La candidata de Frente Amplio per a les eleccions del 29N, Ada Colau, ha defensat la creació d’un nou tribut adreçat als ultrarics, que s’aplicaria a patrimonis a partir d’un milió d’euros. Aquesta figura s’emmarca en una reforma fiscal més àmplia que també incrementa la càrrega impositiva sobre la banca i les grans companyies, amb la meta d’obtenir més de 10.000 milions d’euros addicionals.
En detall, Colau proposa un tipus del 2% sobre el patrimoni total per a qui superi el milió d’euros, que augmentaria al 3% per a les fortunes de més de 50 milions d’euros. La quota es minoraria tenint en compte el que ja s’ha abonat pels impostos de Patrimoni i Grans Fortunes, i en cap cas no recauria sobre salaris o pensions.
Des de la candidatura han precisat que aquest impost afectaria unes 231.000 persones, al voltant de l’1% dels contribuents que presenten la declaració de la renda. Calculen a més que les 1.200 majors fortunes del país, amb patrimonis superiors a 50 milions d’euros, aportarien un terç de la recaptació total, que es destinaria a finançar serveis públics, pensions i la modernització del sistema ferroviari, entre altres àmbits.
El pla fiscal inclou també l’eliminació de diverses deduccions de les quals es beneficien les grans empreses i les entitats financeres, amb la finalitat d’elevar el seu tipus efectiu sobre els beneficis nets. Recorden que, fins al setembre, la banca ha acumulat guanys de 26.000 milions d’euros.
Colau ha subratllat que el tipus efectiu que suporten actualment la gran empresa i la banca se situa entre el 7 i el 9%, mentre que les pimes assumeixen entre un 19 i un 20%, pràcticament el doble del que tributen les entitats financeres.
Suport de Nacho Álvarez i reforma fiscal
Aquestes propostes les ha presentat aquest dijous durant un esmorzar informatiu de Nueva Economía, celebrat a Madrid, en el qual ha estat presentat per l’exdirigent de Podemos i exsecretari d’Estat Nacho Álvarez, que va ser el responsable econòmic de la formació morada.
Álvarez ha expressat el seu suport directe a l’aspirant de Frente Amplio en afirmar que Colau i el seu projecte polític representen l’opció adequada si en aquests comicis es vol apostar per «reconstruir contractes socials que cosin les fractures» que travessa actualment el país.
En la seva intervenció, Colau ha detallat diverses iniciatives econòmiques i ha perfilat una reforma tributària orientada a redistribuir la riquesa i assegurar l’accés a l’habitatge. En aquest marc, ha defensat un impost específic als multipropietaris amb més de quatre habitatges, que afectaria el 10% de la població amb més recursos i deixaria fora el petit propietari.
L’objectiu d’aquest tribut és mobilitzar al voltant de 500.000 habitatges avui amb preus “abusius” cap al lloguer assequible, incentivant una rebaixa aproximada del 30% per quedar exempts del pagament. El tipus plantejat seria del 10% i, segons ha insistit, la seva finalitat és fonamentalment dissuasòria, no recaptatòria.
Frente Amplio guanya pes de cara al 29N
Durant el seu discurs, Colau ha retret al president del Govern que anunciés a l’abril de 2024 que aquesta seria la legislatura de l’habitatge, quan, al seu parer, el que seria honest seria reconèixer que la situació no és bona i fins i tot està “pitjor que mai”.
Per revertir aquest escenari, ha sostingut que Frente Amplio ha d’entrar amb força al Congrés i que l’esquerra alternativa ha de formar part de l’Executiu per empènyer el PSOE cap a polítiques més ambicioses.
Ha recordat que, tot i que les enquestes dibuixaven un panorama complicat, amb el bloc de dretes encarat a una victòria, ara percep un context més favorable després de l’impuls de Frente Amplio. Calcula que ja haurien assolit al voltant del 8% d’intenció de vot i veu factible arribar aviat al 10%, llindar a partir del qual es multipliquen els escons i podrien ser decisius per a la governabilitat.
La dimissió de Puente i el debat sobre el ferrocarril
Sobre la dimissió de l’exministre de Transports, Óscar Puente, Colau ha reiterat el seu agraïment per aquest gest de “dignitat” en assumir responsabilitats polítiques després de dos accidents greus a l’alta velocitat.
Al seu entendre, aquest moviment impedeix que la dreta utilitzi el sinistre d’Urda per fer “electoralisme”, i considera que s’ha quedat “sense arguments” perquè Puente ha “marcat la diferència”.
No obstant això, ha reclamat ser “prudent amb el llenguatge” i no presentar aquesta renúncia en clau de “heroisme o calvari” quan hi ha gairebé 70 morts. Ha remarcat que la “prioritat és bolcar-se amb les víctimes, recuperar el lideratge públic del sistema ferroviari i oferir solucions a la gent”.
Crítiques als Estats Units i crida a la pau
En relació amb la cimera Iberoamericana que se celebra a Madrid, Colau ha sostingut que, en termes geopolítics, el més convenient és que els Estats Units «se’n tregui les urpes» de Llatinoamèrica, on, segons el seu parer, hi ha dut a terme «injerències colonials» per afavorir governs d’ultradreta. Ha arribat a qualificar de «cop d’Estat» la intervenció militar nord-americana a Veneçuela per capturar l’exexpresident Nicolás Maduro.
Pel que fa al paper del país davant els conflictes internacionals actuals, ha alertat que dirigents com Donald Trump i Benjamin Netanyahu alimenten les guerres i ha defensat la necessitat de treballar intensament per la pau, evitant entrar en «carreres armamentístiques».
«Seria inadmissible retallar serveis públics per entrar en escalades armamentístiques», ha afegit, per retreure al president català, Salvador Illa, que animi a diversificar el teixit empresarial amb la finalitat de produir armament en l’àmbit local.