La presencialitat mínima de la FP virtual pot convertir-se en una barrera per a qui necessita estudiar a distància

El Govern planteja introduir l’assistència obligatòria d’entre el 15 % i el 39 % a la FP virtual i del 40 % al 60 % en la semipresencial. Les objeccions del sector comparteixen l’objectiu de millorar la qualitat, però qüestionen que un percentatge general sigui la millor forma de garantir-la i adverteixen dels seus efectes sobre les persones que treballen, cuiden o viuen lluny d’un centre

fotonoticia 20261014192319 1920

fotonoticia 20261014192319 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

6 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 16 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,1 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

ELECCIONES 29N

¿Cuál es tu pronóstico? 29N

Reparte los 350 escaños del Congreso como creas que quedarán el 29 de noviembre. Puedes cambiar tu pronóstico hasta que cierren los colegios.

0 de 350 escaños

PP
PSOE
Vox
Frente Amplio
ERC
Junts
EH Bildu
PNV
Más partidos
Podemos
BNG
SALF
CC
UPN
Adelante
Aliança
Otros

Protegido por reCAPTCHA de Google: privacidad y condiciones

Pronóstico de DemócrataParticipación abierta, no es una encuesta

El Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, dirigit per Milagros Tolón, ha presentat un projecte de reial decret per reforçar les garanties de qualitat dels centres privats de FP. La proposta incorpora noves exigències sobre el professorat, les instal·lacions, l’oferta formativa i la col·laboració amb empreses, a més de modificar l’organització de les modalitats virtual i semipresencial.

L’objectiu declarat del Govern és assegurar que els centres disposin de mitjans suficients i que l’alumnat adquireixi les competències de cada ensenyament. En conversa amb DEMÓCRATA, fonts del sector, tot i coincidir en els objectius de millora de la qualitat de l’ensenyament, discrepen amb l’Executiu sobre com aconseguir-ho. Plantegen dubtes sobre si les obligacions proposades estan prou justificades i si poden introduir barreres que dificultin l’accés a la formació.

En quina fase està el reial decret

El projecte de reial decret de garantia de qualitat dels centres privats de FP continua en tramitació. El Consell de Ministres del passat dia 10 va acordar demanar al Consell d’Estat un dictamen urgent, amb data límit del 19 de novembre.

El Govern ha optat per el reial decret com a instrument reglamentari per tirar endavant la reforma, així com per tramitar-lo per urgència, escurçant els terminis ordinaris. L’Executiu fonamenta aquesta decisió en la necessitat de disposar com més aviat millor del marc regulador perquè els centres i les administracions puguin planificar i aplicar els canvis.

La memòria també invoca els terminis de desenvolupament i implantació del sistema de FP previst a la Llei orgànica 3/2022. Sosté que endarrerir l’aprovació generaria incertesa sobre l’oferta, les admissions, l’organització acadèmica i l’expedició d’acreditacions. Afegeix que les administracions necessiten adaptar amb antelació els seus procediments, plataformes tecnològiques i sistemes d’informació.

Què canvia respecte a la presencialitat actual

La FP virtual ja està sotmesa a requisits de seguiment, tutoria i avaluació. La regulació estatal vigent també exigeix proves finals presencials, per la qual cosa estudiar a distància ara mateix no equival a completar tota la formació sense acudir físicament a un centre. La novetat principal del projecte és establir una banda general d’activitat lectiva presencial: entre el 15 % i el 39 % en la modalitat virtual i entre el 40 % i el 60 % en la semipresencial. Aquests intervals introduirien un marc percentual estatal comú davant la regulació actual, que no fixa aquestes franges generals.

La formació en empresa queda fora del còmput d’activitat lectiva utilitzat per calcular els percentatges. Per tant, no seria correcte aplicar-los directament a la durada total de qualsevol títol sense distingir-ne els components.

El text també contempla particularitats per a les ensenyances que habiliten per a professions regulades: hauran de respectar les exigències de presencialitat de la seva normativa específica, encara que superin el màxim general previst per a la modalitat virtual.

Objeccions sectorials

Fonts del sector qüestionen el mínim obligatori de presencialitat que planteja el Govern. La seva objecció es basa en el fet que l’assistència física no s’ha d’utilitzar com una mesura automàtica de qualitat, "sinó justificar-se pel que l’alumne necessita aprendre i demostrar". D’acord amb aquest plantejament, qüestionen que totes les ofertes virtuals hagin d’assolir un sòl del 15 %, encara que els seus mòduls, metodologies i necessitats d’equipament siguin diferents. Així, proposen substituir aquesta obligació general per activitats presencials vinculades a resultats d’aprenentatge concrets, amb una programació que es pugui situar entre el 0 % i el 39 %.

Aquesta posició no planteja prescindir de les pràctiques necessàries ni de les garanties d’avaluació. Defensa mantenir la presència física quan sigui imprescindible per utilitzar equips, adquirir destreses o comprovar competències, evitant afegir una assistència que no aporti un valor formatiu efectiu.

La Cambra de Comerç d’Espanya, en l’informe sobre el projecte d’Educació, també dona suport a la millora de la qualitat de la FP, però demana preservar la utilitat de la formació virtual per a treballadors, persones amb responsabilitats familiars i residents en zones amb poca oferta. Considera que l’assistència presencial s’ha de justificar pels aprenentatges i les característiques de cada ensenyament. Si es mantenen percentatges mínims, reclama aclarir-ne el càlcul, les activitats que hi computen i la seva aplicació a matrícula parcial, a més de permetre agrupar sessions quan sigui adequat.

El problema per a qui treballa o viu lluny

Les observacions sectorials situen l’accés al centre del debat. Una persona pot disposar de temps per estudiar de manera autònoma i, tot i així, tenir dificultats per anar regularment a un centre per torns laborals, per les seves responsabilitats de cura o per la distància des del domicili.

El perfil de l’estudiant que s’inclina per aquest tipus de formació sol ser el de persones que combinen les seves obligacions diàries laborals amb l’estudi fora de l’àmbit laboral, de manera que el nou model deixaria molta gent sense aquesta opció per aconseguir un títol oficial. Un sòl del 15% d’assistència presencial equival a 4 hores setmanals de classes en un lloc físic.

L’efecte no depèn només del percentatge. També importa com es distribueixen les sessions, on se celebren i amb quina antelació es coneixen. Un bloc concentrat de pràctiques i diverses assistències setmanals poden sumar les mateixes hores, però exigir una organització personal molt diferent.

El sector també demana avaluar les despeses de desplaçament, allotjament i conciliació, a més dels costos que assumirien els centres. Adverteix que imposar l’assistència presencial sense mesurar aquests efectes pot dificultar la participació precisament de qui recorre a la modalitat virtual perquè no pot seguir un ensenyament presencial ordinari.

El professorat i les ràtios també condicionen la flexibilitat

La crítica a l’assistència presencial es connecta amb altres dues mesures: l’equiparació del mínim d’hores lectives i de tutoria del professorat virtual i semipresencial amb el presencial, i les noves ràtios.

Fonts del sector sostenen que la formació digital combina tasques diferents —sessions en directe, preparació de materials, seguiment, correcció i tutoria— i que la seva organització no hauria de traslladar automàticament l’estructura de l’ensenyament presencial.

Reclamen una dedicació docent suficient i verificable, adaptada a l’alumnat i a la metodologia. També qüestionen que una ràtio uniforme reflecteixi necessitats tan diferents com desenvolupar continguts comuns, supervisar pràctiques o atendre individualment un estudiant.

En el cas de les ofertes de graus A, B i C adreçades a persones ocupades i aturades, demanen un tractament específic que tingui en compte la seva durada, els seus destinataris i la compatibilitat amb l’ocupació.

Acostar les proves sense duplicar tràmits

Una altra objecció al projecte d’Educació es refereix a la possibilitat d’organitzar proves i activitats a prop del domicili de l’alumnat. El sector proposa permetre’n la celebració mitjançant convenis amb altres centres del sistema de FP, fins i tot en una comunitat autònoma diferent, amb els corresponents mecanismes de comunicació i supervisió.

La regulació vigent ja preveu autoritzacions territorials per a activitats presencials recurrents i comunicacions per a determinades actuacions fora de la comunitat d’autorització. El debat consisteix a delimitar quin control necessita cada activitat i evitar repetir una autorització completa quan sigui suficient un tràmit específic.

També es planteja admetre avaluació a distància quan la naturalesa de les competències i les garanties d’identificació, autoria i supervisió ho permetin. Per contra, manté l’avaluació presencial quan sigui necessari per comprovar destreses pràctiques o utilitzar equipaments específics.

Les objeccions generals que emmarquen la polèmica

Les crítiques sobre la FP virtual formen part d’un qüestionament més ampli del projecte. El sector reclama completar l’avaluació econòmica conjunta, reduir duplicitats administratives, justificar les diferències entre centres segons la seva titularitat o finançament i aclarir els terminis d’adaptació.

També rebaten la motivació de la urgència. Sosté que la expansió de la formació virtual i el creixement de l’oferta privada són processos coneguts i demana explicar quina circumstància extraordinària exigeix escurçar els terminis. Reclam a més, un diàleg social efectiu abans de l’aprovació del reial decret.

El Govern, per la seva part, defensa que disposar aviat del nou marc permetrà ordenar l’oferta i planificar els canvis.

El punt de coincidència és millorar la qualitat; la controvèrsia és en com fer-ho sense debilitar la flexibilitat i l’accés que justifiquen l’existència de la FP virtual i semipresencial.