El Govern balear ha remès de forma oficial al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació una petició perquè les alzinoles de les Illes quedin exemptes de l’obligació de retirar temporalment del mercat el 12% de la producció d’oli d’oliva corresponent a la campanya 2026-2027.
La sol·licitud s’ha cursat aquest dilluns des de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural i porta la signatura del conseller Joan Simonet.
Segons ha detallat el departament autonòmic en una nota informativa, aquest requeriment constitueix el tràmit previ a la possible presentació d’un recurs contenciós-administratiu.
Mitjançant aquest escrit, l’Executiu balear insta a modificar o deixar sense efecte parcialment l’ordre APA/1145/2026, de 29 d’octubre, així com a revisar la resolució de 4 de novembre de 2026 que fixa en el 12% el percentatge de retirada obligatòria.
La finalitat és que aquesta obligació no s’apliqui a les alzinoles radicades a Balears, al·legant les particularitats productives, comercials i territorials del sector oleícola de l’arxipèlag.
Si el Ministeri no acceptés aquesta exclusió territorial, la Conselleria reclama una avaluació immediata de la situació del sector oleícola balear i una revisió anticipada de la mesura amb l’objectiu de rebaixar a zero el percentatge de retirada aplicable.
El Govern també demana que s’estudiïn excepcions específiques per a les petites alzinoles, els olis amb denominacions d’origen protegides i indicacions geogràfiques protegides, així com per a les partides destinades exclusivament a l’autoconsum.
A més, exigeix que es contemplin mesures transitòries que evitin danys de difícil reparació mentre es tramita la modificació normativa i que el Ministeri es pronunciï de forma expressa i urgent sobre el contingut del requeriment.
Sense excedents i amb escàs pes en el mercat estatal
La Conselleria ha treballat conjuntament amb el sector oleícola per avaluar l’impacte de la mesura i articular una resposta ajustada a la realitat de les explotacions i de les alzinoles de les Illes. Aquesta coordinació ha permès incorporar al requeriment dades de producció i comercialització, així com les dificultats que la retirada obligatòria podria generar als operadors.
Entre els principals arguments se subratlla que les Balears no presenta una situació de superàvit de producció que justifiqui l’activació del mecanisme. Amb dades de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, les existències inicials de campanya se situen en 100 tones i la previsió de producció arriba a les 492,72 tones, cosa que suma unes disponibilitats totals de 592,72 tones, enfront de les 806,2 tones de mitjana de les sis campanyes anteriors.
D’aquesta manera, les disponibilitats previstes a les Illes representen només el 73,5% de la mitjana històrica, molt per sota del llindar del 120% fixat a la normativa estatal per posar en marxa la retirada. Tot i que aquest indicador es calcula sobre el conjunt del mercat espanyol, el Govern defensa que la seva aplicació territorial hauria de contemplar la realitat específica de cada zona productora.
El requeriment destaca també la reduïda aportació de la producció balear al conjunt del mercat nacional, ja que les disponibilitats totals estimades suposen només el 0,03% de les previstes per a tot Espanya. Així mateix, les dades del Registre de Moviments de Oli d’Oliva i de Orujo d’Oliva a Graanel (Remoa) indiquen que no es registren sortides de cru d’oli d’oliva a granel des de les Illes cap a la Península, mentre que sí que es constaten entrades d’oli procedent d’altres territoris productors.
Per a la Conselleria, aquestes xifres mostren que la retirada de la producció balear amb prou feines contribuiria a estabilitzar el mercat estatal, mentre que sí que podria comportar conseqüències econòmiques i comercials rellevants per a les almazarres de l’arxipèlag.
Campanya avançada i càrrega administrativa
Un altre argument és la particularitat temporal de la campanya oleícola balear, que sol desenvolupar-se abans que a les principals zones productores del país. D’acord amb les dades incorporades al requeriment, el 11 de novembre la campanya de molta havia conclòs a Menorca, Eivissa i Formentera, mentre que a Mallorca s’havia elaborat a prop del 70% de la producció prevista.
En estar la retirada obligatòria limitada a l’oli declarat a partir de novembre, la quantitat que hauria d’immobilitzar-se a les Illes Balears seria “molt reduïda”. L’escrit estima, de manera orientativa, que si el 30% de la producció prevista quedés afectat per l’obligació, haurien de retirar-se al voltant de 17,7 tones d’oli, cosa que equivaldria només al 0,009% del volum de retirada calculat pel Ministeri per al conjunt de l’Estat.
La Conselleria considera que l’obligació de retirar i emmagatzemar aquestes quantitats suposaria una càrrega administrativa i de control “desproporcionada” tant per a les almazares com per a la pròpia administració autonòmica, responsable de verificar el compliment de la normativa.
Impacte en la qualitat i en l’oli per a autoconsum
El requeriment també alerta dels efectes que l’emmagatzematge obligatori fins al 30 de setembre de 2027 podria tenir sobre la qualitat i el valor comercial de l’oli d’oliva verge extra de les Illes Balears.
El sector oleícola balear es distingeix per l’elaboració d’olis de qualitat diferenciada, la venda dels quals està molt lligada a la nova collita i a productes com l’“oli novell”. La immobilització prolongada pot alterar l’evolució de les característiques fisicoquímiques i organolèptiques de l’oli, segons les condicions de conservació, i distorsionar un model comercial basat en la frescor, la qualitat i el valor afegit.
La Conselleria exposa, a més, la problemàtica específica de l’oli destinat a l’autoconsum de petits propietaris d’olivars. Segons les estimacions incloses en el requeriment, aquesta modalitat suposa al voltant del 20% de la producció anual balear. Es tracta d’oli que no entra als canals de comercialització i que, per tant, no genera els excedents que la normativa estatal pretén corregir.
La retirada obligatòria d’aquestes petites partides comportaria “dificultats addicionals” d’identificació, emmagatzematge i gestió, en correspondre a nombrosos particulars i presentar, en molts casos, diferents titularitats.