.

El PLATERCAM habilita la Comunitat per dirigir i coordinar els suports d'altres administracions i regula la transferència de funcions a l'Estat si es declara l'“interès nacional” (PLATERCAM).

3. Pla especial INFOMA i activació específica de bombers forestals

Per als incendis forestals, l'instrument clau és el Pla Especial de Protecció Civil d'Emergència per Incendis Forestals a la Comunitat de Madrid (INFOMA), aprovat pel Decret 59/2017. Aquest pla:

• És el que es aprova formalment i s'activa davant incendis forestals.
• Declara les Zones d'Alt Risc (ZAR), lligades a la Llei de Muntanyes.
• Remet al règim sancionador de la Llei 17/2015, la Llei de Muntanyes, el propi Decret Legislatiu 1/2006 i la Llei Forestal de Madrid.
• Preveu un Pla de Defensa contra Incendis Forestals que s'aprova per decret i es correspon amb el Pla de Protecció dels Ecosistemes Forestals previst a la Llei 16/1995.

A INFOMA es concreten els nivells d'emergència, la cadena de comandament operativa, l'activació de mitjans i els grups d'acció (extinció, seguretat, suport logístic, etc.), on s'emmarquen els bombers forestals de la Comunitat (Decret 59/2017 INFOMA, amb les seves correccions i modificacions en acord de 2018 (I), acord de 2017, acord de 2018 (II) i Decret 83/2018).

4. Requisits materials, humans i de seguretat

De la combinació d'aquestes normes se'n deriven, en síntesi, els requisits legals per activar i dotar de mitjans als bombers forestals a Madrid:

• Planificació prèvia: existència i vigència de PLATERCAM i INFOMA, amb nivells d'activació, organització operativa i protocols clars.
• Activació conforme al pla: la Comunitat ha de declarar la situació o fase d'emergència prevista al pla i activar formalment els grups operatius d'extinció.
• Dotació estable i suficient: manteniment d'un dispositiu de prevenció, vigilància i extinció durant tot l'any, amb assignació estable de mitjans humans i materials conforme al RDL 15/2022.
• Formació i professionalització: obligació autonòmica d'organitzar i mantenir la formació del personal de bombers, en línia amb la normativa estatal de protecció civil i qualificacions professionals.
• Seguretat i salut: aplicació de la normativa laboral i de prevenció de riscos, reforçada per les previsions de la Llei 17/2015 sobre seguretat del personal intervingut en emergències.
• Coordinació interadministrativa: ús dels mecanismes del Pla Estatal quan es requereixi suport estatal o d'altres comunitats, respectant la figura del Comandament Únic quan correspongui.