El mercat internacional de la intel·ligència artificial (IA) s’expandirà fins a 24, per situar-se al voltant de 5 bilions d’euros el 2040, molt per sobre dels prop de 210.000 milions d’euros actuals, segons les projeccions incloses en l’informe "The 2040 technology game plan" elaborat per Roland Berger.
Segons la consultora, la intel·ligència artificial, els semiconductors i els centres de dades es convertiran en els tres segments amb més volum de negoci dins de les 14 tecnologies que considera clau. En conjunt, aquestes tres àrees concentraran més de la meitat dels 16 bilions d’euros que sumaran aquestes activitats a escala global al final del període analitzat.
En aquest context, l’estudi estima que Europa podria generar al voltant de 3 bilions d’euros en aquestes 14 tecnologies, cosa que suposaria gairebé una cinquena part del mercat mundial, sempre que aconsegueixi transformar la seva fortalesa en recerca en producció industrial massiva.
L’informe parteix de l’examen de més de 400 tecnologies candidates i selecciona 30 grans tendències amb potencial per redifinir l’economia i la indústria d’aquí al 2040. El volum de negoci conjunt d’aquestes tendències passarà d’uns 2,5 bilions d’euros a més de 20 bilions, mentre que el seu pes sobre el PIB industrial global avançarà del 9% al 37%.
La rendibilitat, el gran repte de la IA
El document subratlla que el repte de la intel·ligència artificial no es limita a la seva implantació, sinó a la capacitat de les companyies per traduir-ne l’ús en resultats econòmics tangibles.
En detall, recull que el 78% de les organitzacions declarava utilitzar IA el 2024, enfront del 55% de l’exercici anterior. No obstant això, també indica que el 95% de les empreses informa d’un retorn nul en els seus projectes pilot i que només el 5% ha aconseguit un impacte mesurable en el seu compte de resultats.
Per a Roland Berger, tancar la bretxa entre el nivell elevat d’adopció i la generació efectiva de valor serà el principal repte de negoci en la pròxima dècada. En el cas europeu, l’informe suggereix focalitzar-se en aplicacions especialitzades, com el manteniment predictiu, l’optimització de flotes o el control de processos industrials, aprofitant el coneixement sectorial i la qualitat de les dades disponibles.
La consultora apunta que el continent disposa d’una base de talent equiparable a la dels Estats Units, amb 128.000 graduats a l’any en tecnologies de la informació i la comunicació, davant dels 123.000 del país nord-americà. Tanmateix, aquest últim va llançar 40 models d’IA rellevants el 2024, enfront de només tres a Europa.
L’energia marcarà el ritme de creixement
El desplegament massiu de la intel·ligència artificial també elevarà de manera notable el consum energètic de les infraestructures digitals. Segons l’informe, l’IA passarà de suposar aproximadament una cinquena part de la demanda dels centres de dades a prop del 60% el 2035.
"La carrera tecnològica és, cada vegada més, una carrera energètica", ha assenyalat el soci sènior de Roland Berger a Iberia Juan Luis Vílchez, que ha advertit que la generació, les xarxes i l’emmagatzematge hauran de créixer al mateix ritme.
Vílchez ha remarcat que Europa manté posicions de lideratge en microrretes i generació distribuïda, a més de comptar amb una indústria rellevant en equipament elèctric i sistemes de refrigeració per a centres de dades, tot i que ha insistit en l’urgència d’escalar aquestes capacitats.
Retards i pèrdua de pes a Europa
L’estudi alerta que la connexió d’un nou centre de dades a la xarxa elèctrica es pot demorar fins a set anys a Europa, enfront de terminis d’entre un i tres anys als Estats Units. Així mateix, preveu que el país nord-americà concentrarà prop del 58% de la capacitat instal·lada mundial el 2030, mentre que la quota europea retrocedirà del 13% al 10%.
El diagnòstic de Roland Berger situa els Estats Units al capdavant dels mercats d’intel·ligència artificial, centres de dades i semiconductors, amb la Xina retallant distàncies a gran velocitat. Europa, per la seva banda, conserva posicions de lideratge en microrretes, tecnologies quàntiques, captura, utilització i emmagatzematge de carboni i biomaterials.
La consultora planteja tres línies d’actuació per al continent: competir a escala global en les tecnologies en què ja disposa de capacitats sòlides; aprofitar la mida del mercat europeu en àmbits estratègics, i atreure companyies estrangeres perquè fabriquin o desenvolupin la seva activitat dins d’Europa.
Aquesta darrera via es presenta com l’alternativa més factible a curt termini per a la producció de semiconductors avançats, la intel·ligència artificial i els centres de dades. Tot i això, l’informe també detecta oportunitats en aplicacions d’IA per a sectors regulats, equips de fabricació de xips i nodes madurs de semiconductors.
Aliances per guanyar escala a Espanya
"Europa té talent i una important base científica i industrial, però la fragmentació dels mercats i la manca de capital orientat al creixement impedeixen que les tecnologies avançades escalin al ritme dels Estats Units o la Xina", ha afirmat el soci sènior de Roland Berger a Iberia Bieito Ledo.
En el cas de les companyies espanyoles, Ledo ha defensat la conveniència de centrar-se en tecnologies en què la demanda europea hagi de ser determinant, recolzant-se en inversions a llarg termini i en aliances empresarials que permetin guanyar dimensió i competitivitat.