Democràcia 21 acaba de presentar-se oficialment i ja s'enfronta a una de les preguntes habituals per a qualsevol formació nova: ¿és un partit d'esquerres, de dretes o de centre? La seva fundadora i candidata, l'advocada Miriam González Durántez, intenta escapar precisament d'aquesta classificació. "Esquerra. Dreta. Progressistes. Conservadors. Molt catàleg. Molt poques idees", sosté el manifest de la formació, que proposa substituir aquest eix per allò que denomina "l'altra política", basada fonamentalment en modernització, eficiència administrativa i regeneració democràtica.
Això no significa que les seves propostes manquin de contingut ideològic. El partit presentat aquest 10 d'octubre barreja plantejaments que a Espanya solen trobar-se en espais diferents: reducció de burocràcia i impostos, suport a pimes i autònoms i èmfasi en el mèrit, juntament amb habitatge protegit, defensa dels serveis públics, adaptació climàtica i una visió positiva de la immigració. El resultat situa Democràcia 21, almenys amb les mesures conegudes fins ara, en un espai liberal, reformista i proper al centre, tot i que aquesta és una descripció externa i no l'etiqueta que González utilitza actualment per definir la formació.
Miriam González rebutja l'etiqueta de centre
Preguntada directament durant els últims mesos sobre on situaria a Democràcia 21, González ha evitat escollir entre centre-esquerra, centre o centre-dreta. "Ens situem en la neteja i en la modernització", va respondre al juliol, argumentant que les categories tradicionals li semblen "etiquetes del segle XX" i que qüestions com l'eficiència administrativa no pertanyen necessàriament a un dels dos grans blocs ideològics.
La seva posició necessita, tanmateix, un matís. Abans de crear Democràcia 21, quan encara encapçalava la plataforma Espanya Millor, González sí que es va definir personalment com "liberal en el sentit britànic". Amb això aclaría que no entenia el liberalisme com una reducció sistemàtica de l'Estat, sinó fonamentalment com una defensa dels controls i garanties davant del poder. "No en el que es diu liberal a Espanya d'evitar l'Estat en tot", va explicar en una entrevista de 2024.
Ara, amb el partit ja en marxa, prefereix parlar de transversalitat. En una entrevista publicada després de la seva presentació electoral ha rebutjat que Democràcia 21 hagi d'identificar-se expressament com a liberal o com a formació de centre i ha insistit en superar la divisió en blocs. Per tant, una cosa és com es defineix oficialment el partit i una altra on poden situar les seves propostes.
En economia: menys burocràcia, suport a empreses i alleugeriment fiscal
El component més clarament liberal apareix en l'economia. Democràcia 21 vol transformar el que denomina un "Estat obstaculitzador" en un "Estat facilitador", reduir burocràcia, digitalitzar els tràmits administratius i facilitar l'activitat de pimes i autònoms. La seva pàgina oficial parla d'una "Revolució PYME", dedica un altre bloc específicament als treballadors per compte propi i planteja augmentar els salaris mitjançant una economia més productiva.
Les posicions conegudes apunten també cap a un alleugeriment de la pressió fiscal, però no a una reducció generalitzada de la mida de l'Estat. La formació intenta combinar menys càrregues econòmiques i administratives amb el manteniment dels serveis públics i un Estat del benestar sostenible. Aquesta combinació és important per ubicar-la: el seu plantejament econòmic està més a prop del liberalisme econòmic moderat que de les propostes d'increment general d'impostos i despesa, però tampoc defensa un model d'Estat mínim.
En habitatge apareix un dels exemples més clars. González ha proposat eliminar els impostos associats a l'habitatge per als menors de 35 anys mentre els joves no puguin accedir a una casa dedicant una proporció raonable dels seus ingressos. La candidata utilitza com a exemple un salari de 1.300 euros i considera que la despesa residencial no hauria de superar uns 350.
Però juntament amb aquesta rebaixa fiscal proposa intervenció pública: un pla nacional de construcció de barris a deu anys i la utilització d'uns 10.000 milions d'euros de fons europeus encara sense executar per crear un fons destinat a habitatge protegit i assequible. És precisament aquesta barreja entre estímuls de mercat i actuació pública la que dificulta encaixar el programa exclusivament en la dreta econòmica.
Regeneració institucional: el cor del projecte
On és Democràcia 21 presenta una identitat més definida és en les institucions. La formació proposa reducir dràsticament el nombre d'assessors polítics, acabar amb els aforaments, crear jutjats especialitzats en corrupció i reforçar els criteris de mèrit i capacitat dins de l'Administració. El seu discurs sosté que bona part dels problemes d'Espanya no provenen de tenir massa o massa poc Estat, sinó de com funciona i fins a quin punt està condicionat pels partits.
Entre les propostes conegudes figuren també limitar a dos mandats el temps que una persona pot romandre en determinats càrrecs, reformar els mecanismes d'elecció en l'àmbit judicial i endurir les conseqüències per a qui siguin condemnats per corrupció. González responsabilitza tant al PP com al PSOE d'haver contribuït a la politització de determinades institucions, per la qual cosa intenta col·locar aquesta agenda fora de la confrontació habitual entre ambdós partits.
Aquest component regeneracionista recorda inevitablement a formacions que van ocupar anteriorment un espai central del tauler polític espanyol. En la presentació de Democràcia 21 hi van estar Rafael Calduch, Fernando Maura i Beatriz Becerra, antics dirigents vinculats a UPyD, encara que la seva presència no converteix el nou partit en una continuació formal d'aquella formació.
Immigració: un actiu, però amb regles d'entrada i sortida
L'immigració permet veure amb especial claredat aquesta recerca d'una posició intermèdia. Democràcia 21 la considera un actiu per a Espanya i una possible avantatge econòmica, allunyant-se dels discursos que presenten de manera generalitzada l'arribada d'estrangers com una amenaça. Al mateix temps, reclama regles clares sobre qui entra, sota quines condicions pot romandre i quan ha d'abandonar el país.
Aquest plantejament combina una visió favorable a la immigració amb un èmfasi en el control i compliment de les normes. Per ara, tanmateix, el partit no ha detallat mesures completes sobre regularitzacions, fronteres, devolucions o distribució de menors migrants, per la qual cosa seria prematur ubicar amb precisió la seva política migratòria en comparació amb la dels altres partits.
Clima i serveis públics: posicions allunyades d'una dreta antiintervencionista
En altres matèries, la formació inclou entre les seves prioritats una "Anticipació Climàtica i Futur Verd", la millora de la sanitat i la construcció d'uns serveis públics eficients. El llenguatge escollit torna a mostrar el mateix patró: no planteja substituir els serveis públics per solucions privades, sinó millorar el seu funcionament i sostenibilitat.
També es declara obertament europeista. Una de les set grans àrees de modernització recollides en la seva plataforma oficial és "Construir la Unió Europea del Segle 21", coherent amb la trajectòria professional de González en institucions i assumptes europeus i amb la presència en la direcció del partit de perfils procedents de la diplomàcia, les institucions comunitàries, l'empresa i l'administració.
Aquest europeisme, unit a la defensa de la immigració ordenada, l'adaptació climàtica i el manteniment de l'Estat del benestar, distancia a Democràcia 21 d'algunes posicions que avui predominen en sectors de la dreta populista europea. Alhora, les seves propostes sobre fiscalitat, emprenedoria, mèrit, burocràcia i seguretat jurídica tampoc encaixen de manera natural amb els programes econòmics de l'esquerra més intervencionista.
¿S'assembla més a Ciutadans i UPyD?
És probablement la comparació que més acompanyarà al partit durant els seus primers mesos. Democràcia 21 intenta ocupar un espai que va quedar debilitada després de la desaparició de UPyD i el retrocés electoral de Ciutadans: europeisme, regeneració institucional, liberalisme polític i econòmic moderat, defensa dels serveis públics i rebuig d'una política estructurada exclusivament al voltant de dos blocs. Alguns anàlisis ja descriuen aquest espai com a liberal i regeneracionista.
Hi ha, tanmateix, diferències rellevants i el propi partit tracta d'evitar-les. González insisteix que no pretén reconstruir cap formació anterior i utilitza amb molta menys intensitat l'etiqueta "centre" del que va fer Ciutadans en diferents etapes. La seva estratègia consisteix precisament a presentar la divisió esquerra-dreta com a part del problema que vol superar.
La formació debutarà en les eleccions generals del 29 de novembre i, segons el que s'ha anunciat fins ara, concorrerà inicialment a Madrid i Barcelona. Aquesta primera cita permetrà comprovar també quin tipus d'electorat atrau realment, una cosa que pot acabar definint ideològicament a un partit tant com els seus documents fundacionals.
Un programa encara incomplet
Existe a més una precaució fonamental abans de tancar qualsevol classificació. Democràcia 21 encara no ha publicat el seu programa electoral complet. La seva web presenta actualment un "Tauler de Solucions" dividit en regeneració democràtica, modernització i grans problemes socials, però reconeix expressament que "això és només el principi" i que anirà anunciant noves propostes.
Per això encara falten posicions detallades sobre matèries capaces de definir molt més clarament la ideologia d'una formació: pensions, legislació laboral, impostos concrets, avortament, eutanàsia, política energètica, defensa, organització territorial o relacions entre l'Estat i les comunitats autònomes, entre d'altres.
Amb el que es coneix fins ara, Democràcia 21 no pot descriure's rigorosament com un partit clarament d'esquerres ni clarament de dretes. La seva direcció rebutja aquestes etiquetes i es presenta com a transversal. Si s'atén exclusivament a les propostes publicades, el perfil que emergeix és el d'una formació liberal-reformista i regeneracionista, pròxima a l'espai de centre, amb posicions favorables al mercat i la iniciativa empresarial combinades amb defensa dels serveis públics, intervenció en habitatge, europeisme, acció climàtica i una política migratòria oberta però regulada. La fotografia, no obstant això, continua sent provisional: serà el programa complet per al 29-N el que permeti comprovar fins on arriba realment aquesta transversalitat.