Les eleccions generals del proper 29 de novembre arriben a Astúries amb un escenari marcat per la competència entre el PSOE, el PP i Vox, que es disputen bona part dels set escons corresponents al Principat al Congrés dels Diputats. A poc més de dues setmanes de la cita amb les urnes, les últimes enquestes ofereixen pronòstics diferents sobre el resultat electoral, tot i que coincideixen a assenyalar que les tres formacions mantindrien representació parlamentària. La principal incògnita rau en el repartiment dels últims diputats i en si el bloc de la dreta aconseguirà ampliar el seu avantatge respecte a les eleccions de 2023 o si els socialistes podran recuperar part del terreny perdut.
Els sondeigs publicats durant les últimes setmanes reflecteixen diferències significatives entre les estimacions de les empreses privades i les del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Mentre que estudis com el de GAD3 per a ABC contemplen un escenari en el qual el PP conservaria els seus tres escons i Vox en guanyaria un addicional, la macroenquesta de l’organisme públic apunta a una millora dels resultats socialistes. Aquesta disparitat converteix Astúries en una de les circumscripcions on el repartiment final podria experimentar modificacions rellevants amb variacions relativament petites en el percentatge de vot.
A les eleccions generals del 23 de juliol de 2023, el PP es va convertir en la primera força política asturiana amb el 35,6% dels sufragis i tres diputats, seguit del PSOE, que va obtenir el 34,4% i dos representants. Sumar va aconseguir un escó amb el 14,9% dels vots, mentre que Vox va assolir un altre diputat amb el 12,5%. Aquests resultats van deixar quatre representants per al PP i Vox i tres per al PSOE i Sumar, una distribució que els partits intentaran mantenir o modificar el proper 29N.
Què diuen les últimes enquestes del 29N a Astúries: PP, PSOE i Vox
Un dels sondejos que planteja canvis respecte a 2023 és l’elaborat per GAD3 per a ABC, el treball de camp del qual es va fer entre el 3 i el 5 de novembre. La seva projecció atribueix tres diputats al PP, dos al PSOE i dos a Vox, fet que suposaria que els populars conservarien la seva actual representació parlamentària, els socialistes repetirien el resultat de les últimes generals i la formació de Santiago Abascal aconseguiria incorporar un segon representant per Astúries. En aquest escenari, Frente Ampliu, la coalició que ocupa part de l’espai polític de Sumar, perdria el diputat obtingut fa tres anys.
Una distribució similar apareix a les estimacions de SocioMétrica per a El Español, que també contemplen un repartiment de tres representants per als populars, dos per als socialistes i dos per a Vox. Si es materialitzés aquest resultat, PP i Vox sumarien cinc dels set escons asturians, enfront dels quatre que van aconseguir conjuntament el 2023. L’increment s’explicaria pel progrés de Vox, que podria beneficiar-se d’una major concentració del vot en les tres principals candidatures.
Tanmateix, l’escenari canvia a l’ enquesta preelectoral del CIS, publicada dijous 12 de novembre, que situa el PSOE en una posició més favorable. L’estudi atribueix als socialistes una forquilla de entre tres i quatre diputats, mentre que el PP obtindria entre dos i tres i Vox mantindria un representant. Frente Ampliu es mouria entre zero i un escó, per la qual cosa tampoc tindria garantida la seva continuïtat al Congrés.
La macroenquesta del CIS es va elaborar a partir de 45.074 entrevistes a tot Espanya, de les quals 999 es van fer a Astúries, amb un marge d’error teòric aproximat de 3,2 punts per a la mostra autonòmica. Els seus resultats s’han d’interpretar com a estimacions i no com una distribució definitiva, especialment perquè les forquilles dels diferents partits no poden assolir simultàniament els seus valors màxims en existir només set escons en joc.
Al seu torn, el model d’agregació d’enquestes de Mapa Electoral, actualitzat el 14 de novembre, dibuixa un repartiment central de tres diputats per al PP, tres per al PSOE i un per a Vox, deixant sense representació Front Ampliu. Les seves simulacions situen els populars i els socialistes en una franja d’entre dos i tres representants, Vox entre un i dos i la coalició d’esquerres entre zero i un. Aquest model es construeix traslladant els promedis d’enquestes nacionals a cada circumscripció, per la qual cosa no equival a una enquesta realitzada exclusivament entre votants asturians.
El PP busca conservar la seva victòria de 2023 i el PSOE recuperar el tercer diputat
El resultat de les anteriors eleccions generals constitueix una de les principals referències per interpretar les enquestes actuals. El juliol de 2023, el PP va aconseguir 209.581 vots a Astúries, davant els 202.280 del PSOE, una diferència de tot just 7.301 sufragis que va permetre als populars superar els socialistes en percentatge de vot i obtenir un diputat més.
Aquell resultat va suposar un canvi respecte a les eleccions de novembre de 2019, quan el PSOE havia aconseguit tres diputats, el PP dos i tant Vox com Unidas Podemos havien obtingut un representant cadascun. Quatre anys després, els populars van recuperar terreny i es van convertir en la força més votada del Principat, mentre que els socialistes van perdre un dels seus tres escons.
L’evolució del vot també reflecteix diferències territorials dins d’Astúries. El 2023, el PSOE va passar de liderar els resultats en 70 de les 78 corporacions asturianes el 2019 a fer-ho en 40, mentre que el PP va millorar la seva implantació en diferents municipis. Oviedo i Gijón van resultar especialment rellevants: a la capital asturiana, els populars van superar els socialistes per més de 15.000 vots, mentre que a Gijón el PSOE va aconseguir mantenir-se com a primera força per un marge de tot just 622 sufragis. Les conques mineres, en canvi, van continuar sent un dels principals espais de suport electoral socialista.
En aquest context, el PSOE aspira a recuperar el tercer diputat aconseguit el 2019, mentre que el PP tractarà de conservar els tres representants obtinguts el 2023. La disputa també està condicionada per l’evolució de Vox, el creixement del qual podria alterar el repartiment dels últims escons sense necessitat que es produeixin grans canvis en les posicions dels populars i dels socialistes.
Vox aspira a un segon escó i Front Ampliu s’hi juga la representació
Una de les principals novetats que reflecteixen les enquestes és l’increment de la intenció de vot a Vox, que a les eleccions generals de 2023 va aconseguir el 12,5% dels vots a Astúries. Els models d’estimació més recents situen la formació de Santiago Abascal al voltant del 19% dels suports al Principat, un creixement que podria permetre-li disputar el seu segon diputat.
No obstant això, l’augment del percentatge de vot no es tradueix automàticament en un escó addicional. El sistema electoral espanyol utilitza la fórmula D’Hondt per distribuir els representants de cada circumscripció, de manera que el resultat depèn tant dels vots obtinguts per cada partit com de la diferència entre les candidatures que competeixen pels últims llocs. Per aquest motiu, Vox apareix amb un o dos diputats en diferents projeccions, tot i que la majoria dels models coincideixen a assenyalar un augment del seu suport respecte a 2023.
La situació de Front Ampliu per Astúries alcança també pot resultar determinant. La coalició, integrada per Izquierda Unida, Sumar i Somos Asturies, concorre a les eleccions amb l’objectiu de conservar el diputat que Sumar va aconseguir el 2023. Tanmateix, la candidatura afronta un escenari diferent al d’aleshores, ja que Podemos es presenta per separat, una circumstància que pot dificultar l’obtenció de representació en una província que només reparteix set escòs.
La fragmentació del vot a l’esquerra del PSOE pot afavorir altres candidatures en el repartiment de diputats, encara que el seu efecte concret dependrà dels resultats finals. El llistó legal per participar en la distribució d’escó és del 3% dels vots vàlids, però en circumscripcions petites com Astúries el percentatge necessari per aconseguir un representant sol ser considerablement superior. Això significa que una candidatura pot superar el mínim legal i, tot i així, quedar-se fora del Congrés.
Qui són els candidats al Congrés per Astúries el 29N
La campanya electoral asturiana compta amb diversos noms coneguts de la política nacional i autonòmica. El PSOE torna a presentar Adriana Lastra com a cap de llista al Congrés, mentre que el PP ha escollit Àngela Pumariega, regidora a l’Ajuntament de Gijón, per encapçalar la seva candidatura. Per la seva banda, Vox manté José María Figaredo com a número u de la seva llista, després d’haver aconseguit representació parlamentària a les anteriors eleccions generals.
En l’espai situat a l’esquerra del PSOE, Juan Ponte encapçala la candidatura de Frente Ampliu, mentre que Manuel Pravia lidera la llista de Podemos. En total, onze candidatures concorreren per Astúries al Congrés dels Diputats, amb l’objectiu d’aconseguir algun dels set representants que corresponen a la comunitat autònoma.
La campanya també ha començat amb una important presència dels dirigents regionals. El president del Principat i secretari general de la Federació Socialista Asturiana, Adrián Barbón, ha fet una crida a la mobilització dels votants progressistes, mentre que el PP, dirigit a Astúries per Álvaro Queipo, busca traslladar a les generals els suports que van permetre que els populars es convertissin en la força més votada el 2023.
L’inici de la campanya també va estar condicionat per l’assassinat d’una dona a Gijón el dijous 12 de novembre, que va portar el PSOE, el PP i Frente Ampliu a suspendre els seus respectius actes d’inici electoral. Durant la jornada de divendres, Adriana Lastra va centrar part de les seves intervencions en la defensa de les polítiques d’igualtat i contra la violència masclista, mentre Barbón va insistir a presentar els comicis com una elecció entre els projectes polítics de l’esquerra i la dreta.
La participació del 29N, un altre factor decisiu per a les eleccions a Astúries
Més enllà de les estimacions de vot, la participació serà un dels factors que caldrà observar durant la jornada electoral. A les generals de 2023, Astúries va registrar una participació del 71,1%, amb 594.442 vots emesos, la qual cosa va suposar un increment de 5,7 punts respecte a les anteriors eleccions generals. L’abstenció es va situar llavors en el 28,9%.
El PSOE ha convertit precisament la mobilització en un dels eixos de la seva estratègia nacional. El president del Govern, Pedro Sánchez, ha demanat assolir un 75% de participació el proper 29 de novembre amb l’objectiu d’aconseguir 176 diputats progressistes en el conjunt del Congrés, la xifra que marca la majoria absoluta. Aquesta crida es produeix en un context en què els sondeigs nacionals presenten escenaris molt diferents sobre el resultat de les eleccions, amb el CIS situant els socialistes al davant i la majoria de les enquestes privades atorgant un avantatge al PP.
Al País Valencià, la mobilització de l’electorat podria tenir una rellevància especial per la diferència estreta existent entre les principals formacions i per la disputa dels darrers escons. A això s’hi suma que una part dels votants haurà de decidir entre candidatures que van concórrer juntes el 2023 i que ara es presenten per separat, una circumstància que introdueix noves variables en la distribució parlamentària.
Amb la campanya electoral tot just iniciada, les enquestes encara no permeten establir una distribució definitiva dels set diputats asturians. Les diferents estimacions coincideixen a mantenir el PP, el PSOE i Vox com les principals forces polítiques de la comunitat, però difereixen sobre la possibilitat que els socialistes recuperin un tercer representant, que Vox aconsegueixi el segon o que Frente Ampliu conservi la seva presència al Congrés. El desenllaç dependrà de l’evolució del vot durant les properes dues setmanes i del resultat que aportin les urnes el diumenge 29 de novembre.