La crisi del sistema educatiu, la reforma del model de finançament autonòmic, l'accés a l'habitatge i la immigració, entre altres assumptes, han protagonitzat aquest dijous el debat entre els portaveus dels grups del Parlament a La2Cat i Ràdio 4, en un espai recollit per Europa Press.
Han intervingut la portaveu de PSC-Units, Elena Díaz; el representant de Junts, Salvador Vergés; la d'ERC, Ester Capella; la del PPC, Lorena Roldán; el de Vox, Joan Garriga; el dels Comuns, David Cid; el de la CUP, Dani Cornellà, i la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols.
Debat sobre el pacte educatiu
En matèria d'educació, l'eix central ha estat el pacte educatiu que el Govern i diverses formacions han posat sobre la taula per intentar donar sortida a l'actual crisi: PSC, Junts, ERC i els Comuns coincideixen que és imprescindible i assenyalen com a prioritats reduir la burocràcia, reforçar el català, baixar ràtios, avançar en l'escola inclusiva, climatitzar les aules i millorar les condicions laborals del professorat.
Roldán ha vist inviable un pacte amb qui, al seu judici, han dirigit les polítiques educatives en els últims anys sense admetre que la immersió lingüística ha fracassat; i Garriga ha avançat que no participaran en les reunions: "No perdrem el temps".
La CUP sí acudirà als trobades per "proposar que el Govern escolti qui ha de escoltar", és a dir, als sindicats i al conjunt de la comunitat educativa; mentre que Orriols ha assegurat que la seva formació no estableix cordons sanitaris, però ha reclamat que les polítiques educatives s'allunyin de la "correcció política" actual i ha rebutjat el decret d'educació inclusiva.
Encara compartint la conveniència del pacte, Vergés ha retret a ERC i als Comuns que hagin sostingut l'Executiu malgrat el conflicte docent. Capella ha respost que ara el Govern ja no té excuses per no resoldre-ho, ja que disposa de Pressupostos.
Cid ha assenyalat també a Junts i ERC, que han estat al capdavant del Govern en els últims anys, i Díaz ha defensat que l'Executiu ha incrementat un 25% els recursos destinats a educació: "L'educació ha de ser la prioritat número 1 per al Govern i per a la resta de forces polítiques".
Model de finançament autonòmic
Pel que fa al nou model de finançament, Capella ha ofert col·laboració a Junts per aconseguir el seu suport, en entendre que estan disposats a explorar millores, i els ha preguntat si acceptaran renunciar a 4.700 milions malgrat la defensa que fan els de Carles Puigdemont del concert econòmic.
"Qui ho ha de aprovar és una majoria al parlament espanyol que no està d'acord amb el concert ni amb res del que ve de Catalunya", ha advertit Capella a Vergés, que ha cridat a teixir un front comú amb el PSC per pressionar a favor del concert.
Segons Vergés, aquests 4.700 milions corresponen a la part proporcional que hauria de rebre Catalunya per l'augment d'ingressos del Govern central: "Això no és una millora del finançament. Nosaltres demanem sortir del règim comú i tenir allò que ja tenen els bascos".
Per a la portaveu socialista, és urgent acordar un nou model i ha acusat el PP d'haver estat "incapaç" de presentar una proposta quan va governar i de limitar-se a criticar cada iniciativa que es planteja; Cid ha reclamat que la nova finançament serveixi per reforçar l'habitatge, els serveis públics i Rodalies, i no per ampliar l'Aeroport de Barcelona.
Roldán ha defensat que el sistema es pacti de forma conjunta entre totes les comunitats i no a través d'una "negociació bilateral" entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i ha qüestionat la despesa en delegacions exteriors i en alts càrrecs.
En una línia similar, Garriga ha sostingut que els diners han de quedar en mans de treballadors i famílies i no del Govern ni de la Generalitat, mentre que Orriols ha titllat de falàcia la idea d'un finançament singular, ha alertat que el model "diluïx tota singularitat de la nació catalana" i ha reivindicat el concert.
Propostes sobre habitatge
Les divergències entre esquerra i dreta s'han accentuat en abordar l'habitatge: PSC, ERC, els Comuns i la CUP han apostat per regular el mercat, mentre que Junts, PP, Vox i AC han carregat contra les polítiques intervencionistes.
Capella ha defensat que limitar els lloguers ajuda a contenir els preus i ha de ser acompanyat de rehabilitació: "Ha de treure's de la lògica especulativa"; Cid ha posat l'accent en frenar les compres especulatives i, juntament amb Cornellà, ha reclamat restringir els habitatges d'ús turístic.
Vergés ha rebutjat "lliçons" de l'esquerra en habitatge i ha criticat l'intervencionisme, proposant com a via principal augmentar la construcció: "Falten grues a Catalunya"; Díaz ha respost que s'ha aconseguit frenar l'escalada de preus i que 6 de cada 10 habitatges públics que es construeixen a Espanya són a Catalunya.
Roldán ha advocat per impulsar la construcció i desregular: "Cada cop que traieu una llei per regular l'habitatge traieu pisos del mercat", ha espetat als partits d'esquerres; Garriga ha plantejat fiscalitat zero per a la compra del primer habitatge i prioritat per als espanyols en l'accés a habitatge social, i Orriols ha sostingut que la immigració ha agreujat el problema habitacional.
Immigració i xoc ideològic
En el bloc final, dedicat a la immigració, també s'han evidenciat les diferències entre blocs. La socialista Elena Díaz ha defensat treballar per la integració de les persones immigrants, mentre que la republicana Ester Capella ha reivindicat garantir els drets amb independència de l'origen "ni del carnet d'identitat que sempre esgrimeixen tant el PP com Vox".
Des de Junts, Vergés ha admès que la immigració preocupa la ciutadania i ha demanat afrontar-la sense negar la realitat ni sostenir que "aquí no passa res i que volem acollir", però tampoc amb el missatge d'expulsar qualsevol immigrant. La líder d'AC, Sílvia Orriols, ha reclamat la deportació dels immigrants irregulars i ha acusat el Govern de no controlar les fronteres.
La popular Lorena Roldán ha rebutjat transferir competències d'immigració a la Generalitat i ha defensat una política migratòria ferma i coordinada amb la UE per protegir la sobirania i la unitat territorial, mentre que el portaveu de Vox, Joan Garriga, ha assegurat que "la immigració descontrolada i il·legal" genera inseguretat.
El 'cupaire' Cornellà ha sostingut que Catalunya ha d'assumir la competència d'immigració, igual que la resta d'àmbits, i per al portaveu dels Comuns, David Cid, el problema és plantejar que una persona immigrant pugui ser ja un potencial delinqüent, motiu pel qual ha qualificat de "racista" a Garriga i ha acusat el PP de voler perpetuar el conflicte a Ceuta.