Sánchez promet arribar "fins al final" en la investigació de l'accident d'Urda i actuar amb "contundència" si hi va haver negligències

El president del Govern assegura que s'investigaran les possibles responsabilitats i que s'arribarà fins al final per recuperar la confiança en el sistema ferroviari

EuropaPress 7874837 presidente gobierno pedro sanchez atiende medios comunicacion puesto mando

EuropaPress 7874837 presidente gobierno pedro sanchez atiende medios comunicacion puesto mando

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha promès arribar "fins al final" en la investigació de l'accident ferroviari d'Urda (Toledo) i ha assegurat que l'Executiu actuarà amb "total contundència" si es demostra que hi va haver negligències o fallades en els sistemes de seguretat. Durant la seva compareixença des del lloc de comandament avançat instal·lat al costat del lloc de la col·lisió, el cap de l'Executiu ha assenyalat que esclarir les causes de la tragèdia constitueix una de les principals prioritats del Govern, juntament amb l'atenció a les víctimes i els seus familiars.

"Anirem fins al final", ha afirmat Sánchez, que ha explicat que la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF), el Ministeri de Transports i les autoritats judicials treballen per reconstruir les circumstàncies en què es va produir el xoc entre un AVE de Renfe i un tren d'Iryo, que ha causat desenes de víctimes mortals.

El president ha insistit que, si les investigacions acrediten l'existència de negligències o deficiències en els mecanismes de seguretat, s'adoptaran les decisions corresponents. "Es prendran totes les mesures oportunes i amb total contundència", ha assegurat.

Sánchez apunta a causes diferents en els accidents d'Urda i Adamuz

La nova tragèdia ferroviària, registrada tot just nou mesos després de l'accident d'Adamuz (Còrdova), ha dut el president del Govern a pronunciar-se sobre la possible relació entre tots dos sinistres. Segons ha explicat, els primers indicis apunten que les causes dels dos accidents són diferents, encara que encara caldrà esperar les conclusions de les investigacions.

Sánchez ha defensat la necessitat de reforçar els mecanismes de seguretat del sistema ferroviari espanyol i ha vinculat les futures actuacions de l'Executiu als resultats de les indagacions que romanen obertes.

Les seves declaracions es produeixen després que el ministre de Transports, Óscar Puente, expliqués que una fallada en el sistema de seguretat LZB va obligar el centre de control d'Adif a assumir la gestió de la circulació en un tram de 63 quilòmetres en el qual hi havia sis trens.

Segons la reconstrucció oferta per Puente, el centre de control va autoritzar l'AVE accidentat a reprendre la marxa a les 8.36 hores. El comboi va recórrer aproximadament 25 quilòmetres durant els 17 minuts següents, fins a impactar per darrere contra el tren d'Iryo, que restava aturat a l'entrada d'una estació.

De moment, no s’ha determinat oficialment quines circumstàncies van provocar la col·lisió ni si les decisions adoptades durant la incidència del sistema LZB guarden una relació directa amb l’accident.

"Avui Espanya està de dol"

Durant la seva intervenció, Sánchez també ha traslladat el seu condol a les famílies de les víctimes i ha agraït la feina dels serveis d’emergència, Protecció Civil i els veïns d’Urda, que s’han mobilitzat per col·laborar en l’atenció als afectats.

"Avui Espanya està de dol", ha declarat el president, que ha recordat les conseqüències personals de la tragèdia. "Darrere de cadascuna de les persones que avui han mort hi ha vides trencades, famílies trencades", ha lamentat.

El cap de l’Executiu ha assenyalat que la primera prioritat continua sent trobar el nombre més gran possible de persones amb vida, atendre els ferits i garantir l’acompanyament psicològic i familiar dels afectats.

Sánchez s’ha desplaçat fins al lloc de l’accident acompanyat del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, on ha coincidit amb el president de Castilla-La Mancha, Emiliano García-Page, que ha advertit que el balanç de morts podria continuar augmentant a mesura que avancin els treballs de rescat.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació de possibles reformes legislatives sobre seguretat ferroviària després dels recents accidents a Espanya?

A 28 d'octubre de 2026, les reformes identificades avancen principalment per la via reglamentària, no mitjançant una nova llei integral de seguretat ferroviària. Després dels accidents d'Adamuz i Gelida, cal distingir entre esborranys encara no aprovats, canvis institucionals ja publicats i propostes parlamentàries que no modifiquen per si mateixes la normativa.

1. Reformes reglamentàries pendents
  • Seguretat operacional i interoperabilitat. Transports va sotmetre a audiència pública una modificació del Reial Decret 929/2020, amb al·legacions fins al 18 de maig de 2026. L'esborrany inclou dos canvis: computar com a conducció els períodes intermedis inferiors a 45 minuts i ampliar les facultats d'accés de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària a instal·lacions, trens i equips, fins i tot quan la inspecció afecti una altra entitat. L'audiència va acabar; no consta la seva aprovació posterior a les fonts consultades. Per tant, aquestes novetats no s'han de presentar com a obligacions vigents. (Anàlisi de Demócrata).
  • Nou Reglament del Sector Ferroviari. El seu projecte està en audiència pública del 25 de setembre al 12 de novembre de 2026. Substitueix i actualitza un marc reglamentari afectat per successives modificacions, especialment la Llei 26/2022. És una reforma més àmplia que la resposta als accidents: la seva consulta prèvia va començar a l'octubre de 2025. Actualment es poden presentar aportacions; encara no és un reglament aprovat. (Audiència pública de Transports).
2. Investigació independent: desenvolupament ja aprovat

La creació de l'Autoritat Administrativa Independent per a la Investigació Tècnica d'Accidents i Incidents ferroviaris, marítims i d'aviació civil no està pendent d'aprovació parlamentària: la llei es va aprovar definitivament el 23 de juliol de 2024. El seu desenvolupament va avançar amb el Reial Decret 141/2026, de 25 de febrer, que va aprovar l'estatut orgànic i es va publicar el 27 de febrer. Posteriorment, l'Ordre PJC/582/2026 va publicar l'acord sobre la seva seu física el 10 de juny. Aquests fites acrediten avenços normatius i organitzatius, però no són suficients per afirmar la seva plena operativitat. (Text legislatiu aprovat; Estatut orgànic; Acord sobre la seu).

3. Parlament: investigació i propostes, no noves obligacions

El Senat va aprovar al febrer una comissió d'investigació sobre la xarxa ferroviària, que va celebrar compareixences durant 2026. La seva activitat serveix per fiscalitzar manteniment, inversions i gestió del risc, però no equival a tramitar una llei. (Creació de la comissió).

També s'han plantejat alertes automàtiques davant incidències reiterades, auditories i noves prioritats de manteniment. La documentació localitzada les recull com a mocions, esmenes o proposicions no de llei —peticions al Govern sense força legal obligatòria—, no com una reforma aprovada de la Llei 38/2015. (Proposta parlamentària).

4. Ajudes a víctimes: un expedient diferent

El Reial Decret-llei 1/2026, de 27 de gener, regula ajudes a les víctimes, no noves exigències de seguretat operacional. La seva tramitació posterior com a projecte de llei va caducar el 6 d'octubre de 2026; aquesta caducitat no s'ha de confondre amb la derogació del decret-llei. (Decret-llei d'ajudes; Publicació parlamentària).

En conclusió, el fet immediat és el tancament de l'audiència del nou reglament el 12 de novembre. Continua pendent acreditar l'aprovació definitiva de la reforma sobre conducció i inspecció; no consta una nova llei estatal integral aprovada específicament com a resposta a aquests accidents.

Quines són les competències i funcions del president del Govern en matèria de coordinació d'emergències ferroviàries segons la legislació vigent?

El president del Govern exerceix una funció de direcció política i coordinació estratègica quan una emergència ferroviària arriba a la dimensió d'una crisi de seguretat nacional. No és, per aquest sol càrrec, el director operatiu de qualsevol accident ferroviari: cal distingir la gestió sectorial ferroviària, la protecció civil i la coordinació reforçada de seguretat nacional.

1. Direcció del Sistema de Seguretat Nacional

L'article 15 de la Llei 36/2015, de Seguretat Nacional, atribueix al president «dirigir la política de Seguretat Nacional i el Sistema de Seguretat Nacional» i declarar la situació d'interès per a la seguretat nacional. Són facultats generals, aplicables a una emergència ferroviària quan concurrin els pressupostos legals, no competències exclusives sobre el ferrocarril.

Segons els articles 17 i 20, exerceix aquesta direcció assistit pel Consell de Seguretat Nacional. El Departament de Seguretat Nacional actua com a secretaria tècnica i òrgan de treball permanent. Els ministres desenvolupen i executen la política de seguretat nacional dins dels seus respectius departaments, conforme a l'article 16.

2. Declaració d'una crisi que requereixi coordinació reforçada

L'article 23 exigeix que, per la gravetat dels seus efectes i la dimensió, urgència i transversalitat de les mesures necessàries, la situació requereixi una coordinació reforçada de les autoritats competents. Per tant, un accident ferroviari no activa automàticament aquest règim.

Si concurren aquestes circumstàncies, l'article 24 estableix que la declaració correspon al president mitjançant reial decret, que ha de concretar:

  • La definició de la crisi i el seu àmbit geogràfic.
  • La seva durada i, si escau, possible pròrroga.
  • El nomenament, si procedeix, d'una autoritat funcional i les seves competències de direcció i coordinació.
  • Els recursos humans i materials necessaris per afrontar la situació.

La declaració obliga les autoritats competents a aportar els mitjans necessaris sota la seva dependència. El Govern ha d'informar immediatament el Congrés de les mesures adoptades i de l'evolució de la situació.

3. Coordinació de la resposta i límits

Declarada aquesta situació, l'article 25 disposa que el president convocarà el Consell de Seguretat Nacional per dirigir i coordinar la seva gestió. Pot designar una autoritat funcional per impulsar l'actuació coordinada; el Consell l'assessora sobre aquest nomenament.

L'article 26 preveu un comitè especialitzat de suport, la presidència del qual designa el president entre els membres del Consell o, si escau, l'autoritat funcional. També permet activar anticipadament instruments preventius d'anàlisi i seguiment.

Aquests mecanismes funcionen amb els poders i mitjans ordinaris de les administracions. No permeten suspendre drets fonamentals ni converteixen la coordinació estratègica en una substitució general de les competències sectorials o territorials.

4. El que correspon a Interior i a l'àmbit ferroviari

És essencial distingir aquesta declaració de l'emergència d'interès nacional de protecció civil. Segons els articles 28 i 29 de la Llei 17/2015, de Protecció Civil, aquesta última la declara el ministre de l'Interior, no el president, quan concurren els supòsits legals de coordinació supraautonòmica o direcció nacional.

A més, l'article 37 estableix que Interior sol·licita la intervenció de la Unitat Militar d'Emergències i Defensa l'ordena. En emergències d'interès nacional, la UME assumeix la direcció operativa sota la direcció d'Interior.

Per la seva banda, la Llei 38/2015, del sector ferroviari, situa la seguretat ferroviària en la seva organització sectorial, amb l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària com a autoritat nacional responsable. En síntesi: al president li correspon dirigir la resposta estratègica quan procedeixi; no assumir automàticament el comandament tècnic ferroviari ni l'operatiu de protecció civil.

Quina és la trajectòria política i el partit al qual pertany Óscar Puente, actual ministre de Transports?

Óscar Puente Santiago pertany al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), en què milita des de 1990. És ministre de Transports i Mobilitat Sostenible des del 21 de novembre de 2023. La seva trajectòria política es va desenvolupar principalment a Valladolid, on va ser regidor, dirigent socialista i alcalde entre 2015 i 2023, abans de donar el salt al Congrés i al Govern d'Espanya.

Formació i primers passos polítics

Va néixer a Valladolid el 15 de novembre de 1968. És llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid i compta amb un màster en Direcció Política per la Fundació Jaime Vera. Va exercir com a advocat entre 1995 i 2015, fins a la seva arribada a l'Alcaldia, segons la seva biografia oficial.

Dins del PSOE, va començar a assumir responsabilitats orgàniques el 2004, com a vicesecretari general de l'Executiva Provincial de Valladolid. El 2007 va ser escollit regidor de l'Ajuntament i, des del 2008, va presidir i exercir la portaveu del grup municipal socialista. El 2009 va passar a ser secretari general de l'agrupació municipal, responsabilitat que va mantenir fins al 2021. Des de desembre d'aquell any ocupa la secretaria general provincial del PSOE de Valladolid.

Vuit anys com a alcalde de Valladolid

Després de vuit anys a l'oposició municipal, Puente va accedir a l'Alcaldia al juny de 2015. Tot i que el PP havia estat la força més votada, va reunir una majoria alternativa que va posar fi a dues dècades de governs populars a la ciutat. A les eleccions municipals de 2019, el PSOE va ser la candidatura més votada i Puente va continuar com a alcalde, segons el perfil publicat per Demócrata.

Durant aquesta etapa també va assumir responsabilitats de representació municipal fora de Valladolid. Va presidir la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies entre 2015 i 2019; va ser vocal de la Junta de Govern de la federació entre 2019 i 2023, i representant a la Xarxa d'Iniciatives Urbanes entre 2020 i 2023.

Al maig de 2023, el PSOE va tornar a ser la força més votada a Valladolid, però Puente no va conservar l'Alcaldia: la suma de PP i Vox va permetre que Jesús Julio Carnero accedís al càrrec. Així va acabar la seva etapa de vuit anys al capdavant de l'Ajuntament.

Projecció nacional dins del PSOE

La seva primera responsabilitat destacada en la direcció nacional socialista va arribar al juny de 2017, després que Pedro Sánchez recuperés la secretaria general del partit. Puente va ser nomenat portaveu de la Comissió Executiva Federal del PSOE i va exercir aquesta funció fins a l'octubre de 2021, compatibilitzant-la amb l'Alcaldia.

A les eleccions generals del 23 de juliol de 2023 va encapçalar la candidatura socialista per Valladolid i va obtenir un escó al Congrés. Al setembre va protagonitzar la intervenció del PSOE en el debat d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo. Aquell discurs va ampliar la seva exposició pública nacional, com recull el citat perfil de Demócrata.

Del Congrés al Ministeri de Transports

El 21 de novembre de 2023 va prendre possessió com a ministre de Transports i Mobilitat Sostenible al Govern de Pedro Sánchez, succeint Raquel Sánchez. El seu departament abasta les polítiques estatals de transport i infraestructures, inclosos ferrocarrils, carreteres, ports i aeroports, a més de la mobilitat sostenible. La biografia de La Moncloa recull la seva trajectòria institucional.

En síntesi, la seva carrera combina tres àmbits: l'organització interna del PSOE, la gestió municipal i la responsabilitat estatal. La seva pertinença política és al PSOE i la seva principal experiència executiva anterior al Ministeri van ser els vuit anys com a alcalde de Valladolid.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina prioritat ha destacat el Govern després de l'accident ferroviari d'Urda?

Pregunta" 1 de 3

Quin organisme està encarregat d'investigar les causes de l'accident d'Urda juntament amb el Ministeri de Transports?

Pregunta" 2 de 3

Quin error en el sistema va obligar el centre de control d'Adif a gestionar manualment la circulació abans de l'accident?

Pregunta" 3 de 3