El 18 i 19 de novembre, Shenzhen acollirà la 33.ª Reunió de Líders Econòmics de l'APEC, una cita que permetrà prendre el pols a les possibilitats de cooperació en una economia mundial sotmesa a fortes tensions geopolítiques, rivalitats tecnològiques i creixents temptacions proteccionistes. L’elecció de Xina com a amfitriona no és un detall menor. En un moment en què el seu ascens sovint es presenta a Occident com un repte que s’ha de contenir, la cimera ofereix una oportunitat per discutir una altra perspectiva, la de Xina com a actor indispensable per afrontar els problemes compartits del desenvolupament global.
L’agenda de Shenzhen: cooperar per créixer
"Construir una comunitat de Àsia-Pacífic per prosperar plegats" és l’eslògan escollit per Xina per al seu any al capdavant de l’APEC. Obertura, innovació i cooperació constitueixen les seves tres prioritats. No es tracta d’una formulació abstracta. L’agenda inclou qüestions decisives per al futur econòmic de la regió com la integració comercial, la connectivitat, la intel·ligència artificial, la transformació digital, l’energia neta o el desenvolupament inclusiu.
La importància d’aquests assumptes transcendeix l’espai asiàtic. Les cadenes de subministrament, els mercats tecnològics, la transició energètica i el comerç digital són àmbits en què les decisions de les economies de l’APEC repercuteixen directament en el conjunt del planeta. Amb 21 economies membres, el fòrum representa una part substancial de la producció i del comerç mundials. La seva capacitat per generar acords pragmàtics resulta especialment rellevant quan el sistema multilateral travessa dificultats.
Les cadenes de subministrament, els mercats tecnològics, la transició energètica i el comerç digital són àmbits en què les decisions de les economies de l’APEC repercuteixen directament en el conjunt del planeta
En aquest context, la integració econòmica no s’hauria d’interpretar com una concessió a Xina ni com una victòria d’Occident, sinó com un interès compartit. La perspectiva d’avançar cap a una Àrea de Lliure Comerç d’Àsia-Pacífic, reforçar les connexions regionals i reduir obstacles innecessaris a l’intercanvi apunta precisament en aquesta direcció. El repte consisteix a fer compatible l’obertura amb unes regles transparents, una competència efectiva i la capacitat de les economies per gestionar les seves vulnerabilitats.
Xina, d’objecte de controvèrsia a protagonista imprescindible
La significació de Shenzhen rau també en el lloc que ocupa la Xina a la transformació de l’economia mundial. La ciutat va ser creada com a zona econòmica especial el 1980 i va passar de ser una localitat perifèrica a convertir-se en un dels principals centres industrials, comercials i tecnològics del país. La seva evolució simbolitza una trajectòria singular i il·lustra la capacitat xinesa per combinar experimentació institucional, inversió, infraestructura i integració als mercats internacionals.
Aquesta experiència no converteix automàticament el model xinès en una fórmula universal ni Pequín ho pretén. Els seus resultats conviuen amb desafiaments relacionats amb el consum intern, l’envelliment, les desigualtats territorials i els desequilibris de determinats sectors. Però tampoc no resulta raonable reduir el seu desenvolupament a una amenaça o explicar-lo exclusivament mitjançant pràctiques deslleials. Una avaluació rigorosa exigeix distingir entre problemes concrets, diferències de model econòmic i discursos que presenten qualsevol avenç tecnològic xinès com un risc en si mateix.
En els darrers anys, les preocupacions occidentals sobre les subvencions industrials, l’accés al mercat, la propietat intel·lectual, la seguretat econòmica i la dependència de subministraments estratègics han adquirit un pes creixent. Algunes mereixen respostes verificables i negociació. El problema sorgeix quan el diagnòstic es transforma en una presumpció generalitzada d’incompatibilitat segons la qual la Xina seria un competidor il·legítim per definició, les seves tecnologies comportarien riscos pel seu origen i les seves interdependències comercials s’haurien de reduir fins i tot quan no es demostra un perjudici hipotètic i específic.
Davant aquesta lògica, Shenzhen pot reivindicar la idea senzilla que competir no obliga a renunciar a cooperar. La seguretat econòmica necessita instruments proporcionats i criteris comprovables, no una desconfiança indiscriminada que acabi encarint les transicions tecnològica i energètica o fragmentant mercats que podrien generar prosperitat compartida.
Innovació i transició verda, dos àmbits d’interès comú
La intel·ligència artificial i les tecnologies digitals constitueixen una altra dimensió central de la cimera. Xina disposa d’una àmplia base industrial i de capacitats rellevants en sectors que van des de la mobilitat elèctrica fins a les energies renovables. La seva escala productiva pot contribuir a estendre tecnologies que redueixin costos i accelerin la transformació dels sistemes energètics. Alhora, la cooperació internacional resulta necessària per afrontar qüestions com la seguretat de les dades, la interoperabilitat, la protecció dels usuaris i la governança de la intel·ligència artificial.
La qüestió no consisteix a substituir una dependència per una altra ni a ignorar els riscos. Consisteix a evitar que la rivalitat entre grans economies tanqui espais de col·laboració que beneficien països tercers i la comunitat internacional. Una transició verda més ràpida, una digitalització accessible i una intel·ligència artificial orientada a millorar la productivitat poden convertir-se en objectius compartits, sempre que existeixin mecanismes adequats per gestionar-ne els costos i els riscos.
Per a les economies en desenvolupament, aquesta perspectiva té una rellevància particular. La cooperació tecnològica, la formació, el finançament i l’accés a infraestructures poden ampliar les seves oportunitats de creixement. Una agenda regional que atengui aquestes necessitats tindrà més possibilitats de traduir les declaracions diplomàtiques en beneficis tangibles per a les societats.
Més enllà de la confrontació
La competència entre Estats Units i Xina, les diferències sobre les regles comercials i les controvèrsies de seguretat continuaran condicionant la relació entre les principals economies. No es pot ignorar les contradiccions. Tampoc no n’hi ha prou d’invocar el multilateralism, ja que la seva credibilitat depèn que les institucions permetin abordar els desacords, escoltar els participants i produir resultats concrets. L’organització de la mateixa cimera haurà de demostrar-ho mitjançant un diàleg substantiu i una participació efectiva dels seus membres.
Precisament per això, APEC té un valor que no convé subestimar. No és una aliança política ni exigeix uniformitat ideològica. És un espai per buscar convergències entre economies diferents, amb interessos de vegades contraposats, sense fer dependre tota cooperació de la resolució prèvia de les seves diferències estratègiques.
La competència entre els Estats Units i la Xina, les diferències sobre les normes comercials i les controvèrsies de seguretat seguiran condicionant la relació entre les principals economies
La Xina pot fer valer la seva presidència per demostrar que la seva proposta d’obertura i cooperació es tradueix en compromisos útils per al conjunt de la regió. La seva responsabilitat no s’acaba en defensar el seu propi desenvolupament; també consisteix a facilitar acords, reconèixer les preocupacions legítimes dels seus socis i contribuir que les diferències no paralitzin els afers comuns.
Shenzhen representa, en aquest sentit, alguna cosa més que una seu. La ciutat condensa una experiència de transformació econòmica i una ambició de futur. En un món on la rivalitat tendeix a imposar-se sobre la cooperació, el seu missatge potencial és que el desenvolupament d’uns no ha de convertir-se en la pèrdua d’altres.
L’energia positiva que necessita l’economia mundial no consisteix a negar els conflictes ni a idealitzar o estigmatitzar ningú. Consisteix a recuperar la capacitat d’identificar interessos comuns, establir regles negociades i transformar la competència en incentius per innovar i millorar. Si Shenzhen contribueix a aquest propòsit, l’APEC haurà demostrat que encara hi ha espai per a una governança econòmica basada no en l’exclusió, sinó en la prosperitat compartida.