Des de fa anys, Espanya viu una lenta, però constant recessió poblacional. Cada vegada més, neixen menys nens i mor més gent. Resulta evident el desequilibri en l'estructura poblacional d'Espanya, doncs paulatinament la piràmide poblacional es va invertint. I, mentrestant, el Govern no promou solucions eficients.
Aquest dilluns, DEMÒCRATA ha revisat les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per construir una narrativa sobre la realitat social d'Espanya. La data més llunyana de la qual es disposen dades és 1975, quan l'administració pública va començar a modernitzar-se. Totes les dades estan actualitzades fins al 2024.
Taxa de natalitat: la més baixa des que hi ha registres
La taxa de natalitat és l'indicador que permet entendre quants naixements hi ha per cada 1.000 habitants en un any determinat. Es calcula utilitzant dos indicadors: quantitat poblacional dividit entre el número de naixements i multiplicat per 1.000.
Segons dades de l'INE, en 1975 la taxa de natalitat era de 18,7 naixements per cada 1.000 habitants. Com és comunament sabut, l'evolució dels naixements a Espanya va en descens des de fa molt de temps, agreujada, a més, per les diferents crisis econòmiques que han hagut al llarg de la història.
Si es continua observant l'històric de naixements, ressalta com a partir de 2002 la taxa de natalitat es revitalitza fins a 2008, any a partir del qual arriba als 11,28 naixements per cada 1.000 habitants i, a partir d'aleshores, torna a decreixer.
Des d'aleshores, tot això ha conduït gradualment, però progressivament a una taxa de natalitat de 6,49 naixements per cada 1.000 habitants. És pràcticament una xifra irrisòria.
Taxa de fecunditat: de les més baixes en anys
La taxa de fecunditat mideix el nombre mitjà de fills per dona. Es calcula a través de dos indicadors: número de naixements dividit entre el número de dones en edat fèrtil i multiplicat per 1.000.
Segons l'INE, en 1975 la taxa de fecunditat era de 2,77 fills per dona, un número raonable segons estipulen experts ja que supera el número de reemplaçament, 2,1. Aquest número, 2,1, és el nombre de fills necessaris que ha d'haver per dona per garantir el reemplaçament de la població i que no decreixi.
Tanmateix, la població decreix i això es reflecteix també en la taxa de fecunditat, doncs lentament, però progressivament, aquesta va decreixent fins a 1,16 fills per dona el 1999, any a partir del qual va remuntar breument.
Una vegada arribat 2008, la taxa de fecunditat va començar a decaure fins a l'actualitat, 1,1 fills per dona. És una xifra molt massa baixa.
El saldo migratori: dels més alts des que hi ha registres
El saldo migratori és, per a alguns països europeus, la cirera del pastís. Gràcies a la inmigració, molts països europeus aconsegueixen mantenir la seva economia moderna mentre els natius més joves, per exemple, ni estudien ni treballen.
En qualsevol cas, el saldo migratori és l'indicador que permet conèixer el nombre definitiu de migrants que té un país. Es calcula restant el nombre d'immigrants amb el nombre d'emigrants dividit entre la quantitat poblacional, en un any determinat. El resultat pot reflectir que un país tingui un saldo migratori negatiu, és a dir: que surten més migrants dels que entren; o saldo migratori positiu, és a dir: que entren més dels que surten.
En el cas d'Espanya, les dades registrades daten a partir de 2008. Segons l'INE, en aquell any el saldo migratori era de 310.642 immigrants, la qual cosa significava que Espanya ingressava més migrants dels que remetia.
El panorama, tan ràpidament com breument, va canviar, arribant a un saldo negatiu màxim el 2013, amb 251.531 emigrants. A mesura que Espanya sortia de la crisi econòmica, tornava a ingressar immigrants.
Des de llavors i fins a l'actualitat, Espanya compta amb un saldo migratori positiu, amb 626.268 immigrants.
La realitat social d'Espanya
Les dades reflecteixen diverses conclusions:
- El continent Europeu ja no és el que era. A mesura que passa el temps, el vell continent envellix cada vegada més, per la qual cosa mantenir la seva estructura econòmica amb l'estructura poblacional present resulta cada vegada més complex. Aquests països es caracteritzen per tenir estructures socials amb alta taxa de mortalitat i baixa taxa de natalitat. És per això que es pot entendre que cada vegada més, els governs europeus decideixin retardar l'edat de jubilació. No hi ha ingressos.
- El saldo migratori positiu és pal·liatiu. I és que, si bé Europa ingressa nombroses quantitats d'immigrants cada any, el cert és que és un recurs pal·liatiu en termes econòmics. La migració no resol els problemes estructurals que hi ha al país de destí, perquè, posteriorment, els fills dels immigrants nascuts a Europa acaben per adoptar les costums europees. Això significa: baixa natalitat.
A la llum dels resultats, Europa ha de fer un exercici de reflexió i remodelar la seva postura. Ja no únicament en termes econòmics, sinó també en termes de drets humans i socials. Molts dels immigrants provenen de països en conflicte, del Sàhara Occidental, com els recent arribats a Ceuta el 2026.