Espanya figura entre els països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) on els actius dels proveïdors de pensions tenen menor pes sobre el PIB, amb un 10,4%, segons detalla el “think tank” de les economies avançades en l’última edició del seu informe anual “Perspectives de les pensions en 2026”.
Amb aquest percentatge, Espanya se situa en el lloc 28 de les 37 economies analitzades per l’OCDE en funció de la rellevància de l’estalvi en pensions privades respecte de la mida de la seva economia, després d’acumular cinc exercicis consecutius de descensos.
Així, la ràtio d’actius de proveïdors de pensions sobre el PIB s’ha anat reduint de manera continuada des del 14,4% registrat el 2020 i s’allunya del màxim del 14,6% assolit el 2014.
Darrere d’Espanya només es troben Noruega (10,2%), República Txeca (7,9%), Eslovènia (7,3%), Àustria (7,2%), Alemanya (6,2%), Hongria (4,8%), Turquia (3,4%), Luxemburg (1,4%) i Grècia (1,3%).
En l’extrem contrari se situen les economies on l’estalvi privat en pensions té un major pes relatiu sobre el PIB, encapçalades per Dinamarca (201%), Islàndia (191%) i Suïssa (168%).
A escala mundial, els actius de pensions als països de l’OCDE van sumar 78 bilions de dòlars (70 bilions d’euros) a finals de 2025, l’equivalent al 106% del PIB, enfront del 62% del 2001, fet que reflecteix l’augment del paper d’aquests actius en l’economia en un període relativament breu.
D’acord amb l’OCDE, aquest creixement respon a aportacions més elevades, bons rendiments de les inversions i nivells relativament reduïts de pagaments de prestacions de jubilació en nombrosos països.
No obstant això, l’informe adverteix que “és possible que les persones no estiguin estalviant prou per assegurar una renda de jubilació adequada”, i afegeix que gairebé tots els membres de l’OCDE “s’enfronten actualment a una bretxa en les cotitzacions a la jubilació”, la qual cosa implica que els treballadors hauran de reforçar les seves pensions obligatòries amb aportacions voluntàries si volen assolir el seu objectiu d’ingressos a la vellesa.
En aquesta línia, l’organització amb seu a París calcula que aquesta bretxa supera el 10% per als homes amb rendes mitjanes en 17 dels 41 països analitzats. Així mateix, indica que les dones afronten una bretxa més gran que els homes en 17 països, mentre que els treballadors per compte propi pateixen una bretxa superior a la dels assalariats en 31 països.
"Tot i que la despesa pública en pensions a l'OCDE continua augmentant, molts treballadors no estan encaminats a obtenir una renda de jubilació adequada", ha assenyalat el secretari general de l'OCDE, Mathias Cormann, que considera que les pensions avalades per actius contribuirien a tancar aquest desfase.
Tanmateix, el responsable australià de l'OCDE lamenta que "massa persones no estan inscrites en un pla, comencen massa tard o estalvien molt poc", motiu pel qual subratlla que la inscripció automàtica, l'augment progressiu de les cotitzacions juntament amb el salari, estratègies d'inversió més eficients i una bona governança poden revertir aquesta situació.
En el seu diagnòstic, el 'think tank' remarca que "només 19 dels 38 països de l'OCDE compten amb plans de pensions obligatoris o gairebé obligatoris", mentre que l'adhesió a plans voluntaris continua sent reduïda. De fet, en gairebé la meitat dels 19 països de l'OCDE on només hi ha plans voluntaris, "participa menys de la meitat de les persones en edat laboral".
En el cas concret d'Espanya, el 54% dels comptes de pensions d'empresa no van rebre cap aportació el 2024 i, entre els que sí que van registrar contribucions, el 68% no van superar els 900 euros durant tot l'any.
A més, l'organització assenyala que, a diferència del que s'ha observat a la majoria de jurisdiccions analitzades, Espanya va registrar una caiguda de les cotitzacions a llarg termini, bé que admet que aquesta dinàmica podria estar canviant, ja que les aportacions als fons de pensions van repuntar el 2023 (un 9%), el 2024 (un 10,9%) i el 2025 (un 3,3%).