Els dos graners de Sánchez davant el 29N: el PSOE perdria més escons a Andalusia i només guanyaria a Catalunya

Eme, amb el focus en la pèrdua: Els dos grans graners més grans del PSOE aportarien a Sánchez uns cinc diputats menys que el 23J: de 40 a 35, segons la mitjana de les dades territorials de Sigma Dos i SocioMétrica. A Andalusia, SocioMétrica duplica l’avantatge del PP de quatre a vuit escons; a Catalunya, el PSC seguiria primer, però perdria dos dels seus 19 diputats

fotonoticia 20261018121744 1920

fotonoticia 20261018121744 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 2 de noviembre de 2026 · 16 institutos

  • PP30,5 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,4 %
  • Podemos2,4 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La mitjana territorial d’enquestes situa els socialistes a prop de 19 diputats a Andalusia i 17 a Catalunya. El PSC conservaria el primer lloc, mentre el PSOE andalús afronta una doble competència: el PP li disputa la victòria i Adelante Andalucía aspira a entrar al Congrés. La crisi ferroviària toca de prop la comunitat per Adamuz i per la línia Madrid-Sevilla, on va ocórrer l’accident d’Urda.

Andalusia i Catalunya van lliurar a Pedro Sánchez 40 dels seus 121 diputats en les eleccions del 23 de juliol de 2023. La paradoxa és que el seu major viver no va ser la comunitat on va guanyar. El PSC es va imposar a Catalunya i va obtenir 19 escons. El PSOE va quedar segon a Andalusia, per darrere del PP, però en va aconseguir 21 i va salvar els mobles quedant a prop dels populars. Un de cada tres diputats socialistes va sortir d’aquests dos territoris.

Què conservaria el PSOE el 29N?

Demòcrata ha comparat dos dels estudis que permeten seguir els socialistes a les mateixes dotze províncies: el mapa de Sigma Dos d’octubre i el desglossament de SocioMétrica publicat el 2 de novembre. La mitjana dona 18,5 diputats a Andalusia i 16,75 a Catalunya: 35,25 en conjunt, uns 35 davant dels 40 del 23J. Andalusia continuaria aportant més representants, però Catalunya oferiria al PSOE una cosa que no tindria en el seu principal viver: la victòria.

Andalusia: el PP s’allunya, Vox s’acosta i Adelante busca els seus propis escons

SocioMétrica atribueix al PP 26 dels 60 diputats andalusos, davant 18 del PSOE, 14 de Vox i dos d’Adelante Andalucía. En el 23J, els populars van avantatjar els socialistes per quatre escons, 25 a 21. Ara els traurien vuit. Pel darrere passa el contrari: Vox, que va quedar a dotze diputats del PSOE el 2023, se situaria a només quatre. En aquesta projecció, Andalusia és la comunitat on els socialistes més escons perdrien respecte a les últimes generals: tres.

El mapa de Sigma Dos explica per què el PSOE pot perdre Andalusia i continuar depenent tant d’ella. A Sevilla li donava quatre o cinc diputats, davant quatre del PP. A Màlaga la relació s’invertia: cinc populars i tres socialistes. I a Almeria el PP obtenia tres per un del PSOE. En sumar les vuit províncies, els socialistes assolien entre 18 i 20 representants. Aquesta estimació es va publicar el 19 d’octubre, abans d’Urda: el desgast andalús ja apareixia a les enquestes.

Adelante Andalucía introdueix una disputa que es veu millor en el mapa provincial que en el percentatge nacional. Sigma Dos li donava opcions d’aconseguir un diputat a Cadis i un altre a Sevilla, amb una forquilla de zero a un a cada província. Són precisament les dues circumscripcions on també deixava obert el resultat socialista: dos o tres a Cadis i quatre o cinc a Sevilla. SocioMétrica sí que assigna dos escons andalusos a Adelante.

De Adamuz a Urda: per què la crisi ferroviària toca de prop Andalusia

Adamuz és a Còrdova. Urda és a Toledo, però l’accident del 28 d’octubre va ocórrer a la línia d’alta velocitat Madrid-Sevilla. Per a Andalusia, el vincle va més enllà del record del primer sinistre. Després del xoc d’Urda es va interrompre la connexió d’alta velocitat amb Madrid i Renfe va anunciar transport alternatiu. Dos dels punts d’atenció als afectats es van instal·lar en estacions andaluses: Santa Justa, a Sevilla, i Julio Anguita, a Còrdova. La Junta va declarar tres dies de dol oficial.

Hi ha, per tant, raons geogràfiques i humanes perquè la seguretat ferroviària ocupi un lloc propi en la campanya andalusa. El que no hi ha és una mesura que permeta posar-hi un preu en diputats. Sigma Dos va realitzar les entrevistes del seu mapa provincial de l’1 al 14 d’octubre. SocioMétrica va publicar el seu desglossament després d’Urda, però el seu seguiment acumula respostes des de setembre. Els prop de cinc escons de diferència que dona la mitjana de totes dues sèries es calculen davant les urnes del 2023, no davant la vigília de l’accident.

Catalunya: el PSC seguiria primer i el CEO encara veu possible repetir els 19 del 23J

A Catalunya, la pregunta és diferent: quants diputats pot perdre el PSC sense deixar de guanyar amb claredat? SocioMétrica li concedeix 17, vuit més que a ERC-Podemos, que obtindria nou. El PP seria tercer amb vuit, Vox i Junts empatarien a sis i el Frente Amplio en conseguiria dos. Catalunya seria l’única comunitat en la qual els socialistes quedarien primers en aquest sondeig.

Sigma Dos arribava a una xifra semblant província a província: 11 diputats socialistes a Barcelona, dos a Girona, un o dos a Lleida i dos a Tarragona. En total, 16–17. El baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), realitzat entre 2.000 persones a Catalunya, era més favorable: atribuïa 18–19 al PSC i 10–11 a ERC. El seu treball de camp va acabar el 5 d'octubre, abans del tancament de les aliances. Si s'afegeix el CEO només a la comparació catalana, la mitjana passa de 16,75 a 17,3. La lectura amb prou feines canvia: el PSC ronda els 17 diputats, tot i que un dels tres estudis sí que preveu que conservi els 19 del 23J.

Poden els seus dos graners costar-li les eleccions a Sánchez?

Les cinc enquestes nacionals publicades els dies 1 i 2 de novembre situen el PSOE entre el 24,6% i el 26,6% del vot. La mitjana de Demócrata és del 25,7% i uns 103 escons. Aquesta mitjana serveix de context, però per saber quant pesa el retrocés territorial convé fer el càlcul dins d'una mateixa enquesta.

SocioMétrica permet fer-ho: dels 15 diputats que perdria el PSOE a Espanya, cinc correspondrien als seus dos graners, tres a Andalusia i dos a Catalunya. Fins i tot si recuperés els cinc i tot la resta es mantingués igual, passaria de 106 a 111, encara deu per sota dels 121 de 2023. Andalusia i Catalunya expliquen un terç del retrocés que dibuixa aquesta casa. Expliquen també el que Sánchez encara conserva: malgrat les pèrdues, continuaria obtenint en totes dues comunitats un de cada tres diputats del seu grup.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procés parlamentari per a l'assignació d'escanys al Congrés dels Diputats després d'unes eleccions generals a Espanya?

L'assignació d'escanys després d'unes eleccions generals no es decideix mitjançant una votació del Congrés. Cal distingir dues fases: l'electoral, en què es determinen els resultats i es proclamen les persones elegides, i la parlamentària, en què aquestes s'acrediten i constitueixen la nova Cambra.

1. Repartiment electoral i proclamació d'electes

El recompte oficial, l'atribució d'escanys a les candidatures i la proclamació d'electes corresponen a l'Administració electoral conforme a la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). No són procediments regulats pel Reglament del Congrés ni decisions negociades entre els grups parlamentaris.

Per tant, quan comença la fase parlamentària, les persones elegides ja han estat proclamades per l'òrgan electoral corresponent. El Congrés no realitza un nou repartiment dels vots ni necessita aprovar políticament el resultat electoral.

2. Acreditació davant el Congrés

L'article 20 del Reglament del Congrés exigeix tres requisits conjunts per adquirir la condició plena de diputat:

  • Presentar a la Secretaria General la credencial expedida per l'Administració electoral.
  • Complimentar la declaració d'activitats en els termes previstos a la LOREG.
  • Prestar jurament o promesa d'acatar la Constitució en la primera sessió plenària a la qual s'assisteixi.

La proclamació electoral i l'adquisició plena de la condició parlamentària són, per tant, moments diferents. El Reglament reconeix drets i prerrogatives des de la proclamació; tanmateix, si transcorren tres sessions plenàries sense completar aquests requisits, no podran exercir-se fins que es compleixin.

3. Celebració de la sessió constitutiva

Segons l'article 1, el nou Congrés es reuneix en la data i hora assenyalades en el reial decret de convocatòria electoral. Inicialment presideix la sessió la persona electa de més edat present, assistida per les dues més joves, que actuen com a secretàries: és la denominada Mesa d'Edat.

En obrir-se la sessió es llegeixen el reial decret de convocatòria, la relació d'electes i els recursos contenciós-electorals interposats, indicant quins diputats podrien resultar afectats. Això permet distingir la composició proclamada dels possibles canvis derivats d'una resolució judicial.

4. Elecció dels òrgans de direcció

A continuació, els diputats trien la Mesa del Congrés, integrada per la Presidència, quatre Vicepresidències i quatre Secretaries. Aquesta votació organitza la Cambra, però no assigna els escanys obtinguts a les eleccions.

Per triar la Presidència es requereix majoria absoluta en primera votació. Si ningú l'aconsegueix, se celebra una segona entre les dues persones més votades i resulta elegida qui obtingui més vots. Les Vicepresidències i les Secretaries s'escullen mitjançant votacions separades per a cada conjunt de quatre llocs, escrivint un nom per papereta.

5. Jurament i constitució del Congrés

Elegida la Mesa, la Presidència presta i sol·licita a la resta de diputats el jurament o promesa d'acatar la Constitució, mitjançant crida alfabètica. Després declara constituït el Congrés i comunica aquesta constitució a la Corona, al Senat i al Govern.

La sessió solemne d'obertura de la legislatura és un acte posterior, diferent d'aquesta sessió constitutiva.

6. Possibles modificacions judicials

Una sentència ferma pot anul·lar una elecció o proclamació i provocar la pèrdua de la condició de diputat. A més, si les resolucions sobre recursos electorals modifiquen la titularitat de més del 10 % dels escanys, l'article 36 exigeix triar novament la Mesa un cop acreditats plenament els nous membres.

En síntesi: l'Administració electoral determina qui resulta elegit; el Congrés acredita els seus membres i organitza el seu funcionament.

Quines competències específiques tenen els presidents autonòmics d'Andalusia i Catalunya en matèria electoral?

Els presidents d'Andalusia i Catalunya tenen com a principal competència electoral convocar les eleccions als seus respectius parlaments i, en els supòsits previstos legalment, avançar-les mitjançant la dissolució de la Cambra. Aquesta capacitat no equival a dirigir l'administració electoral: les juntes electorals exerceixen funcions de garantia independents de l'executiu autonòmic.

1. Convocatòria, dissolució i data electoral

En ambdós territoris cal distingir entre la decisió política d'avançar les eleccions i la convocatòria obligada quan acaba el mandat parlamentari o es produeix una causa legal de dissolució. La presidència actua dins del marc estatutari i electoral: no disposa d'una llibertat il·limitada per convocar ni per alterar les regles del procediment.

  • Andalusia: la convocatòria presidencial determina també aspectes de l'inici de la nova legislatura. L'article 1 del Reglament del Parlament estableix que la sessió constitutiva se celebra «el dia i hora assenyalats en el Decret de Convocatòria», d'acord amb l'article 104.3 de l'Estatut. És una atribució rellevant perquè connecta el calendari electoral amb la posada en funcionament de la Cambra elegida. Pot consultar-se el Reglament del Parlament andalús.
  • Catalunya: la facultat presidencial de dissoldre el Parlament i convocar eleccions apareix expressament reconeguda en la jurisprudència constitucional. La Sentència 90/2019 examina aquesta competència en analitzar el seu exercici excepcional pel president del Govern durant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Aquest supòsit no converteix la convocatòria catalana en una competència estatal ordinària.

La fixació de la data ha de respectar els terminis legals corresponents. No s'ha de confondre, per tant, la facultat d'escollir el moment polític de l'avançament amb la possibilitat d'establir qualsevol interval entre convocatòria i votació.

2. Catalunya: convocatòria obligatòria per bloqueig de la investidura

A Catalunya existeix un supòsit especialment clar d'actuació presidencial obligada: si transcorren dos mesos des de la primera votació d'investidura sense que resulti elegit un president, es produeix la dissolució automàtica del Parlament.

Segons recull la Sentència 52/2019, l'article 4.6 de la Llei catalana 13/2008 disposa que el president de la Generalitat en funcions convoca immediatament eleccions, que han de celebrar-se entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Aquí no decideix lliurement si resulta convenient repetir-les: executa una conseqüència legal del fracàs de la investidura.

3. Administració electoral: competències que no són presidencials

Ni el president andalús ni el català substitueixen les juntes electorals en la garantia de la transparència, objectivitat i igualtat del procés. Tampoc s'ha de confondre l'organització material d'unes eleccions amb la resolució independent de reclamacions electorals.

La Sentència 152/2024 descriu una administració integrada per la Junta Electoral Central, les juntes provincials i de zona i, quan existeixin, les autonòmiques. La Sentència 154/1988 admet que les comunitats regulin particularitats i creïn una junta autonòmica, però això no atribueix la seva direcció al president.

4. Abast de la comparació

La coincidència fonamental és la competència presidencial sobre la convocatòria autonòmica, no sobre eleccions estatals. Per a Andalusia, la Sentència 40/2011 confirma a més la coexistència de legislació electoral pròpia i disposicions estatals aplicables. Les fonts consultades no permeten precisar aquí tots els límits de l'avançament ni comparar exhaustivament les atribucions sobre juntes autonòmiques.

Quina va ser la trajectòria política i el partit de Pedro Sánchez abans de ser president del Govern d'Espanya?

Pedro Sánchez pertanyia al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) abans de convertir-se en president del Govern al juny de 2018. La seva trajectòria va passar per la militància socialista, l'Ajuntament de Madrid, el Congrés dels Diputats i la direcció nacional del partit, que va encapçalar en dues etapes abans d'arribar a La Moncloa.

Afilació i primers passos polítics

Sánchez es va afiliar al PSOE el 1993, amb 21 anys. Abans de desenvolupar càrrecs electes, va treballar com a assessor al Parlament Europeu i va formar part del gabinet de l'Alt Representant de Nacions Unides per a Bòsnia i Hercegovina. Aquestes experiències van constituir la seva primera aproximació professional a l'àmbit polític i institucional internacional, segons la seva biografia oficial.

La seva activitat dins l'organització socialista madrilenya va precedir el seu salt a les institucions. El 2000 va participar com a delegat al XXXV Congrés Federal del PSOE, en què José Luis Rodríguez Zapatero va ser elegit secretari general. Aquest va ser un dels seus primers fites dins l'estructura federal del partit, com recull la cronologia d'El País.

Regidor i diputat per Madrid

Entre 2004 i 2009 va ser regidor de l'Ajuntament de Madrid. Va accedir al consistori al maig de 2004 per cobrir la vacant d'Elena Arnedo i va continuar després de les eleccions municipals de 2007. La seva experiència municipal es va desenvolupar en el grup socialista, des de l'oposició al govern de l'Ajuntament (El País, juny de 2018).

Al setembre de 2009 va entrar al Congrés dels Diputats per Madrid, substituint Pedro Solbes. No va obtenir inicialment escó a les eleccions generals de novembre de 2011, per la qual cosa la seva primera etapa parlamentària es va interrompre. Va tornar al gener de 2013, en ocupar la vacant de Cristina Narbona. El seu ascens institucional, per tant, va incloure dos accessos al Congrés mitjançant substitucions (El País, juny de 2018).

Primer lideratge del PSOE i intent d'investidura

Al juliol de 2014 va guanyar la consulta a la militància i va succeir Alfredo Pérez Rubalcaba com a secretari general del PSOE. Des d'aquesta responsabilitat va passar a liderar l'oposició al Govern de Mariano Rajoy (biografia de La Moncloa).

Va encapçalar les candidatures socialistes a les eleccions generals de desembre de 2015 i juny de 2016. Després dels comicis de 2015 va intentar formar Govern mitjançant un acord amb Ciutadans, però no va aconseguir superar les votacions d'investidura de març de 2016. Aquell intent fallit va precedir la repetició electoral i una crisi interna del PSOE (perfil de BBC Mundo).

Dimissió, retorn i arribada a la Presidència

Al octubre de 2016 va dimitir com a secretari general després de perdre una votació al Comitè Federal, enmig del conflicte sobre la posició del PSOE davant la investidura de Rajoy. Posteriorment va renunciar també al seu escó per no participar en la decisió que va facilitar aquella investidura (repàs de 20minutos).

Al maig de 2017 va recuperar el lideratge en guanyar les primàries davant Susana Díaz i Patxi López. La seva segona etapa al capdavant del PSOE va quedar formalitzada al juny. Per això, immediatament abans d'arribar al Govern era secretari general socialista, però havia deixat el seu acta de diputat el 2016 (El País, juny de 2018).

Finalment, la moció de censura contra Rajoy va prosperar l'1 de juny de 2018 i Sánchez va prendre possessió l'endemà. Va arribar així a la Presidència després d'una trajectòria municipal, parlamentària i de direcció del PSOE (resum de La Moncloa).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quants escons obtindria aproximadament el PSOE a Andalusia i Catalunya segons la mitjana de les enquestes citades?

Pregunta" 1 de 3

Quin partit mantindria el primer lloc a Catalunya segons les enquestes esmentades?

Pregunta" 2 de 3

Quin esdeveniment ha impactat especialment la campanya andalusa en relació amb la seguretat ferroviària?

Pregunta" 3 de 3