La Unió Llauradora ha denunciat la "difícil situació" que travessen els productors d'oli d'oliva de la Comunitat Valenciana a l'inici d'una campanya amb "bones perspectives de collita, però que està marcada per uns preus en origen insuficients que se situen un 30% per davall dels costos de producció".
En un comunicat, l'organització avisa que este escenari "amenaça la rendibilitat de les explotacions oleícoles valencianes i pot agreujar l'abandó d'un cultiu fonamental per a l'economia rural i el manteniment del territori".
El responsable del sector de l'oli d'oliva de La Unió, Enric Simó, indica que, encara que la previsió de producció és positiva en la majoria de zones, l'evolució de les cotitzacions està generant una inquietud creixent entre els agricultors. "Tot el que siga per davall dels quatre euros no compensa i més ara, amb els costos del gasoil i dels fertilitzants disparats", ha advertit.
Les dades manejades per l'organització situen el preu de l'oli d'oliva verge extra al voltant dels 3,20 euros per quilo en origen, mentre que els costos de producció superen els quatre euros. En el cas de l'oli lampante, les cotitzacions oscil·len entre 2,50 i 2,60 euros per quilo.
Un estudi recent calcula que els costos de cultiu de l'olivar a la Comunitat Valenciana ronden els 4,60 euro/kg per a l'olivar tradicional mecanitzable de secà, el més estés en el territori valencià. D'esta manera, l'oli s'estaria pagant prop d'un 30% per davall dels costos. Per cada 1.000 kg d'oli venuts a 3,20 euro/kg, el productor deixaria d'ingressar 1.400 euro respecte del que li costa produir-lo.
Demana a la Generalitat ajudes directes per a l'olivar
Davant esta conjuntura, La Unió ha sol·licitat a la Conselleria d'Agricultura una ajuda directa de 400 euros/ha per a l'olivar tradicional de secà, orientada de manera prioritària als agricultors professionals. El propòsit és compensar parcialment la falta de rendibilitat i evitar l'abandó d'este cultiu en àrees amb limitacions naturals i baixa productivitat.
Amb esta ajuda es pretén pal·liar la caiguda d'ingressos i l'augment dels costos, tenint en compte a més les particularitats estructurals de l'olivar tradicional, el risc d'abandó, el seu paper ambiental, la prevenció d'incendis i l'impacte en la lluita contra la despoblació.
La bretxa entre el que s’ingressa i el que costa produir converteix les bones previsions de collita en una paradoxa per al sector, ja que una major quantitat d’oliva no es tradueix en més beneficis si els preus no permeten cobrir les despeses de cultiu, recollida i elaboració.
Un problema estructural en l’oliverar valencià
L’organització agrària insisteix que la manca de rendibilitat no és un episodi aïllat d’aquesta campanya, sinó una amenaça per a la continuïtat de l’oliverar valencià. Segons les dades de La Unió, a la Comunitat Valenciana hi ha 16.455 hectàrees d’oliverar abandonades, de les quals 6.322 han deixat de conrear-se en els últims cinc anys.
La volatilitat dels mercats, amb campanyes de baixa producció i preus alts seguides d’altres amb cotitzacions molt reduïdes, dificulta la planificació de les explotacions i frena la incorporació de nous agricultors. "En els últims mesos diversos joves s’han incorporat, per exemple, a la meua comarca del Maestrat al sector i es trobaran amb un escenari de preus que ni tan sols permet cobrir els costos de producció. Aquesta situació, des de ben segur, pot desanimar els qui intenten obrir-se camí en l’agricultura", assenyala Simó.
La Unió hi afegeix a més "l’increment de les exigències burocràtiques i la incertesa sobre les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC), factors que compliquen encara més la viabilitat de les explotacions".
Competència exterior i petició de regulació del mercat
L’organització també posa l’atenció sobre la pressió de les importacions de tercers països, sobretot de Tunísia i el Marroc, on els costos de producció són més baixos. Entre gener i maig, Espanya va importar 115.300 tones d’oli d’oliva, un 27,5% més que en el mateix període de 2025, segons la informació de campanya.
La Unió reclama que el mercat opere amb regles de competència equilibrades i denuncia que els productors espanyols assumeixen exigències laborals, ambientals i fitosanitàries que no sempre s’exigeixen als països exportadors.
En aquest context, demana al Govern que active els mecanismes de regulació previstos en la normativa, com ara la retirada temporal de fins al 20% de la producció d’oli d’oliva mitjançant el seu emmagatzematge durant diversos mesos en almàsseres i cooperatives. Quan milloren les condicions del mercat, eixe oli podria tornar a comercialitzar-se de manera escalonada.
L'organització recorda que "no es pot exigir al sector que mantingui l'oliverar, conserve el territori i contribueixi a la sostenibilitat ambiental mentre els preus que perceben els productors els aboquen a treballar a pèrdues".
Per això, reclama "mesures eficaces que permetin estabilitzar el mercat, garantir la rendibilitat de les explotacions i frenar l'abandó d'un cultiu estratègic per a nombroses comarques de la Comunitat Valenciana".