Cuotes d'autònoms 2026: quant has de pagar segons els teus ingressos

El sistema de cotització per ingressos reals dels autònoms no està avui en fase de tramitació parlamentària: l'arquitectura bàsica ja va ser aprovada i convalidada, i es troba plenament vigent des de l'1 de gener de 2023. La norma matriu és el Reial Decret-llei 13/2022, que va ser convalidat pel Congrés i no hi ha constància a les fonts consultades que s'hagi tramitat com a projecte de llei. Des de llavors, el sistema s'ajusta via reformes puntuals de la Llei General de la Seguretat Social, la llei de Pressupostos i ordres ministerials de cotització, totes elles ja aprovades. No es disposa d'informació sobre cap iniciativa parlamentària actualment en tràmit que modifiqui específicament aquest sistema de cotització per trams de rendiments.

Norma bàsica: Reial Decret-llei 13/2022

La base jurídica principal del sistema és el Reial Decret-llei 13/2022, de 26 de juliol, “pel qual s'estableix un nou sistema de cotització per als treballadors per compte propi o autònoms i es millora la protecció per cessament d'activitat”, publicat al BOE el 27 de juliol de 2022 (Reial Decret-llei 13/2022).

Aquest reial decret-llei introdueix el sistema de cotització en funció de rendiments nets i taules de trams, mitjançant la modificació de diverses normes estructurals:

• Text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 8/2015.
• Llei 20/2007, de l'Estatut del treball autònom.
• Reial Decret 2064/1995, Reglament general sobre cotització.
• Reial Decret 1382/2008 i Llei 14/2013, pel que fa a determinats col·lectius.

Entre altres aspectes, la norma disposa que la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat fixarà anualment una taula general i una taula reduïda de bases de cotització, dividides en trams de rendiments nets mensuals, amb una base mínima i màxima assignada a cada tram. Els autònoms han d'escollir la seva base dins del tram que correspongui amb la seva previsió de rendiments, amb desplegament gradual del sistema entre 2023 i 2031.

Convalidació parlamentària

El Congrés va convalidar el Reial Decret-llei 13/2022 en la seva sessió del 25 d'agost de 2022, segons la Resolució de 25 d'agost de 2022 del Congrés dels Diputats. La resolució es limita a acordar la seva convalidació; a les fonts consultades no apareix referència a una conversió en projecte de llei, per la qual cosa la tramitació parlamentària es va donar per conclosa amb aquesta convalidació. El decret-llei, per tant, conserva el seu rang i ha quedat integrat a través de les modificacions que introdueix a la LGSS i la resta de normes.

Normes de desenvolupament i ajustos posteriors

Reglament de cotització i adaptació prèvia

Amb caràcter complementari es va aprovar el Reial Decret 504/2022, que modifica els reglaments d'inscripció, afiliació i cotització per actualitzar la seva regulació respecte als autònoms. El propi Reial Decret-llei 13/2022 coordina els seus efectes amb aquest reglament, però ambdós estan plenament vigents; no es tracta de normes en tramitació parlamentària, sinó de desenvolupament reglamentari ja aprovat pel Govern.

Pressupostos Generals i ordres anuals de cotització

La concreció anual de trams i tipus de cotització s'articula a través de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat i d'ordres ministerials. En particular:

• La Llei 31/2022, de Pressupostos per a 2023, conté les bases legals de les taules de cotització per al primer any de desplegament del sistema.
• La Ordre PJC/51/2024 desenvolupa les normes legals de cotització per a 2024 “en conformitat” amb l'article 122 de la Llei 31/2022.
• La Ordre PJC/178/2025 fa el mateix per a l'exercici 2025.

Tant la Llei 31/2022 com aquestes ordres han seguit el seu procediment ordinari (llei aprovada per les Corts i ordres dictades per l'Executiu) i estan vigents; la seva tramitació parlamentària ha conclòs.

Altres reformes del sistema de pensions

El Reial Decret-llei 2/2023 introdueix una reforma àmplia del sistema de pensions (mecanisme d'equitat intergeneracional, bases màximes, etc.) mitjançant noves modificacions de la Llei General de la Seguretat Social. Tot i que afecta el marc general de cotitzacions, a les fonts consultades no es destaca una alteració específica de l'esquema de cotització per ingressos reals dels autònoms ni consta la seva tramitació parlamentària actual, més enllà de la seva pròpia aprovació com a decret-llei.

En el pla purament administratiu, la Resolució de 29 de maig de 2024 de la Tresoreria General de la Seguretat Social regula la tramitació automatitzada de la regularització anual de la cotització dels autònoms, un desenvolupament tècnic del sistema ja vigent, sense dimensió parlamentària.

Situació actual a les Corts Generals

Amb la informació disponible, es pot afirmar que:

• El nucli normatiu del sistema de cotització per ingressos reals (Reial Decret-llei 13/2022 i les modificacions incorporades a la LGSS i la Llei 20/2007) està aprovat, convalidat i plenament en vigor.
• Les lleis i reials decrets-llei posteriors que incideixen en cotitzacions i pensions (Llei 31/2022, Reial Decret-llei 2/2023, ordres de cotització) també han conclòs la seva tramitació.
• No es disposa d'informació a les fonts consultades sobre projectes o proposicions de llei actualment en tramitació al Congrés o al Senat que modifiquin de forma específica el sistema de cotització per ingressos reals dels autònoms.

El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ostenta, amb l'actual denominació, les funcions estatals d'ordenació, direcció i control del sistema de Seguretat Social, i dins d'elles assumeix la definició i gestió del marc de cotització dels treballadors autònoms (RETA). Aquestes competències es recolzen, de forma general, en la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), aprovada pel Reial Decret Legislatiu 8/2015, i han estat reconfigurades amb la reforma del sistema de cotització per ingressos reals del Reial Decret-llei 13/2022. Tot i que part del detall operatiu correspon a la Tresoreria General de la Seguretat Social, aquesta actua sota la direcció i tutela del Ministeri.

Marc legal general de les competències del Ministeri

La LGSS estableix que les funcions no jurisdiccionals de l'Estat en matèria de Seguretat Social que no siguin pròpies del Govern s'exerceixen pel departament competent en Seguretat Social (en el text, el “Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social”, avui Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions). Segons aquesta mateixa llei:

• A l'Estat li correspon la ordenació, jurisdicció i inspecció de la Seguretat Social, incloent els règims especials com el de treballadors autònoms.
• Dins de les competències de l'Estat, el Ministeri assumeix, en relació amb la Seguretat Social, les funcions de direcció i tutela de les entitats gestores i serveis comuns (entre elles la Tresoreria General de la Seguretat Social, que gestiona altes, baixes i recaptació de quotes).
• També desenvolupa les funcions econòmic-financeres de la Seguretat Social, excepte les que la Llei General Pressupostària reserva al Ministeri d'Hisenda, cosa que inclou el disseny general d'ingressos per cotitzacions.

Aquest repartiment, recollit a la LGSS conforme al text refós, s'aplica per igual a les cotitzacions de treballadors assalariats i a les de treballadors per compte propi.

Funcions normatives sobre les cotitzacions d'autònoms

En matèria específicament normativa, les competències del Ministeri en relació amb les quotes dels autònoms poden agrupar-se així:

• Proposta i desenvolupament de la normativa bàsica: el nou sistema de cotització per ingressos reals per a autònoms s'estableix en el Reial Decret-llei 13/2022, que modifica la LGSS (per exemple, suprimint l'article 312 i afegint disposicions addicionals 49 i 50). Tot i que el RDL és aprovat pel Govern en el seu conjunt, l'impuls tècnic i de contingut correspon al ministeri competent en Seguretat Social.
• Desenvolupament reglamentari: la LGSS habilita el Govern i el Ministeri per concretar mitjançant reglament aspectes com trams de bases de cotització, regles de determinació de rendiments, terminis i formes d'ingrés. Aquests desenvolupaments s'articulen en reials decrets o ordres ministerials posteriors, sempre amb base en la LGSS modificada per normes com el RDL 13/2022, el RDL 16/2022, el RDL 2/2023 o el RDL 2/2024, que van ajustant diferents aspectes del sistema.
• Configuració de l'acció protectora vinculada a la cotització: la pròpia LGSS i normes anteriors (com la Llei 32/2010 sobre cessament d'activitat d'autònoms, citada a les disposicions derogatòries del text refós) connecten l'obligació de cotitzar amb la protecció per contingències comunes, professionals i cessament d'activitat. El Ministeri dissenya aquest “paquet” de cobertures que determinen què es finança amb les quotes del RETA.

Funcions de gestió, recaptació i control

Tot i que la gestió quotidiana de les quotes d'autònoms la realitza la Tresoreria General de la Seguretat Social, la LGSS assigna al Ministeri un paper directe en la seva orientació i control:

• Direcció i tutela de la Tresoreria: el Ministeri fixa els criteris generals d'actuació de la Tresoreria en matèria d'afiliació, enquadrament al RETA, liquidació de quotes, ajornaments i recàrrecs.
• Política de recaptació: dins de les funcions econòmic-financeres que la LGSS atribueix al departament competent, el Ministeri defineix la política de recaptació de quotes, la relació amb l'Agència Tributària quan és necessari compartir dades de rendiments i els mecanismes per ajustar les bases provisionals als ingressos reals dels autònoms.
• Inspecció i lluita contra el frau: la llei atribueix a l'Estat la inspecció de la Seguretat Social a través de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. El Ministeri orienta aquesta activitat pel que fa al compliment de l'obligació de cotitzar al RETA (altes fictícies, infracotització, compatibilitats indegudes, etc.).
• Gestió de sistemes d'informació i notificacions: la LGSS menciona que el Ministeri pot establir els supòsits i condicions en què els subjectes responsables queden obligats a rebre notificacions per mitjans electrònics. Això és clau en el sistema d'autònoms, on gairebé totes les gestions de cotització són telemàtiques.

Rellevància després de la reforma de 2022–2023

Amb la introducció del sistema de cotització per ingressos reals a partir de 2023, el Ministeri ha reforçat el seu paper d'òrgan de disseny i governança del model de finançament del RETA. A través de les successives modificacions de la LGSS efectuades pel RDL 13/2022, el RDL 16/2022, el RDL 2/2023 i el RDL 2/2024, el Ministeri determina el marc en què es mouen les bases de cotització, els trams de rendiments i la relació entre quotes i ingressos.

En síntesi, la competència sobre cotitzacions d'autònoms s'estructura en dos nivells: el nivell legal, en mans de l'Estat i materialitzat a la LGSS i les seves reformes, i el nivell de gestió i direcció, que exerceix el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions sobre la Tresoreria i la resta d'entitats del sistema, garantint que les quotes del RETA es calculen, recapten i controlen conforme a la normativa vigent.

Les bonificacions i reduccions en la quota d'autònoms (RETA) a Espanya exigeixen sempre uns requisits comuns (alta correcta, situació al corrent i manteniment de l'activitat) i altres específics segons el tipus d'incentiu (alta inicial, joves, discapacitat, víctimes de violència de gènere o terrorisme, pluriactivitat, Ceuta/Melilla, etc.). El marc bàsic està a l'Estatut del treball autònom, Llei 20/2007, desenvolupat i modificat per la Llei 31/2015, la Llei 6/2017 i, sobretot, pel nou sistema de cotització del Reial Decret-llei 13/2022. A més, hi ha normes específiques per a Ceuta i Melilla, com l'Ordre TAS/471/2004 i la seva pròrroga a l'Ordre TIN/530/2010. A continuació es resumeixen els requisits legals més habituals que ha de complir un treballador per poder gaudir d'aquests beneficis en la quota.

1. Marc normatiu bàsic

El règim general de drets i mesures de foment al treball per compte propi es fixa a la Llei 20/2007, Estatut del treball autònom, que obliga els poders públics a desenvolupar polítiques de suport a l'autoocupació i va ser posteriorment modificada per diverses normes:

• Llei 31/2015, que actualitza la normativa d'autoocupació, reforça la dita “tarifa plana” i altres bonificacions i afegeix un nou capítol de foment del treball autònom.
• Llei 6/2017, de Reformes Urgents del Treball Autònom, que amplia i reordena beneficis en la cotització (per exemple, en alta inicial i pluriactivitat) i facilita la cotització en funció de dies d'alta.
• Reial Decret-llei 13/2022, que introdueix el sistema de cotització per ingressos reals i modifica diversos preceptes de la Llei 20/2007 i de la Llei General de la Seguretat Social (Reial Decret Legislatiu 8/2015).

Altres normes que contenen o han contingut incentius i que es creuen amb aquest règim són, entre altres, la Llei 11/2013, el Reial Decret-llei 28/2018, la Llei 36/2014 i diverses lleis de Pressupostos Generals de l'Estat com la Llei 31/2022 o la Llei 22/2021, així com normes coyunturals per a autònoms durant la pandèmia, com el Reial Decret-llei 11/2021 o el Reial Decret-llei 2/2021.

2. Requisits generals comuns per a qualsevol bonificació

Amb caràcter general, la normativa exigeix que el treballador autònom compleixi almenys aquestes condicions per poder beneficiar-se de reduccions o bonificacions en la quota:

• Alta correcta a la Seguretat Social: estar donat d'alta al Règim Especial de Treballadors per Compte Propi o Autònoms (RETA) o al règim especial que correspongui (per exemple, autònoms del mar), conforme a la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret Legislatiu 8/2015.
• Estar al corrent de pagament amb la Seguretat Social. L'aplicació de bonificacions sol estar condicionada a no tenir deutes o a la seva regularització mitjançant ajornaments admesos.
• Desenvolupament real de l'activitat: la Llei 20/2007 i el seu desenvolupament exigeixen que l'alta respongui a una activitat efectiva per compte propi, no a una alta purament instrumental o per encobrir relacions laborals per compte aliè.
• Compatibilitat entre incentius: moltes bonificacions són incompatibles entre si o es condicionen a no haver gaudit d'altres en un període previ. Les limitacions es concreten a cada règim especial (per exemple, a la regulació de la “tarifa plana” a la Llei 6/2017 i en normes posteriors).

3. Requisits específics més habituals

3.1. Alta inicial i tarifa reduïda

Les lleis de foment d'autoocupació (Llei 31/2015 i Llei 6/2017) articulen bonificacions importants per als nous autònoms, inclosa la coneguda “tarifa plana”. Els requisits típics són:

• Tractar-se d'un inici o represa d'activitat per compte propi, amb alta al RETA.
• No trobar-se en supòsits d'exclusió previstos per la Llei 20/2007 i les seves reformes (per exemple, determinades relacions societàries o assimilades, segons la interpretació de la Tresoreria).
• Respectar els límits temporals que la norma fixa sobre haver gaudit prèviament d'incentius similars (la concreció de terminis ha anat canviant i s'ha de consultar en cada moment a la norma vigent).

3.2. Col·lectius amb protecció reforçada

La legislació d'autoocupació i d'igualtat ha previst bonificacions addicionals o específiques per a:

• Joves emprenedors, sobre la base de les mesures introduïdes inicialment per la Llei 11/2013 i reordenades per la Llei 31/2015.
• Persones amb discapacitat, la protecció de les quals es complementa amb previsions a la Llei General de la Seguretat Social (text refós de 2015) i normativa de pensions.
• Víctimes de violència de gènere o de terrorisme, a les quals s'atorguen incentius reforçats en la cotització i altres mesures de suport, en connexió amb normes com el Reial Decret-llei 6/2019, d'igualtat ([enllaç]).
• Reincorporació després de maternitat o paternitat, matèria sobre la qual han incidit, entre altres, la norma d'igualtat i reformes posteriors.

En tots aquests casos, a més dels requisits generals ja citats, s'exigeix acreditar administrativament la pertinença al col·lectiu (reconeixement de discapacitat, condició de víctima, situació de maternitat/paternitat, etc.).

3.3. Pluriactivitat i adequació de la quota

La Llei 6/2017 dedica part del seu títol I a regular la cotització en pluriactivitat, amb l'objectiu de coordinar els beneficis quan el treballador cotitza simultàniament al RETA i en un altre règim (per exemple, el General). El requisit clau és acreditar aquesta doble situació i optar, en els terminis i formes que marqui cada exercici, pels beneficis que resultin d'aplicació.

3.4. Ceuta i Melilla

Per a les activitats de determinats sectors a Ceuta i Melilla, l'Ordre TAS/471/2004, modificada i prorrogada per l'Ordre TIN/530/2010, reconeix bonificacions de fins al 40 % en la quota per contingències comunes. Els requisits essencials són:

• Ser treballador autònom enquadrat al RETA (inclosos determinats socis de cooperatives de treball associat).
• Estar resident i exercint efectivament l'activitat a Ceuta o Melilla i dins dels sectors recollits a l'ordre (comerç, hostaleria, turisme i part de la indústria, entre altres).

4. Manteniment de l'activitat i causes de pèrdua

De forma transversal, les normes de foment (especialment la Llei 31/2015 i la Llei 6/2017) condicionen la consolidació de moltes bonificacions a:

• El manteniment de l'alta i de l'activitat durant els períodes mínims que fixa cada incentiu.
• No incórrer en frau ni en simulació d'activitat o de condicions personals.
• Comunicar canvis rellevants que puguin afectar el dret a la bonificació (fi de l'activitat, pèrdua de la condició de col·lectiu protegit, trasllat fora de Ceuta/Melilla, etc.).

No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre requisits numèrics concrets (terminis exactes, percentatges actuals per tram d'ingressos, etc.), que depenen a més de les ordres anuals de cotització i de criteris interpretatius de la Seguretat Social. Per a un cas concret, és recomanable contrastar sempre la redacció vigent de cada norma al Butlletí Oficial de l'Estat.