El Congrés ha donat un nou impuls a la modificació del seu Reglament amb l'objectiu de facilitar que les formacions minoritàries puguin disposar de grup parlamentari propi. La proposta, promoguda per ERC, Junts, Podemos, Compromís i el BNG, ha superat aquest divendres el tràmit de ponència, amb el rebuig del PP i Vox.
La tramitació d'aquesta reforma va començar a finals de maig, quan el Ple va acceptar el seu debat amb el suport del PSOE. Ja al juny, els textos alternatius que havien registrat els 'populars' i Vox van ser tombats, i dimarts vinent el projecte es discutirà a la Comissió de Reglament.
Segons el calendari que mànegen el PSOE i els seus aliats, la intenció és que la reforma quedi definitivament aprovada al Ple previst per al 23 de juliol. D'aquesta manera, quedaria llesta per aplicar-se en el nou Congrés que resulti de les properes eleccions generals, tal com han assenyalat a Europa Press fonts parlamentàries.
Una de les esmenes tècniques incorporades aquest divendres a la ponència concreta que la reforma només entrarà en vigor en la propera legislatura, de manera que els actuals diputats no podran beneficiar-se dels canvis introduïts.
Les formacions minoritàries persegueixen modificar l'article 23 del Reglament de 1982, que ara exigeix 15 escons o, en defecte seu, almenys cinc diputats i un 5% dels vots en el conjunt de l'Estat, o un 15% en totes les circumscripcions on s'hagi concorregut.
Amb la nova redacció, els socis parlamentaris de Pedro Sánchez plantegen rebaixar del 5 al 3% el llindar de vot estatal necessari per constituir grup propi, i reduir del 15 al 10% el percentatge exigit a les províncies en les quals presenten candidatura.
Avantatges de comptar amb grup propi
A l'inici de la legislatura actual, ni ERC ni Junts assolien les condicions fixades pel Reglament de 1982 i van haver de recórrer a préstecs de diputats del PSOE i de Sumar per poder formar grup. La Mesa del Congrés ho va autoritzar gràcies a la majoria que sumen PSOE i Sumar, que al seu torn es van fer amb el control de l'òrgan de govern de la Cambra amb els vots dels independentistes catalans.
Disposar de grup propi comporta importants beneficis polítics, econòmics i de recursos. Garantix veu diferenciada en tots els debats, almenys un representant a les comissions, a la Diputació Permanent i a la Junta de Portaveus, així com una pregunta en cada sessió de control al Govern. En el pla econòmic, permet accedir a majors subvencions i als ajuts per l''mailing'.
En els seus textos alternatius, PP i Vox defensaven mantindre intactes els percentatges actuals per evitar l'habitual préstec temporal de diputats per part dels partits grans a les formacions petites amb la finalitat que aquestes puguen constituir grup, una pràctica que qualifiquen de "frau de llei" tolerat per diferents Meses del Congrés al llarg de diverses legislatures.
Les esmenes de PP i Vox que no prosperen
En les seues esmenes parcials, ambdós grups van aprofitar per intentar introduir altres canvis reglamentaris, però les seues propostes van ser inadmeses per la majoria de PSOE i Sumar a la Mesa de la Comissió de Reglament, al·legant que afectaven articles aliens a la regulació dels grups parlamentaris.
La mateixa sort va córrer una iniciativa de Vox que pretenia obligar les formacions independentistes a renunciar a defensar els seus postulats com a condició per tindre grup parlamentari i que, en cas d'incomplir eixos compromisos, la Mesa poguera acordar la seua dissolució.
Esta esmena va ser rebutjada per incórrer en "una contradicció palesa i evident amb la Constitució" ja que, segons la doctrina del Tribunal Constitucional, "el model que es deriva de la Constitució no és el d'una democràcia militant".
La resta d'esmenes sí que van superar el filtre inicial, però cap s'ha incorporat a l'informe de la ponència i es mantenen vives per a la discussió en comissió. En este context, el PP proposa acabar amb el principi d'equitat entre grups parlamentaris vigent des de 1982 i substituir-lo per un criteri de proporcionalitat, de manera que subvencions, temps d'intervenció i mitjans materials s'assignen en funció del nombre de diputats de cada grup.
Els 'populares' també plantegen reformar l'actual article 27 perquè, quan un grup diferent del Mixt "es reduïsca durant el transcurs de la legislatura a menys del mínim exigit per a la seua constitució", quede automàticament dissolt i els seus integrants passen al Grup Mixt. Hui només es preveu la dissolució si el grup baixa "a un nombre inferior a la meitat del mínim exigit".
A més, el PP advoca per suprimir la figura del diputat associat, a penes utilitzada, que permet a aquells que no s'integren en cap grup a l'inici de la legislatura associar-se posteriorment a un ja constituït per evitar recalar en el Mixt.
Vox, per la seva banda, vol eliminar el precepte reglamentari que permet canviar de grup parlamentari, llevat cap al Mixt, durant els cinc primers dies de cada període de sessions, amb la idea de frenar les cessions temporals d'escons. La formació de Santiago Abascal manté igualment una altra esmena per impedir que puguin formar grup propi partits que s'hagin presentat a les eleccions dins d'una mateixa coalició.
ERC i Bildu se sumen a l'esmena de Junts
En la reunió de la ponència, Junts va introduir una esmena 'in voce' al text que flexibilitza encara més les condicions per constituir grup parlamentari, segons van confirmar a Europa Press fonts parlamentàries.
En l'actualitat, la normativa exigeix assolir almenys el 10% dels vots a les circumscripcions on es concorre per poder formar grup. La proposta dels de Carles Puigdemont és que aquest percentatge només s'hagi de complir en aquelles circumscripcions en què s'obtingui representació.
L'esmena va ser subscrita també per ERC i Bildu i va rebre el suport de tots els grups llevat PP i Vox. Aquest últim va protestar perquè el canvi s'introduís de viva veu "sense avís, fora de termini i amb l'aval del lletrat major del Congrés", a qui van acusar d'haver-se convertit en "aliat del separatisme".
Segons denuncien en el grup parlamentari de Vox, amb aquesta modificació es permet en la pràctica que els socis del Govern mantinguin la seva condició de grup "fins i tot si pateixen el desplom que anticipen les enquestes".