La Comunitat Valenciana i Balears seran les úniques autonomies on l'electorat trobarà una papereta conjunta de l'esquerra alternativa en les eleccions del 29N, una vegada formalitzat el registre de les candidatures al Congrés per part de les diferents formacions.
En un escenari marcat per la ruptura entre Front Ampli i Podemos, ambdues organitzacions sí que concorren juntes a Canàries juntament amb Nova Canàries sota la marca "Unió del poble canari".
Després del tancament del registre, Front Ampli presenta llistes pròpies al Congrés però renuncia a fer-ho a Terol, Ceuta i Melilla. A la província turolenca, Chunta Aragonesista va decidir no concórrer per a afavorir el vot progressista cap al PSOE, malgrat el rebuig d'IU a aquesta decisió.
Podemos, per la seua banda, es presenta amb marca pròpia en la majoria de circumscripcions, però renuncia a llista pròpia a Catalunya en assolir acords amb ERC i Ara Més per a integrar-se com a independents en les seues candidatures.
El panorama de l'esquerra, incloent-hi les forces de perfil sobiranista, reflecteix una forta dispersió electoral malgrat el prolongat debat sobre la unitat, amb configuracions molt diferents segons cada comunitat autònoma.
Tres paperetes a Andalusia i una candidatura unitària a València
A Andalusia, la divisió de l'espai a l'esquerra del PSOE es tradueix en fins a tres llistes diferents al Congrés: les de Front Ampli, Adelante Andalucía i Podemos a les vuit províncies andaluses.
A Catalunya, el vot de l'esquerra alternativa es repartirà entre ERC i Comuns-Front Ampli, mentre Podemos, després de pactar amb els republicans, renuncia a presentar llista i s'integra com a independent en la candidatura d'ERC (en els llocs sis i deu per Barcelona). La CUP, en canvi, ha optat per no concórrer a aquestes generals.
La Comunitat Valenciana constitueix una excepció, en aconseguir-se una candidatura conjunta sota la denominació "Compromís-Front Valencià". Aquesta coalició, liderada per Compromís, agrupa també Podemos, Front Ampli i la federació valenciana d'ERC.
A les Balears també es va tancar un acord "in extremis" la vigília del tancament del registre entre Podemos i Ara Més, que ja havia segellat prèviament una coalició amb Front Ampli per al 29N.
Gràcies a aquest pacte, es va configurar una llista única en què Podemos renuncia a presentar candidatura pròpia a canvi d'ocupar, com a independents, el tercer lloc de la llista d'Ara Més al Congrés, espai en què igualment participa ERC.
A Canàries, l'arxipèlag és un dels territoris on Podemos i Frente Amplio comparteixen coalició juntament amb altres forces sota la marca "Unidad del Pueblo Canario". Tanmateix, la fragmentació persisteix, ja que Drago Canarias, liderada per l'exdiputat Alberto Rodríguez, competirà amb papereta pròpia en les dues circumscripcions.
A Galícia també hi haurà fins a tres llistes a l'esquerra del PSOE: BNG, Frente Amplio i Podemos es mesuraran a les urnes per al Congrés. Una situació similar es donarà a Euskadi, on Bildu i els dos espais estatals d'esquerra presentaran candidatures diferenciades.
A Navarra, igualment, l'esquerra alternativa hi acudirà dividida, amb Bildu, Frente Amplio i Podemos competint entre si.
Madrid, epicentre del pols entre Frente Amplio i Podemos
A diverses comunitats la pauta serà la concurrència separada de Frente Amplio i Podemos, com a Cantàbria, Extremadura, Múrcia, La Rioja, Castella i Lleó i Castella-la Manxa.
En aquest context, la batalla principal es lliurarà a Madrid, on la llista de Frente Amplio encapçalada per Emilio Delgado disputarà el mateix espai electoral que la candidatura de Podemos, liderada per l'exministra d'Igualtat Irene Montero.
La comunitat madrilenya, juntament amb Catalunya, va ser un dels principals esculls que van impedir tancar una candidatura conjunta de tots dos espais a l'esquerra del PSOE.
Diversitat de fórmules també al Senat
A la Cambra Alta, Frente Amplio i altres forces d'esquerra han segellat amb el PSOE candidatures conjuntes sota la marca "Senado de progreso", amb l'objectiu d'intentar assegurar una majoria progressista.
A més, els Comuns van optar per retirar les seves llistes al Senat a Girona, Tarragona i Lleida per donar suport a les del PSC, que a canvi es compromet a donar suport al Parlament català a un senador de designació autonòmica proposat per l'entorn d'Ada Colau.
Podemos, en canvi, manté candidatures pròpies al Senat a la majoria de circumscripcions i ha criticat obertament el pacte entre PSOE i Frente Amplio. Tanmateix, dona suport a les llistes conjuntes a Eivissa i Formentera amb els socialistes, atès que es tracta d'una candidatura unitària amb llarga tradició.
La formació morada no presenta llistes al Senat a les províncies catalanes, en virtut del seu acord amb el PSOE, ni tampoc a Mallorca. El mateix passa a les circumscripcions de la Comunitat Valenciana i a Canàries, on tornen a integrar-se en la candidatura "Unidad del Pueblo Canario".
En aquest escenari, ERC i Bildu han articulat una aliança per al Senat que cada partit encapçala en el seu respectiu territori de referència, mentre que BNG concorrerà per totes les províncies gallegues.