La crisi constitucional a Polònia ha escalat durant la matinada d’aquest dissabte, 31 d’octubre. El president de la República, Karol Nawrocki, ha acudit a la seu del Tribunal Constitucional a Varsòvia després d’interrompre el seu viatge a Senegal. La seva entrada ha estat acompanyada d’estirades i d’un enfrontament sobre qui té autoritat per exercir com a magistrat i dirigir la institució.
La confrontació es va desencadenar divendres amb la publicació d’unes ordres per apartar temporalment de les seves funcions el president del tribunal, Bogdan Święczkowski, i el seu vicepresident, Bartłomiej Sochański. La direcció afectada rebutja aquestes mesures i denuncia una presa il·legal de la institució.
Nawrocki torna i entra al Constitucional de matinada
L’anunci de retorn s’ha convertit en una intervenció presencial. Segons Polsat News, Nawrocki es va desplaçar al tribunal acompanyat pel primer president del Tribunal Suprem, Zbigniew Kapiński, després de mantenir-hi una trobada.
L’accés va estar marcat per empentes i versions enfrontades. Maciej Berek, un dels elegits pel Parlament per al Constitucional, va difondre imatges i va acusar el president d’agredir els magistrats. Des de l’entorn presidencial sostenen, per contra, que es va intentar impedir l’entrada de Nawrocki i que es va vulnerar la seva integritat física. Són acusacions de les parts, no responsabilitats establertes judicialment.
La discussió va continuar dins de l’edifici. Radio ZET recull una gravació en què Nawrocki nega la condició de magistrats del Constitucional a Anna Korwin-Piotrowska, Krystian Markiewicz i Maciej Berek. Korwin-Piotrowska, per la seva banda, reivindica que està al capdavant de la institució.
En aquest intercanvi, el cap de la Cancelleria presidencial, Zbigniew Bogucki, acusa Korwin-Piotrowska d’estar cometent un cop d’estat. L’expressió té, per tant, un autor identificable dins del cercle presidencial i forma part de l’enfrontament polític i jurídic.
Qui ha ordenat apartar els responsables del tribunal
Segons la documentació lliurada a PAP i recollida per Puls Biznesu, les ordres van ser emeses per Anna Korwin-Piotrowska, presentada com a responsable del tribunal en funció de la seva antiguitat judicial.
Les mesures estableixen una interrupció de funcions durant un mes i invoquen l’article 130 de la llei sobre l’organització dels tribunals ordinaris. Entre els seus motius figuren presumptes obstacles a la reunió de tots els magistrats elegits pel Parlament i la composició suposadament irregular de les sales.
La direcció qüestionada sosté que Święczkowski i Sochański continuen en els seus càrrecs, nega la condició de magistrada del Constitucional a Korwin-Piotrowska i denuncia que la web institucional va ser presa il·legalment. La disputa afecta així la mateixa autoritat de qui signa les ordres.
Tres detinguts i una versió policial que nega l’assalt a l’edifici
La policia ha comunicat tres detencions després que manifestants franquessin la tanca del recinte. També va informar del llançament d’objectes contra els agents durant les protestes.
Sobre el desplegament inicial de divendres, la versió oficial contradiu les informacions que el descrivien com una entrada policial per la força a l’edifici. Segons recull la ràdio pública polonesa, els agents van afirmar que eren als terrenys del Constitucional, però no a l’interior, i van negar haver expulsat els integrants del seu servei de seguretat.
La policia va explicar que actuava després de sol·licituds del ministre de Justícia i fiscal general, Waldemar Żurek, i de Korwin-Piotrowska, relacionades amb possibles riscos per als treballadors, els magistrats i l’ordre públic. Aquesta és la justificació policial de l’operatiu; no resol la controvèrsia sobre les decisions adoptades dins del tribunal.
Tusk i Nawrocki es disputen com restablir la legalitat
El conflicte té antecedents en la disputa pels nomenaments judicials iniciada el 2015. El Govern de Tusk defensa la reforma del Constitucional, mentre Nawrocki qüestiona incorporacions promogudes per l’actual majoria parlamentària.
Reuters assenyala que el bloqueig inclou la negativa presidencial a prendre jurament a candidats i la resistència de Święczkowski a admetre magistrats elegits per aquesta majoria. L’agència també recull crítiques al nomenament de Maciej Berek, aliat de Tusk, per les seves implicacions per a la separació de poders.
Tusk ha defensat que restablir l’Estat de dret exigeix decisions fermes. Des de Llei i Justícia, el principal partit de l’oposició, es presenta el que ha passat com un atac a l’ordre constitucional.
És un cop d’Estat o una crisi constitucional?
Les novetats acrediten una escalada: hi ha decisions rivals sobre la direcció del tribunal, protestes, detencions i un enfrontament presencial del president amb els qui reivindiquen la seva condició de magistrats.
També permeten atribuir amb precisió l’acusació de cop d’Estat. No obstant això, les informacions consultades no estableixen aquesta qualificació com un fet provat. Informar que un responsable polític denuncia un cop no equival a confirmar que s’ha produït.
El fons del problema és que les parts rebutgen la legitimitat dels qui haurien de prendre decisions dins del Constitucional. La incògnita immediata és qui podrà exercir efectivament la seva direcció i com es resoldrà la validesa de les ordres, mentre roman obert l’enfrontament entre la Presidència i el Govern.