La comissió d'investigació del Parlament de Canàries sobre la compra de material sanitari durant la pandèmia proposa reforçar la transparència, endurir els controls de legalitat davant noves emergències sanitàries i modificar l'article 120 de la Llei de Contractes del Sector Públic.
El dictamen, que va tirar endavant aquesta setmana en el Ple amb el suport de CC, PP, Vox i AHI i el vot en contra de PSOE, NC-bc i ASG, que van presentar un vot particular, incorpora l'anomenat "test d'encaix". Aquest mecanisme obliga l'administració, abans de recórrer a la contractació d'emergència, a descartar prèviament solucions en tres esglaons.
En primer lloc, s'ha d'analitzar si el problema pot resoldre's amb mitjans propis o mitjançant acords marc; en segon terme, valorar la tramitació d'urgència ordinària i, només com a última opció, acudir a la via d'emergència.
L'informe també exigeix que es motivi de forma precisa la necessitat del contracte, la relació causa-efecte, l'adequació del proveïdor i la raonabilitat del preu. Igualment, planteja instaurar un sistema de traçabilitat que inclogui un expedient mínim amb contactes, ofertes, encàrrecs i factures en un termini màxim d'un mes des de l'adopció de l'acord.
El document, recollit per Europa Press, planteja a més la creació d'un registre cronològic intern on constin reunions i negociacions amb intermediaris o tercers, amb la finalitat d'impedir canals de decisió paral·lels o informals. A això suma una plataforma única per publicar els contractes, un portal de seguiment de fons en temps real i controls específics enfront de conflictes d'interès, intermediaris innecessaris i preus per sobre del mercat.
La Cambra proposa també delimitar amb claredat quins òrgans s'encarreguen de les compres, activar equips especialitzats quan procedeixi, reforçar les comprovacions sobre pagaments anticipats, verificar la solvència dels proveïdors mitjançant un registre d'operadors aptes i implantar controls d'integritat que evitin conflictes d'interès o sobrepreus.
En la mateixa línia, es reclama al Govern autonòmic que doti de més recursos humans i tecnològics la Intervenció General, per poder fiscalitzar contractes a partir de determinats llindars econòmics; revisar els decrets de la Xarxa Canària de Vigilància Epidemiològica i l'esquema de resposta a emergències, i constituir un comitè multidisciplinari alineat amb els estàndards del Reglament Sanitari Internacional de l'OMS.
A l'Estat se l'insta, a més d'adaptar l'article 120 de la Llei de Contractes del Sector Públic a grans emergències, a permetre que les comissions d'investigació accedeixin, de forma confidencial i proporcionada, a informació fiscal de persones físiques o jurídiques directament vinculades al cas investigat, impulsar la producció nacional de material sanitari i fixar preus de referència per als subministraments crítics.
Responsabilitats polítiques i contractes sota la lupa
El dictamen assenyala com a responsables polítics de les contractacions durant la pandèmia a l'expresident canari, Ángel Víctor Torres, a l'exdirector del SCS, Antonio Olivera, i als exconsellers Julio Pérez i Blas Trujillo, encara que al mateix temps admet que només un dels 1.390 contractes analitzats, el de RR7, presenta irregularitats i suposa una "trencament gravíssim" del control polític sobre fons públics essencials, atès que es van abonar quatre milions per avançat, en dos pagaments, per un milió de màscares que mai es van lliurar.
Així mateix, la comissió conclou que la reacció de l'Executiu va ser "tardana, insuficient i políticament inacceptable" i sosté que la responsabilitat del Govern "no pot descarregar-se exclusivament sobre la firma tècnica ni sobre nivells inferiors".
Respecte al contracte de Soluciones de Gestión, per 12,2 milions, la comissió considera que Olivera va assumir un paper polític "actiu, concret i continuat", mentre que Torres va seguir i va impulsar personalment actuacions "incompatibles" amb la posició d'un president.
No obstant això, el dictamen subratlla que els encàrrecs són "intactes" des del punt de vista administratiu i que van contribuir a reforçar la protecció del personal sanitari, a més que els quatre pagaments es van efectuar sempre un cop rebut el material.
En relació amb Megalab (5,8 milions), la comissió aprecia un patró d'accés "privilegiat" a la xarxa governamental, però al mateix temps ressalta la solvència de la companyia, que no existeix "cap indici" d'irregularitat i que la seva actuació va tenir un impacte social molt positiu en facilitar, mitjançant tests, els retrobaments familiars i evitar almenys 83 traspassos.