Tot i que no és una norma feta ad hoc per al sector tèxtil, per les característiques d’aquest, la Directiva sobre Diligència Deguda tindrà una afectació directa sobre les empreses que hi operen. La norma, que estableix un marc comú perquè les companyies abordin els efectes negatius reals o potencials de les seves activitats, plantejarà un repte per al tèxtil, ateses les seves particularitats: un procés que pot començar en la producció de fibres i continuar pel filat, el teixit, el tenyit, els acabats i la confecció.
Ergo, diverses etapes, amb la implicació d’empreses i centres de producció diferents, i en què no sempre existeix una relació contractual directa entre la marca o el distribuïdor i qui participen en els primers enllaços de la cadena.
Aquesta estructura dificulta conèixer les condicions en què es fabriquen els productes. De fet, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) assenyala que les cadenes de subministrament de la confecció i el calçat estan fragmentades i tenen diversos nivells de proveïdors. Les empreses solen tenir menys visibilitat sobre les instal·lacions i els actors situats més amunt a la cadena de producció.
Quines empreses hauran de complir la norma
Després de la modificació aprovada el 2026, la Directiva s’aplica a les empreses de la Unió Europea amb almenys 5.000 treballadors i una facturació neta mundial superior a 1.500 milions d’euros. Per a les companyies de tercers països, el llindar és una facturació neta superior a 1.500 milions d’euros a la Unió. També preveu determinats supòsits per a empreses vinculades a acords de franquícia i llicència.
Les petites i mitjanes empreses queden fora de la seva aplicació directa, tanmateix, poden veure’s afectades per la seva posició com a proveïdores de companyies incloses en la norma. La Comissió Europea reconeix aquest possible efecte indirecte i preveu mesures per limitar les sol·licituds d’informació, a més d’orientació i clàusules contractuals model.
Els estats membres hauran d’aprovar i publicar les normes nacionals de transposició abans del 26 de juliol de 2028 i aplicar la Directiva des del 26 de juliol de 2029. Les obligacions de comunicació pública previstes tindran un calendari específic, aplicable als exercicis financers que comencin a partir de l’1 de gener de 2030.
Què exigeix la Directiva a les empreses
En primer lloc, hauran d’identificar i avaluar els impactes negatius reals o potencials sobre els drets humans i el medi ambient en les seves pròpies operacions, les de les seves filials i les dels seus socis comercials dins de tota la cadena d’activitat.
Aquesta localització de riscos ha de seguir un enfocament basat en la seva gravetat i probabilitat. Això permet prioritzar aquells impactes que puguin tenir conseqüències més greus, en lloc d’exigir a les empreses que examinin tots els riscos amb la mateixa intensitat. La modificació del 2026 també reforça l’ús d’informació raonablement disponible i limita les peticions de dades als socis comercials de menor mida.
A partir d’aquesta avaluació, hauran d’adoptar mesures per prevenir o mitigar els impactes potencials i posar fi als negatius. La Directiva també preveu la reparació dels danys quan correspongui, la habilitació de canals de reclamació, el seguiment de l’eficàcia de les mesures adoptades i la comunicació d’informació sobre el compliment d’aquestes obligacions.
Així mateix, estableix obligacions comunes per a les empreses incloses en el seu àmbit. En el tèxtil, aplicar-les suposa avaluar una cadena de subministrament extensa i fragmentada, amb diferents proveïdors i fases de producció. Entre els riscos que l’OCDE identifica per al sector hi figuren el treball infantil i forçat, les jornades excessives i els salaris insuficients. També assenyala riscos ambientals, com l’ús de substàncies químiques perilloses, el consum d’aigua i la contaminació associada al tenyit i els acabats.
Eines per preparar l’adaptació
L’OCDE disposa d’una guia específica per a les cadenes de subministrament responsables del sector de la confecció i el calçat. El document ofereix un marc per identificar, prevenir i abordar els impactes negatius en les diferents fases de producció. A més, l’organització compta amb un verificador de diligència deguda que permet a les empreses revisar els seus procediments i identificar aspectes que necessiten millorar.
La guia proporciona una referència sectorial per organitzar el treball. El seu enfocament inclou l’avaluació de riscos, la integració de mesures en la gestió empresarial, el seguiment dels resultats i la comunicació sobre les actuacions realitzades.
Notícia destacada
Dues plataformes asiàtiques concentren el 18% del mercat de moda en línia a Espanya
3 minuts
La preparació passa així per conèixer millor la xarxa de proveïdors, identificar els processos i països amb més exposició a impactes negatius i disposar d’informació suficient per decidir on actuar primer. Per a les empreses proveïdores, també serà rellevant comptar amb procediments i dades que permetin respondre a les sol·licituds justificades dels seus clients, dins dels límits que estableix la normativa.
La Directiva de Diligència Deguda no converteix automàticament una empresa en responsable de qualsevol incompliment comès per un proveïdor. Estableix obligacions de diligència deguda per a les companyies incloses en el seu àmbit i preveu mecanismes de supervisió i responsabilitat d’acord amb les condicions previstes en la legislació. En el sector tèxtil, la dificultat pràctica estarà a aplicar aquest procés a una cadena de producció extensa, fragmentada i amb diferents nivells de subcontractació.