El veterà dirigent sindical Francisco Prado Alberdi, primer secretari general de Comissions Obreres (CCOO) de Gijón, ha mort aquest dijous als 81 anys.
Tal com ha comunicat la Unió Comarcal de Gijón de CCOO en una nota de premsa, la seva biografia va estar marcada per una dedicació constant a la militància sindical i política, tant dins del sindicat com en el Partit Comunista d'Astúries i a Izquierda Unida. "Conegut en l'àmbit sindical des de la clandestinitat amb el sobrenom de 'El Pipas', Alberdi ha estat un dels integrants de la delegació asturiana a l'Assemblea de Barcelona, de la qual el pròxim dissabte es compliran 50 anys", assenyalen.
Es va implicar de forma decisiva en les comissions obreres de l'antiga Uninsa i va arribar a integrar el secretariat de l'organització en plena dictadura franquista. La seva activitat li va costar la detenció, la tortura i l'empresonament el 1973, a més de l'acomiadament de l'empresa. Després de ser elegit el 1977 secretari general de CCOO de Gijón, va ocupar el càrrec una mica més d'un any. Més tard va tornar a la seva feina en la llavors Ensidera, gràcies a l'amnistia laboral aprovada després de la mort del dictador.
Encara que durant un període es va apartar dels càrrecs orgànics, va intervenir en representació del Partit Comunista d'Astúries en la redacció de l'Estatut d'Autonomia. Posteriorment, amb la posada en marxa d'Izquierda Unida, va assumir la coordinació local de la coalició.
El 1991, Alberdi va ser novament elegit secretari general de la Unió Comarcal de CCOO, responsabilitat que va exercir durant dos mandats consecutius.
Reconeixements i llegat sindical
En reconeixement a tota la seva trajectòria, l'Ajuntament de Gijón li va atorgar el 2010 la Medalla de Plata de la Vila de Gijón. El dirigent sindical Jorge Espina l'ha descrit com "un referent fonamental de l'esquerra gijonesa, asturiana i m'atreviria a dir que de tota Espanya".
CCOO d'Astúries ha expressat el seu profund pesar per la mort d'Alberdi, al qual qualifiquen com un "referent sindical" i "memòria i història viva" de l'organització. El secretari general, José Manuel Zapico, ha posat en valor que "coneixia com ningú el sindicat" i que "les seves reflexions ajudaven a avançar", subratllant la seva "curiositat innata i fraternitat de classe".
Zapico ha incidit a més que l'històric sindicalista "connectava com ningú amb la joventut", sent per a les noves generacions "un gran aprenentatge i un nexe entre el passat i el futur". Des del sindicat recorden que defensava que la lluita pels drets laborals "no s'acabava a les portes de la fàbrica", i que ell mateix es definia com "un sindicalista que va fer política".