La presidenta de democracia21, Miriam González Durántez, ha enviat una carta a la presidenta de la Comisión Europea, Ursula von der Leyen, per a sol·licitar la intervenció de les institucions comunitàries davant allò que considera una manca d'independència i professionalització en els organismes responsables de la gestió, supervisió i investigació del sistema ferroviari espanyol.
La iniciativa arriba després dels accidents d'Adamuz, ocorregut al gener i en què van morir 46 persones, i de Urda (Toledo), el passat 28 d'octubre, que ha causat almenys 69 víctimes mortals, segons recull la missiva. González Durántez reclama que Brussel·les examini les garanties institucionals dels organismes ferroviaris i supervisi la independència de les investigacions obertes, a més d'esclarir la destinació dels recursos europeus destinats a les infraestructures.
Reclama que Brussel·les examini les garanties institucionals dels organismes ferroviaris i supervisi la independència de les investigacions obertes
En l'escrit, datat l'1 de novembre, la presidenta de democracia21 sosté que els nomenaments en llocs de responsabilitat tècnica i administrativa de l'Administració, les empreses públiques i els organismes supervisors s'han realitzat sota criteris de confiança política, en lloc de prioritzar el mèrit, la capacitat i l'experiència professional. Al seu parer, aquesta pràctica debilita els mecanismes de control intern i pot dificultar que els professionals qüestionin decisions o alertin de possibles irregularitats.
"Els ciutadans espanyols tenim dret a confiar que les decisions sobre la seguretat ferroviària es prenen amb rigor tècnic per persones amb mèrit i capacitat per a això", afirma González Durántez a la carta, en la qual també reclama que les causes de les tragèdies s'investiguin amb "absoluta independència i transparència".
Quatre peticions a la Comisión Europea
Democracia21 planteja quatre sol·licituds concretes a la Comisión Europea. La primera consisteix a examinar els procediments de nomenament i cessament dels responsables de les entitats ferroviàries espanyoles, així com les garanties d'independència i competència professional d'aquests organismes. L'organització també proposa que els informes anuals sobre l'Estat de Dret de la Comissió incloguin una avaluació de la independència i professionalització de les administracions públiques dels Estats membres.
La segona petició es dirigeix a l’Agència Ferroviària de la Unió Europea (ERA). Democracia21 sol·licita que l’organisme realitzi una avaluació pública i urgent de la investigació de l’accident d’Adamuz, supervisi les garanties d’independència de la investigació d’Urda i faci seguiment de la investigació independent d’Angrois, que la Comissió Europea va reclamar després de l’accident de 2013.
En tercer lloc, l’organització demana a Brussel·les que comprovi si la nova Autoritat Administrativa Independent per a la Investigació Tècnica d’Accidents i Incidents Ferroviaris, Marítims i d’Aviació Civil (AITAT) compleix les exigències d’independència recollides a l’article 22 de la Directiva europea 2016/798. La carta planteja que, si fos necessari, la Comissió recorri als instruments previstos en els tractats comunitaris per garantir-ne el compliment.
La quarta sol·licitud reclama que es faci públic el destí i el grau d’execució dels fons europeus concedits a Espanya per millorar la seguretat i el manteniment de la xarxa ferroviària. Democracia21 considera que aquesta informació resulta necessària per garantir la transparència en l’ús dels recursos comunitaris destinats a unes infraestructures essencials per a la seguretat dels ciutadans.
El precedent d’Angrois i els dubtes sobre les investigacions
La carta recupera l’accident d’Angrois, ocorregut el juliol de 2013, com a antecedent de les preocupacions sobre la independència de les investigacions ferroviàries a Espanya. Segons recorda González Durántez, l’Agència Ferroviària de la Unió Europea va concloure el 2016 que la investigació realitzada aleshores no havia respectat les garanties d’independència exigides per la normativa comunitària i va recomanar que es repetís amb les condicions degudes.
La Comissió Europea va instar posteriorment Espanya a fer una nova investigació independent. Tanmateix, la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF) va rebutjar el 2024 reobrir el cas. Democracia21 pregunta en el seu escrit quines mesures ha adoptat Brussel·les davant aquesta negativa i reclama que es publiquin les actuacions realitzades.
L’organització també posa el focus en la investigació d’Adamuz, que va començar sota l’anterior CIAF i va ser assumida posteriorment per la nova autoritat independent, la AITAT. La carta considera urgent examinar les garanties institucionals i professionals d’aquest organisme i de la investigació de l’accident d’Urda.
"La Unió Europea no ha d'esperar que es produeixin tragèdies per examinar si les Administracions responsables de protegir els seus ciutadans compten amb les garanties d'independència i professionalitat necessàries", conclou González Durántez.
Amb l'enviament de la missiva, democracia21 trasllada el debat sobre la seguretat ferroviària a l'àmbit comunitari i reclama que la resposta institucional no es limiti a esclarir les causes dels accidents, sinó que inclogui una revisió dels mecanismes de supervisió, els criteris de nomenament i la gestió dels recursos destinats a la xarxa.