L’exministra Fátima Báñez viatjava en un dels trens accidentats a Urda (Toledo) i no ha pogut ser localitzada

Els propers passos en la investigació de l'accident ferroviari d'Urda són documentar les proves del lloc, reconstruir la circulació d'ambdós trens i comprovar com van actuar la senyalització, els sistemes de protecció i els frens. A 28 d'octubre, les causes continuen sense estar determinades: el possible error humà és una hipòtesi provisional, no una conclusió. Convé distingir les diligències anunciades de les comprovacions tècniques que hauran d'esclarir el que va passar.

1. Completar les diligències judicials i l'atestat

Segons la informació publicada per Faro de Vigo, la investigació judicial està dirigida pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d'Orgaz. La Guàrdia Civil documentarà la posició dels trens i vagons, les senyals, les possibles marques de frenada i altres indicis de l'escenari.

Aquest treball inclou imatges tècniques, vídeos aeris i testimonis de supervivents. Paral·lelament, especialistes en identificació biològica i ADN participen en la identificació dels morts, amb suport d'una morgue mòbil de la UME. Són actuacions immediates que acompanyen la investigació, mentre continua el dispositiu d'emergència.

2. Reconstruir què va passar abans de l'impacte

El nucli de l'anàlisi serà establir una cronologia contrastada. Segons explica Demócrata sobre el sistema LZB, caldrà aclarir per què l'Iryo era al punt on va ser assolit i si romania aturat o circulava més lent que l'AVE.

Dades dels equips embarcats i dels sistemes de control de trànsit permetran contrastar, entre altres aspectes:

• La velocitat de l'AVE en els instants anteriors a la col·lisió.
• L'autorització de moviment que tenia i les indicacions rebudes a cabina.
• El moment d'aplicació dels frens i la resposta del tren.
• Les possibles alarmes, pèrdues de comunicació o intervencions automàtiques.

Aquestes són comprovacions necessàries per reconstruir l'accident; no s'han de presentar com a resultats ja obtinguts ni com a diligències amb una data de finalització anunciada.

3. Examinar la detecció dels trens i la protecció automàtica

Una altra qüestió decisiva serà comprovar si les instal·lacions detectaven correctament l'ocupació de la via i quines restriccions van transmetre al tren que s'apropava per darrere. La investigació haurà de determinar també quin sistema de protecció estava efectivament actiu en aquest punt.

El LZB supervisa contínuament la velocitat i les condicions de circulació autoritzades. Tanmateix, detectar l'ocupació d'una secció i transmetre les restriccions a l'equip embarcat són funcions diferents. Per això, caldrà distingir entre una eventual anomalia a la infraestructura, les comunicacions, l'equip del tren, el frenat o l'operació ferroviària. No està confirmat que cap d'aquests elements fallés.

4. Contrastar les hipòtesis i comunicar avanços

Les informacions inicials apunten que Adif està revisant els seus sistemes i reconstruint la seqüència de circulació i senyalització. L'actuació dels maquinistes i del personal de regulació del trànsit també haurà d'examinar-se, però una col·lisió per abastament no permet atribuir automàticament la causa a una persona.

La informació de la Cadena SER presenta l'error humà com una hipòtesi pendent de verificació. Per la seva banda, Demócrata recull la compareixença de Transports per informar sobre el sinistre.

No consta un calendari específic per a les conclusions d'Urda a les fonts consultades. El següent avanç substancial serà disposar d'una reconstrucció recolzada per proves, no només d'una explicació preliminar.

Segons els Estatuts de gener de 2023, la presidenta de la Fundació CEOE té funcions de representació, convocatòria i direcció de les reunions del Patronat i execució dels seus acords. A més, pot exercir les facultats que aquest òrgan li delegui vàlidament. La distinció essencial és que la presidenta no substitueix el Patronat: el govern i l'administració de la Fundació corresponen a l'òrgan col·legiat.

Competències pròpies de la presidenta

Les atribucions de la Presidència es concreten en els següents àmbits:

• Representar la Fundació. Ostenta la seva representació davant persones físiques i jurídiques, autoritats i entitats públiques o privades. Aquesta funció permet actuar en nom de la institució, però s'ha de distingir de la facultat de decidir sobre els assumptes que els estatuts reserven al Patronat.
• Convocar el Patronat. Li correspon convocar les seves reunions. Es tracta d'una competència vinculada al funcionament de l'òrgan de govern, no d'una autorització per assumir individualment les decisions que han d'adoptar els seus integrants.
• Presidir les reunions. Exercita la Presidència del Patronat quan aquest es reuneix i condueix el desenvolupament de les sessions.
• Dirigir i moderar els debats. Ordena la deliberació de l'òrgan col·legiat. Aquesta atribució es refereix a la conducció dels debats, sense transformar les decisions del Patronat en decisions personals de la presidenta.
• Executar els acords. Pot dur a terme els acords adoptats pel Patronat i realitzar els actes necessaris per a la seva execució, dins del marc legal i estatutari.

Facultats que pot rebre per delegació

A aquestes competències s'afegeixen les que el Patronat decideixi delegar-li. Per tant, per determinar l'abast d'una actuació concreta de la presidenta, cal distingir entre les seves atribucions estatutàries pròpies i les facultats addicionals que hagi rebut mitjançant un acord de delegació.

La delegació no elimina la responsabilitat del Patronat com a òrgan superior de govern. Tampoc pot comprendre competències que la legislació consideri indelegables. En conseqüència, la representació institucional de la presidenta no equival, per si sola, a disposar de totes les facultats de govern i administració.

Què correspon al Patronat

Els estatuts atribueixen al Patronat la representació, el govern i l'administració de la Fundació, amb les limitacions legals i estatutàries. La informació institucional de CEOE permet situar les funcions presidencials dins d'aquest esquema de govern.

Entre les competències de l'òrgan col·legiat hi ha definir i supervisar l'estratègia i les línies generals d'actuació; aprovar els plans d'actuació, pressupostos, comptes anuals i memòria d'activitats; decidir sobre l'organització i administració dels recursos; i efectuar els nomenaments que corresponguin. També li corresponen les decisions sobre modificació dels estatuts, fusió o extinció, conforme a la legislació aplicable.

Per això, no s'ha d'atribuir automàticament a la presidenta l'aprovació individual d'aquests assumptes. El seu paper d'execució d'acords pressuposa que la decisió hagi estat adoptada per l'òrgan competent.

Com es designa la Presidència

La regla estatutària inicial vincula la Presidència de la Fundació a qui ostenti la Presidència de CEOE. No obstant això, aquesta persona pot proposar-ne una altra per presidir la Fundació, sempre que el Patronat aprovi la proposta per majoria simple.

En definitiva, la presidenta representa, convoca, presideix, modera i executa; el Patronat adopta les decisions de govern que li corresponen. Qualsevol facultat addicional de la presidenta ha d'estar recolzada en una delegació vàlida, no només en la denominació del càrrec.

La trajectòria de Fátima Báñez García combina una primera experiència empresarial, gairebé dues dècades al Congrés i una etapa posterior d'assessorament i participació en entitats empresarials. Abans de ser ministra es va especialitzar en economia i pressupostos dins del Partit Popular; després de deixar el Govern, va tornar al sector privat i va assumir la presidència de la Fundació CEOE.

Abans del ministeri: empresa i política andalusa

Nascuda a San Juan del Puerto, Huelva, el 1967, va treballar entre 1993 i 1997 com a responsable d'Estratègia i Desenvolupament Corporatiu d'un grup empresarial familiar. Entre novembre de 1997 i juny de 2000 va pertànyer al Consell d'Administració de Radio Televisión de Andalucía. Ambdues experiències figuren en el seu perfil publicat per Rovi.

En paral·lel, va desenvolupar la seva carrera al PP andalús. Segons el seu currículum institucional, va pertànyer al Comitè Executiu Regional des de 1996, va ser coordinadora de Presidència entre 1997 i 2004, vicesecretària d'Economia entre 2004 i 2008 i vicesecretària d'Economia i Ocupació entre 2008 i 2011.

El Congrés: especialització econòmica

Va ser elegida diputada per Huelva el 2000 i va conservar l'escó fins al 2019, durant sis legislatures consecutives. La seva trajectòria parlamentària anterior al ministeri va estar centrada en assumptes econòmics:

• 2000-2004: portaveu adjunta de la Comissió d'Economia i Hisenda i portaveu de la subcomissió sobre l'estatut de la microempresa i del treballador autònom.
• 2004-2008: portaveu de Pressupostos del Grup Parlamentari Popular.
• 2008-2011: portaveu adjunta del grup i coordinadora de la seva àrea econòmica.

Aquestes responsabilitats, recollides en el currículum institucional citat, van precedir la seva incorporació al Govern de Mariano Rajoy.

L'etapa ministerial, 2011-2018

Báñez va dirigir el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social entre desembre de 2011 i juny de 2018, durant els dos governs de Rajoy. Les seves responsabilitats van abastar ocupació, relacions laborals, Seguretat Social i pensions. El seu mandat va estar especialment associat a la reforma laboral de 2012 i a la gestió del mercat de treball durant la crisi i la recuperació posterior.

A més, entre agost i novembre de 2016 va assumir provisionalment les funcions de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, compatibilitzant-les amb Ocupació. La resum de la Junta d'Andalusia confirma ambdós períodes ministerials.

Després del Govern: transició i activitat empresarial

Després de la sortida de Rajoy de l'Executiu al juny de 2018, va continuar al Congrés i va presidir la Comissió d'Afers Exteriors entre 2018 i 2019. En acabar la seva etapa parlamentària el 2019, va passar a treballar com a consultora i assessora empresarial.

• CEOE i la seva fundació: al juliol de 2019 es va incorporar com a assessora d'Antonio Garamendi. Va entrar al patronat de la Fundació CEOE a l'abril de 2020 i va assumir la seva presidència al juliol. La seva activitat es vincula a ocupació, formació, inclusió i compromís social empresarial.
• Rovi: va entrar al desembre de 2019 com a consellera externa independent; els accionistes van aprovar la seva reelecció al juny de 2024.
• Sector energètic i assessorament: va ser consellera independent d'Iberdrola Mèxic des de setembre de 2020 fins aproximadament a mitjans de 2022; al juliol de 2022 va ser proposada per Avangrid. També ha assessorat el consell d'Incarlopsa.

La seva activitat posterior inclou la presidència de l'Institut EY-Sagardoy Talent i Innovació, citada per l'Ajuntament de Madrid el 2024. Tot i haver deixat els càrrecs electes, va mantenir vinculació amb l'entorn del PP com a integrant del consell assessor de Reformismo21, segons Demócrata.