Un incendi a Collserola obliga a confinar Torre Baró i Ciutat Meridiana

Quan s’activa la fase d’alerta del Pla Especial d’Emergències per Incendis Forestals de Catalunya (INFOCAT) es posa en marxa una cadena de tràmits i procediments formals que van des de la decisió administrativa i la coordinació operativa fins a l’adopció de mesures concretes sobre la població i el territori. El nou INFOCAT, revisat el 2024, reforça especialment la protecció de la població i la coordinació entre cossos operatius.

1. Decisió d’activació i marc operatiu

L’activació en fase d’alerta de l’INFOCAT es produeix quan el risc d’incendi és molt alt o extrem, normalment vinculat al nivell 4 del Pla Alfa dels Agents Rurals, tal com expliquen Interior i Protecció Civil en la presentació del nou pla INFOCAT (nota del Govern, 15/04/2024) i en notes posteriors d’activació d’alerta (26/07/2025).

Des del punt de vista de protecció civil, l’alerta de l’INFOCAT equival en la pràctica a una situació operativa 1: el pla autonòmic s’activa, però l’incendi (o l’episodi de risc extrem) es considera manejable amb recursos propis, sense necessitat de declarar encara una emergència d’interès nacional. Segons la directriu estatal explicada per Demócrata (article sobre nivells 0‑1‑2‑3), aquesta situació implica:

• Activació formal del pla de protecció civil autonòmic.
• Coordinació dels centres operatius i comunicació amb ajuntaments afectats.
• Mobilització de mitjans previstos en el pla.
• Emissió d’avisos i instruccions a la població quan procedeix.

2. Activació del CECAT i reforç de la direcció tècnica

Un cop declarada l’alerta, la Direcció General de Protecció Civil activa el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) com a nucli de gestió. El nou INFOCAT ha reforçat el Comitè Tècnic com a òrgan adscrit al CECAT per valorar el risc i assessorar la direcció del pla, i ha “concretat els fluxos de presa de decisions i d’aplicació de mesures d’emergència a la població” (INFOCAT 2024).

En aquesta fase es tramiten:

• La resolució d’activació de l’INFOCAT en alerta, en la qual es delimita l’àmbit territorial (comarques o municipis afectats) i la vigència de l’episodi.
• La convocatòria del comitè tècnic i, si cal, d’altres òrgans de coordinació (com comitès interdepartamentals o equivalents al CECOPAL en àmbit local).
• La assignació i redistribució de recursos de Bombers, Agents Rurals, SEM, Mossos d’Esquadra i altres serveis operatius, que han de coordinar les seves actuacions de prevenció, vigilància i extinció.

3. Mesures de protecció i restriccions sobre el terreny

El nucli operatiu de la fase d’alerta són les mesures preventives i d’emergència sobre la població i el territori. L’INFOCAT revisat detalla i endureix aquestes mesures:

• Criteris de confinament i evacuació: s’han “detallat els criteris i processos per establir el confinament i l’evacuació en cas d’incendi forestal”, reservant l’evacuació per a situacions de risc vital imminent i deixant la resta de casos com a recomanacions (INFOCAT 2024). En la pràctica, això s’ha aplicat, per exemple, en confinaments massius a Les Gavarres o Gavà, descrits per Demócrata (incendi de Les Gavarres).
• Restricció d’accessos a espais forestals: el pla “habilita la restricció de l’accés a entorns forestals (tancament de massissos)” en situacions de risc extrem, vinculades al nou nivell 4 del Pla Alfa. Aquesta restricció es concreta via resolució, amb tancaments de determinats massissos o espais naturals.
• Suspensió d’activitats vulnerables en zona forestal: es preveu la “restricció o suspensió d’activitats vulnerables” (colònies, rutes, activitats d’oci infantil o similars) en zones forestals, amb instruccions específiques sobre trasllat a nuclis habitats o suspensió quan no hi hagi condicions de seguretat (alerta de 26/07/2025).
• Limitació de la mobilitat interurbana: l’INFOCAT incorpora com a mesura nova la “limitació de la mobilitat interurbana” quan es necessita reduir la presència de persones a les carreteres, sobretot secundàries, per evitar situacions de risc en incendis d’evolució ràpida.
• Reforç de la vigilància i dispositius operatius: en paral·lel, Bombers de la Generalitat reforça dotacions a les zones de més risc, s’incrementa la vigilància a càrrec d’Agents Rurals i ADF, i es poden reubicar efectius des de regions amb menor perill cap a les més afectades.
• Atenció a població vulnerable: el nou pla exigeix incorporar en totes les accions operatives una atenció específica a persones vulnerables i amb discapacitat, també en l’àmbit municipal.

4. Avisos a la població i utilització del sistema ES-Alert

L’activació en alerta pot comportar l’ús del sistema ES‑Alert d’avisos massius a mòbils. La Generalitat explicita que, quan l’autoritat de protecció civil decideix donar instruccions a la població, és el CECAT qui redacta i emet el missatge (Demócrata, 24/08/2026).

En incendis sota INFOCAT en alerta s’han usat ES‑Alert per ordenar confinaments i restriccions de mobilitat, com a Les Gavarres o en altres focus rellevants, complementant la difusió per xarxes socials oficials, mitjans de comunicació i pàgines web de Protecció Civil.

5. Seguiment, desescalada i desactivació

Durant tota la fase d’alerta es realitza un seguiment continu de la situació des del CECAT i els centres operatius sectorials, actualitzant la informació a ajuntaments i ciutadania. Quan els incendis s’estabilitzen i el risc meteorològic descendeix, es tramita la resolució de tancament de l’alerta i aixecament de restriccions, com en la nota oficial “Protecció Civil tanca l’ALERTA del Pla INFOCAT” del 2/08/2024 (enllaç).

A Catalunya la competència principal en prevenció i extinció d’incendis forestals recau en la Generalitat, que organitza el seu propi dispositiu de Bombers i els seus plans de campanya. Els Bombers de Barcelona actuen com a servei municipal especialitzat dins del terme de la ciutat, especialment a la interfície urbà‑forestal (Collserola), mentre que els Bombers de la Generalitat assumeixen el comandament sobre el conjunt del territori forestal català i els grans incendis.

Bombers de Barcelona en emergències forestals

Els Bombers de Barcelona formen part del Servei de Protecció Civil, Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament. En matèria forestal les seves funcions es concentren en:

• Àmbit territorial: actuació prioritària a les zones forestals del terme municipal de Barcelona, sobretot al Parc de Collserola dins de la ciutat (unes 1.800 hectàrees, segons notes del consistori), i a les àrees de interfície urbà‑forestal de districtes com Les Corts, Sarrià‑Sant Gervasi, Horta‑Guinardó, Nou Barris o Gràcia.
• Prevenció i vigilància: desplegament de dispositius permanents de campanya forestal amb:
  • reconeixements i recorreguts diaris programats per l’entorn forestal;
  • revisió d’accessos, camins i hidrants i detecció de punts crítics per a la intervenció;
  • activació de prealertes meteorològiques pròpies lligades a temperatura, humitat i vent (Observatori Fabra), reforçant recursos i sensibilització veïnal;
  • campanyes d’informació i autoprotecció a la ciutadania dels barris de muntanya.
• Planificació municipal: activació i execució del Pla d’Actuació Municipal per a Risc d’Incendis Forestals en fases d’alerta i emergència, coordinant la resposta local quan la Generalitat eleva el Pla Alfa o l’INFOCAT.
• Extinció i protecció de la població: intervenció directa amb les seves dotacions terrestres i mitjans específics (vehicles tot terreny, ambulàncies adaptades a entorns forestals, drons) per a:
  • atacar el foc en la seva fase inicial;
  • protegir zones habitades, infraestructures crítiques urbanes (com Tibidabo, instal·lacions, escoles) i gestionar confinaments o evacuacions en coordinació amb la Guàrdia Urbana i altres serveis.
• Centre de Comandament Avançat (CCA) local: en simulacres i en incendis a Collserola dins del municipi, Bombers de Barcelona poden establir i liderar el CCA des del qual es coordinen la resta de serveis municipals i els recursos d’altres cossos mentre l’incendi es manté a Barcelona.

Bombers de la Generalitat en emergències forestals

Segons l’explicació general sobre incendis forestals recopilada pel diari Demócrata, la prevenció i extinció d’incendis forestals correspon, amb caràcter general, a les comunitats autònomes. A Catalunya això es tradueix en:

• Competència principal: la Generalitat organitza el dispositiu de Bombers, aprova els plans de campanya forestal i gestiona els seus mitjans terrestres i aeris (helicòpters de comandament i bombardeig, avions de vigilància i atac, flota terrestre de més de 800 vehicles segons les campanyes de 2024‑2025).
• Extinció a tot el territori català: intervenció en els grans incendis forestals a qualsevol comarca (Les Gavarres, Sentmenat, Anoia, Guimerà, Aiguamúrcia, etc.), amb desenes de dotacions terrestres i mitjans aeris i, quan cal, sol·licitant reforços a la UME o a altres territoris.
• Direcció operativa de grans emergències: en focs de gran magnitud, Bombers de la Generalitat assumeixen el comandament de l’emergència forestal, defineixen l’estratègia d’atac i coordinen des del CCA la resta de cossos (Protecció Civil, Agents Rurals, SEM, Mossos, ADF, UME…).
• Planificació i gestió del risc:
  • definició de la Campanya Forestal anual (reforç de personal, desplegament d’unitats GRAF especialitzades, ús intensiu de drons, millora de centres de comandament i doctrina operativa);
  • aplicació del Pla Alfa (nivells 0‑4 de perill d’incendi) i de l’INFOCAT, que condicionen restriccions d’accés al medi natural, treballs forestals, etc.;
  • coordinació amb la política de gestió forestal i ajuts a les ADF per a la prevenció estructural del risc.
• Cooperació interterritorial: desplegament d’efectius fora de Catalunya per donar suport en grans incendis d’altres comunitats quan es sol·licita, com ha ocorregut recentment a Osca.

Coordinació i repartiment pràctic de funcions

En la pràctica, en un incendi forestal que afecta Barcelona i municipis limítrofs es dóna un comandament compartit i escalonat:

• Mentre el foc es manté dins del terme municipal de Barcelona, Bombers de Barcelona lideren la intervenció local i el CCA, integrant la Unitat de Comandament de Bombers de la Generalitat com a suport.
• Quan l’incendi s’estén a altres municipis o adquireix dimensió supramunicipal, Bombers de la Generalitat assumeixen el comandament operatiu global de l’emergència forestal, mantenint Bombers de Barcelona com a cos clau en la protecció de la ciutat i de la interfície urbà‑forestal.

En síntesi, els Bombers de Barcelona són el servei especialitzat de la ciutat en prevenció i resposta immediata a Collserola i la interfície urbà‑forestal, mentre que els Bombers de la Generalitat són el dispositiu autonòmic de referència per a la gestió integral dels incendis forestals i les grans emergències a tot el territori català.

En les fonts consultades no apareix una sèrie estadística detallada any a any de nombre d’incendis i superfície cremada específica per al Parc Natural de la Serra de Collserola des del 2010. Sí que hi ha, en canvi, informació qualitativa i algunes dades concretes que permeten descriure l’evolució recent i, sobretot, el fort reforç de les mesures preventives a la zona.

Evolució dels incendis a Collserola i context

Els serveis de Bombers i diversos experts situen Collserola en un escenari de alt risc potencial, més per la possibilitat d’un gran incendi que per un augment explosiu del nombre de focs menors:

• En una jornada extrema, un incendi a Collserola podria arribar a recórrer l’equivalent a 800 hectàrees per hora i, en un escenari molt desfavorable, cremar fins al 70% de la serra en unes vuit hores, segons càlculs citats pel subinspector de Bombers de la Generalitat Asier Larrañaga (New Barcelona Post).
• A Catalunya, la superfície total cremada anual s’ha reduït respecte a les dècades de 1980–1990 (d’unes 12.000 ha/any de mitjana a unes 2.000 ha actuals), però quan un incendi “se’n va de control” tendeix a ser molt més violent —els anomenats incendis de sisena generació—, fet que preocupa especialment en un entorn periurbà com Collserola.
• El mes d’agost de 2026 es registra un incendi forestal al terme de Barcelona que afecta unes 10 hectàrees de matollar i arbrat, pràcticament dins de l’àmbit del Parc Natural de Collserola, segons els Bombers i Agents Rurals (nota de l’Ajuntament).

En síntesi, la informació disponible apunta que no hi ha una escalada explosiva en nombre d’incidents, però sí un augment del risc estructural per sequera prolongada, acumulació de biomassa i pressió urbana, fet que porta a tractar Collserola com un punt crític dins de l’estratègia catalana d’incendis.

Principals mesures preventives a Collserola

1. Perímetre de Protecció Prioritària (Generalitat de Catalunya)

• El Departament d’Acció Climàtica ha aprovat un Perímetre de Protecció Prioritària (PPP) de Collserola, que identifica les zones amb més risc i continuïtat forestal on poden produir-se grans incendis (GIF) i defineix infraestructures estratègiques (àrees de baixa càrrega de combustible, pistes, punts d’aigua) per limitar-ne la propagació (nota de 2024 i de 2025).
• Dins d’aquest PPP s’executa l’“operació de prevenció més gran realitzada mai a Collserola”, amb tractaments en unes 255–256 hectàrees repartides entre Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei i El Papiol: clares, podes, reducció de l’estrat arbustiu i trituració de restes per crear Punts Estratègics de Gestió (PEG) que trenquin la continuïtat del combustible.
• Aquestes actuacions es financen en el marc del Pla de prevenció d’incendis forestals 2022‑2025 de la Generalitat, dotat amb més de 72 milions d’euros per a tota Catalunya.

2. Dispositiu municipal de Barcelona i franges de protecció

L’Ajuntament de Barcelona ha anat reforçant de manera notable el seu propi dispositiu sobre la part de Collserola que cau al terme municipal (unes 1.800 hectàrees):

• Franges forestals de prevenció: treballs anuals de desbrossament d’estrat herbaci i arbustiu i gestió de vegetació sobre unes 346 hectàrees, amb un pressupost d’uns 400.000 €, per facilitar la vigilància i l’extinció (nota de 2/5/2026).
• Campanya forestal reforçada:
  • Activació estacional del Parc de Bombers de Vallvidrera per escurçar temps de resposta.
  • Increment de recursos: vehicles lleugers 4x4, ambulància 4x4, patrulles permanents amb recorreguts diaris per Collserola per revisar accessos, hidrants i punts clau (21/5/2026 i 7/8/2026).
  • Ús de drons per a observació i seguretat dels equips.
• Pla d’Actuació Municipal per a Risc d’Incendis Forestals: s’activa en fase d’alerta quan la Generalitat eleva a nivell 3 del Pla Alfa el Barcelonès, reservant mitjans específics per a Collserola i demanant màxima precaució ciutadana (prohibició de treballs que generin espurnes a menys de 500 m del bosc, barbacoes, etc.). Vegi’s les activacions del 7/7/2026 i 24/7/2026.
• Simulacres i formació: simulacres d’incendi forestal amb risc per a la interfície urbà‑forestal (per exemple a Torre Baró) i sessions informatives en districtes de muntanya sobre autoprotecció, confinament i evacuació.

3. Gestió del paisatge: pastura i usos agraris

A més de la enginyeria clàssica (cortafocs, pistes, punts d’aigua), s’impulsa una gestió del paisatge basada en ramaderia extensiva i recuperació d’oliverars i altres conreus a la serra, que redueixen la càrrega de combustible i creen discontinuïtats a la massa forestal. Les ovelles i cabres que pasturen a Collserola per iniciativa municipal i projectes com la plantació d’oliveres en unes 160 hectàrees són esmentades com a peces estratègiques d’aquesta prevenció “territorial” (article de 2026).

Conclusió

En resum, tot i que no es disposa en obert d’una sèrie numèrica detallada per a Collserola, el risc de grans incendis es considera creixent per la sequera i l’acumulació de biomassa. La resposta institucional —Generalitat, Consorci del Parc, Ajuntament de Barcelona i municipis de l’entorn— s’ha centrat en reforçar de manera molt intensa la prevenció estructural (PPP, PEG, franges i gestió forestal), la planificació operativa (plans municipals, simulacres, reforç de Bombers i ús de tecnologia) i la gestió del territori amb pastura i usos agraris que redueixin el combustible disponible.