Canàries ha registrat aquest dissabte 14 de novembre el major dia de rescats de migrants de la història de 32 anys de la ruta atlàntica, amb un total de 1.488 persones auxiliades a bord de 14 cayucos en només 24 hores. El dispositiu desplegat per Salvamento Marítimo i la Guardia Civil, integrat per vuit embarcacions, ha treballat durant tota la jornada per atendre l’arribada de persones procedents principalment de Senegal, Gàmbia i Mauritània, en travessies que, segons els testimonis recollits pels equips d’assistència, es van perllongar entre quatre i set dies. El gruix de les desembarcaments s’ha concentrat a El Hierro, una illa que torna a convertir-se en el principal punt d’entrada de la immigració irregular cap a l’arxipèlag i els recursos sanitaris, assistencials i d’acollida del qual afronten una pressió extraordinària.
L’informe, encara provisional, supera l’anterior màxim registrat el 7 de novembre de 2020, quan van ser rescatades 1.461 persones i el port d’Arguineguín, a Gran Canària, es va convertir en l’epicentre d’una crisi migratòria que va acabar amb milers de persones concentrades en instal·lacions improvisades. Aquesta vegada, 12 dels 14 cayucos van arribar a El Hierro, amb 1.235 persones a bord, mentre que una altra embarcació amb 203 ocupants va ser traslladada a Gran Canària i una última, amb 50 persones, va desembarcar a Tenerife. Entre els rescatats del dissabte hi havia 108 dones i 167 menors, segons les primeres recomptes. La dimensió de la jornada queda reflectida en les xifres acumulades del divendres i el dissabte, quan van arribar a l’arxipèlag 2.331 persones en 22 embarcacions, una successió d’operacions que ha obligat a mantenir una intensa coordinació entre els equips marítims i els serveis d’emergència.
El Hierro, al límit: Torres visita La Restinga després del rècord d’arribades
La situació ha portat el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, a programar una visita aquest diumenge a El Hierro, on té previst desplaçar-se a partir de les 13.00 hores, hora canària, al port de La Restinga. Aquest petit enclavament pesquer i turístic, situat al municipi de El Pinar, s’ha convertit durant les últimes setmanes en l’escenari de desembarcaments pràcticament continus i de les protestes d’alguns veïns, que denuncien les conseqüències que la pressió migratòria està tenint sobre la vida quotidiana i els serveis de la localitat. La visita del ministre es produeix després que el Govern central i l’Executiu canari assolissin un acord per ampliar els recursos disponibles davant d’una emergència que s’ha tornat a intensificar durant la tardor.
Dimarts passat, l’Executiu de Pedro Sánchez va anunciar la declaració d’emergència migratòria a Canàries i la mobilització de 15,18 milions d’euros addicionals, segons la xifra oficial comunicada pel Ministeri de Política Territorial, destinats a ampliar les places estatals d’acollida i agilitzar els trasllats de migrants entre illes i cap a la Península. A aquesta partida se suma un milió d’euros per reforçar l’atenció sanitària i els serveis de primera assistència prestats per Creu Roja, cosa que eleva la dotació anunciada a 16,18 milions. L’acord també contempla la incorporació d’una nova embarcació de Salvament Marítim, la Guardamar Calíope, així com reforços de Policia Nacional, Guàrdia Civil i personal encarregat de tramitar els expedients de reubicació. El Govern i la comunitat autònoma van acordar, a més, estudiar compensacions per alleujar l’impacte econòmic i social de les arribades sobre els municipis afectats.
El president canari, Fernando Clavijo, ha vingut advertint de la necessitat d’accelerar aquestes mesures davant la saturació dels serveis de El Hierro. La pressió es reflecteix especialment al port de La Restinga i al Centre d’Atenció Temporal d’Estrangers, des d’on els migrants són derivats cap a altres instal·lacions de l’arxipèlag o cap a la Península. L’assistència sanitària també s’ha vist sotmesa a una demanda creixent, amb persones que arriben després de diversos dies de navegació en condicions precàries, algunes de elles deshidratades, esgotades o necessitades d’atenció hospitalària. Durant el dissabte, una de les cayucos més nombroses va traslladar a 240 persones, entre elles 36 menors, després de sis dies de travessia des de Gunjur, a Gàmbia. Altres rescats van obligar a coordinar el desembarcament dels seus ocupants entre els ports de La Restinga i La Estaca, mentre els equips tractaven de mantenir la capacitat d’acollida.
La ruta canària s’accelera a la tardor: Senegal torna a ser el principal punt de sortida
El rècord d’aquest cap de setmana confirma el canvi de tendència migratòria registrat des d’octubre, després d’un primer semestre marcat pel descens de les arribades. Segons les dades del Ministeri de l’Interior, entre gener i juny de 2026 havien arribat a Canàries per via marítima 3.708 persones, un 67% menys que en el mateix període de l’any anterior. Tanmateix, la situació va començar a canviar amb l’arribada de la tardor i es va intensificar especialment durant l’octubre, quan van desembarcar 6.194 migrants, enfront dels 1.251 registrats en el mateix mes del 2025. L’acceleració ha continuat durant el novembre, fins al punt que les arribades comptabilitzades en els seus primers dies ja superaven les de tot el mes anterior.
Una de les claus d’aquest repunt es troba en Senegal, que ha recuperat protagonisme com a punt de partida de les cayucos que intenten assolir les illes Canàries. A les condicions meteorològiques més favorables per a la navegació durant els mesos posteriors a l’estiu s’afegeixen les dificultats econòmiques i polítiques que travessa el país africà, especialment entre els joves i les comunitats vinculades a la pesca artesanal. La pèrdua d’oportunitats laborals, la pressió sobre els recursos pesquers i la manca de perspectives econòmiques són alguns dels factors assenyalats per les organitzacions que treballen sobre el terreny per explicar l’augment de les sortides.
També hi ha influït la celebració dels Jocs Olímpics de la Joventut de Dakar, desenvolupats entre el 31 d’octubre i el 13 de novembre, que van concentrar un desplegament policial i de seguretat important. Les autoritats senegaleses han reconegut que la mobilització d’efectius per a aquest esdeveniment va reduir temporalment la vigilància d’alguns punts de la costa, una circumstància que podien aprofitar les xarxes dedicades al tràfic de persones. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ja va abordar aquesta situació durant la seva visita a Dakar el passat 6 de novembre, quan va reclamar a les autoritats del país reforçar la cooperació i els mecanismes de prevenció per evitar noves sortides cap a l’arxipèlag.
El repte per a les administracions espanyoles és ara atendre les necessitats immediates de les persones que hi arriben i evitar que la pressió recaigui de manera desproporcionada sobre una illa de recursos limitats. La jornada del dissabte ha deixat una xifra sense precedents en la història recent de la ruta canària, però també ha posat de manifest la necessitat de garantir els rescats, agilitzar els trasllats i reforçar l’atenció sanitària. La visita de Torres a El Hierro es produeix precisament en aquest escenari, amb el Govern central i el canari obligats a executar les mesures anunciades mentre les condicions meteorològiques i la situació als països d’origen mantenen oberta la possibilitat de noves arribades.