El sondeig de SocioMétrica publicat per El Español el 1 de novembre la situava en el 0,1% del vot nacional i sense representació. Aquesta era també l’estimació difosa pel mateix institut el 11 d’octubre.
La seva candidatura planteja, però, una pregunta que no resol del tot un percentatge nacional: quant suport pot concentrar a les dues províncies on es presenta.
Què diuen les enquestes de Democracia21
Les dues publicacions originals comprovades de SocioMétrica coincideixen en el diagnòstic: un 0,1% del vot i cap escó. Són medicions d’una mateixa empresa, per la qual cosa no s’han de presentar com un consens entre diferents enquestadores.
L’estudi de l’11 d’octubre es va realitzar entre els dies 10 i 11, coincidint amb la presentació del partit. La seva fitxa tècnica recull 1.000 entrevistes mitjançant panell en línia, encara que el cos de la notícia les descriu com telefòniques
| Publicació | Enquestadora i mitjà | Vot nacional | Escons |
|---|---|---|---|
| 11 d’octubre de 2026 | SocioMétrica / El Español | 0,1% | 0 |
| 1 de novembre de 2026 | SocioMétrica / El Español | 0,1% | 0 |
Publicacions originals comprovades a 7 de novembre. Les dates corresponen a la publicació de cada estudi, no necessàriament al final de la seva feina de camp. Són estimacions d’una mateixa enquestadora, no resultats electorals ni un promig d’instituts independents.
Madrid i Barcelona: les dues portes d’entrada al Congrés
Democràcia per al Segle 21 té candidatures proclamades a Madrid i Barcelona. Miriam González encapçala la llista madrilenya i David Andrés Díaz, el barceloní, segons la relació publicada al BOE de l’3 de novembre.
Les dues circumscripcions reparteixen conjuntament 70 diputats: 38 Madrid i 32 Barcelona. Són les províncies que més representants trien, segons el decret de convocatòria.
La decisió concentra recursos i limita el territori en el qual necessita competir. Ciutadans va explicar, en anunciar la coalició, que ambdues províncies oferien més possibilitats d’obtenir representació.
També determina qui podria entrar. Un diputat obtingut únicament a Barcelona correspondria al capdavanter d’aquesta candidatura, no a González. Perquè la líder de Democracia21 arribi al Congrés per la seva llista necessita que la formació obtingui representació a Madrid.
El percentatge decisiu no és nacional: la barrera s’aplica per província
El Congrés s’escull mitjançant circumscripcions provincials. Els vots obtinguts a Madrid i Barcelona no se sumen en una bossa comuna per comprar un diputat: cada candidatura competeix en el seu propi repartiment.
L’article 163 de la llei electoral exclou del repartiment les llistes que no assoleixin el 3% dels vots vàlids de la circumscripció. Després s’aplica el sistema D’Hondt entre les candidatures admeses.
Per això, el 0,1% nacional publicat per SocioMétrica no es pot comparar directament amb aquest 3%. Els denominadors són diferents: un mesura el suport sobre el conjunt del país i l’altre, sobre una província.
Tampoc no seria correcte afirmar que Democracia21 necessita multiplicar per trenta el seu suport. Per calcular la distància real fins a la barrera caldria conèixer la seva estimació específica a Madrid i Barcelona.
La conseqüència pràctica és senzilla: una campanya pot augmentar el coneixement del partit a tot Espanya sense millorar prou la seva situació a les dues circumscripcions on es juga la representació.
Quants vots necessitaria Democracia21 per aconseguir un escó
No hi ha una quantitat fixa de vots que permeti anunciar avui quant li falta. El nombre necessari per assolir el 3% canvia amb els vots vàlids emesos a cada província.
Un exemple purament il·lustratiu ajuda a entendre-ho. Si en una circumscripció es comptabilitzessin quatre milions de vots vàlids, el 3% equivaldria a 120.000. Si en fossin tres milions, serien 90.000.
Existeix també una diferència matemàtica entre les dues províncies. Amb els 38 diputats que reparteix Madrid, n’hi ha prou d’assolir el 3% dels vots vàlids per assegurar com a mínim un escó sota el repartiment D'Hondt. Amb 32 diputats, Barcelona no ofereix aquesta mateixa garantia universal exactament en el 3%: el resultat també pot dependre de la distribució de la resta del vot.
Es tracta d’una conseqüència del nombre d’escons i del sistema de repartiment, no pas d’una enquesta. El llindar matemàtic que assegura un primer diputat és superar una fracció equivalent a un dividit entre el nombre d’escons més u: aproximadament el 2,56% a Madrid i el 3,03% a Barcelona. L’exigència legal del 3% continua aplicant-se en totes dues.
Per tant, per a Democracia21, la dada provincial que canviaria de veritat el diagnòstic seria una estimació solvent propera a aquesta zona d’entrada.
Per què un 0,1% no permet mesurar una possibilitat exacta de sorpresa
Una estimació tan petita s’ha de llegir amb una cautela especial. No ofereix, per si sola, una mesura precisa dels suports d’una formació nova en dues províncies.
El percentatge publicat tampoc no permet reconstruir quants entrevistats van dir que votarien el partit. Les estimacions incorporen ponderacions i altres ajustos: no n’hi ha prou amb multiplicar el percentatge per la mida de la mostra per identificar respostes individuals.
No aparèixer en una enquesta tampoc no significa tenir zero vots
Els quadres que agrupen les candidatures petites dins de "altres" no permeten saber quin percentatge correspon a cadascuna. L’absència d’una fila pròpia per a Democracia21 no equival a una estimació del 0%.
Cal distingir entre un institut que publica expressament zero escons i un altre que no ofereix un desglossament individual. Només en el primer cas existeix una projecció parlamentària atribuïble a aquesta formació.
Aquesta diferència impedeix construir una suposada mitjana de Democracia21 omplint amb zeros les enquestes que no la mencionen. El resultat aparentaria una precisió que els estudis originals no proporcionen.
La imatge que li donava 28 diputats no era una enquesta
La incertesa real tampoc no converteix en vàlides les projeccions sense suport. Newtral va verificar una imatge difosa a les xarxes que atribuïa 28 diputats a Democracia21 i va explicar que es tractava d’una simulació fictícia.
El mateix gràfic incloïa una advertència sobre el seu caràcter inventat. El seu repartiment presentava a més un error bàsic: els escons de tots els partits sumaven 351, quan el Congrés en té 350.
Aquest contingut no serveix per avaluar la força electoral del partit ni per sostenir que els sondeigs discrepen entre zero i 28 diputats. Una simulació inventada no és l’extrem optimista d’una forquilla demoscòpica.
Ciutadans aporta una aliança, però els seus antics vots no es transfereixen automàticament
L’acord amb Ciutadans i UCIN incorpora organitzacions al projecte liderat per González. L’anunci de la coalició n’identifica la denominació com Democracia para el Siglo 21 i fixa Madrid i Barcelona com a circumscripcions de sortida.
Miriam González vol ser bisagra: aconseguir un diputat és només el primer requisit
González va defensar el 6 de novembre a Las mañanas de RNE que "qualsevol tipus de força pot ser decisiu". També va expressar la seva intenció d’influir amb una representació reduïda i va rebutjar facilitar tant la continuïtat de Pedro Sánchez com l’entrada de Vox al Govern.
Són dos objectius diferents: obtenir representació i resultar necessària per a una majoria. Un diputat pot tenir capacitat negociadora en un Congrés molt ajustat i escassa influència si existeix una alternativa que no depèn d’ell.
Per tant, la condició de bisagra no es dedueix d’aconseguir un escó. Dependria del repartiment complet, de les combinacions de suports i dels acords que els partits estiguessin disposats a acceptar.
González ha anunciat que mantindrà el projecte amb independència del resultat del 29N i que després prepararà altres convocatòries, incloses les municipals, autonòmiques i europees. La campanya oficial d’aquestes generals començarà el 13 de novembre i acabarà el dia 27.