Hisenda continua augmentant la seva recaptació malgrat les rebaixes d’impostos aplicades als carburants i a determinats subministraments energètics. L’Agència Tributària va ingressar 248.326 milions d’euros durant els nou primers mesos de 2026, cosa que suposa un increment del 10% respecte al mateix període de l’any anterior. El creixement es produeix en un context marcat per les mesures fiscals aprovades pel Govern per contenir els efectes econòmics del conflicte a l’Orient Pròxim, que han reduït els ingressos procedents de la gasolina, el dièsel i altres productes energètics.
Segons les últimes dades publicades per l’Agència Tributària aquest divendres 30 d’octubre, l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) torna a convertir-se en el principal motor dels ingressos públics, amb una recaptació acumulada de 118.068 milions d’euros, un 12,5% més que el 2025. Aquesta xifra representa prop de la meitat de tots els impostos recaptats fins al setembre i permet compensar àmpliament la caiguda registrada en els tributs sobre els combustibles, que han perdut al voltant de 3.000 milions d’euros de recaptació com a conseqüència de les mesures fiscals relacionades amb la crisi energètica.
L’evolució reflecteix dues tendències diferents. D’una banda, l’Executiu ha reduït temporalment determinats impostos per alleujar l’encariment dels carburants i de l’electricitat. De l’altra, el creixement de l’ocupació, les pujades salarials i l’increment de les pensions estan elevant les quantitats que ingressen les administracions a través de l’IRPF. A això s’hi afegeix l’efecte de la inflació sobre un impost els trams del qual no s’han actualitzat de manera general per compensar l’augment dels preus.
L’IRPF dispara la recaptació d’Hisenda fins als 118.068 milions
El principal responsable de l’increment dels ingressos tributaris és l’ IRPF, la recaptació del qual ha crescut un 12,5% entre gener i setembre de 2026. Els 118.068 milions ingressats representen aproximadament el 47,5% de la recaptació tributària total del període, una proporció que confirma el pes de les rendes del treball, les pensions i altres ingressos personals en els comptes públics.
L'Agència Tributària atribueix aquesta evolució principalment a la fortalesa del mercat laboral i al creixement de les masses salarials i de pensions. Quan augmenta el nombre de persones ocupades, també creix el volum de nòmines subjectes a retencions. De la mateixa manera, les pujades dels salaris i de les prestacions de jubilació incrementen les bases sobre les quals es calcula l'impost, encara que l'efecte concret depèn de la situació fiscal de cada contribuent.
No obstant això, l'augment de la recaptació no significa necessàriament que els treballadors estiguin guanyant més poder adquisitiu. Una part de les millores salarials respon a la necessitat de compensar l'encariment del cost de la vida, mentre que l'IRPF es calcula sobre ingressos nominals. Per tant, una persona pot rebre una pujada salarial que no millori la seva capacitat real de compra i, al mateix temps, suportar una retenció superior.
Aquest fenomen es veu reforçat per l'absència d'una actualització general dels trams de l'IRPF d'acord amb la inflació, fet que pot elevar el tipus mitjà efectiu suportat per alguns contribuents. La conseqüència és que Hisenda pot ingressar més per les nòmines fins i tot quan una part de les pujades salarials només compensa l'augment dels preus.
Per què pagues més IRPF encara que el teu sou amb prou feines hagi millorat
Una de les claus del creixement de la recaptació és la denominada progressivitat en fred, també coneguda com progressivitat fiscal en fred. Aquest fenomen es produeix quan augmenten els salaris nominals per efecte de la inflació, però els límits dels trams d'un impost progressiu no s'actualitzen en la mateixa proporció.
L'IRPF estableix diferents tipus de gravamen segons la quantia dels ingressos del contribuent. Quan una persona rep una pujada salarial, una part de les seves rendes pot passar a tributar a un tipus marginal superior, encara que la millora del seu sou s'hagi produït únicament per compensar l'encariment dels béns i serveis. Això no significa que tot el salari passi a tributar al tipus del tram superior, sinó que aquest percentatge s'aplica a la part de la renda que correspongui.
Per exemple, un treballador que rep una pujada salarial del 4% en un context d’inflació similar pot mantenir pràcticament intacte el seu poder adquisitiu. Tanmateix, si els trams fiscals romanen congelats, l’augment de la seva renda nominal pot provocar que acabi destinant una proporció lleugerament més gran dels seus ingressos a l’impost. L’efecte exacte dependrà del seu salari, de les seves circumstàncies familiars, de les deduccions aplicables i de la normativa de la comunitat autònoma en què resideixi.
L’Agència Tributària assenyala que l’increment del tipus efectiu està contribuint al creixement dels ingressos per IRPF, juntament amb l’evolució de l’ocupació i les remuneracions. Per tant, la recaptació no només augmenta perquè hi hagi més treballadors o perquè les nòmines siguin més altes, sinó també per la forma en què es calcula l’impost sobre aquestes rendes.
Els impostos sobre la gasolina i el dièsel cauen un 13%
L’evolució de l’IRPF contrasta amb la registrada en l’ Impost Especial sobre Hidrocarburs, la recaptació del qual acumula una caiguda del 13% fins al setembre de 2026. El descens s’accentua especialment en l’últim mes analitzat, quan els ingressos procedents d’aquest tribut es van reduir un 25% respecte al setembre de l’any anterior.
La caiguda respon principalment a les mesures fiscals aprovades pel Govern per fer front a l’encariment de l’energia derivat del conflicte a Orient Pròxim. Des de març, l’Executiu ha impulsat diferents paquets d’ajudes que inclouen reduccions temporals dels impostos aplicats als carburants, a més de mesures adreçades a determinats sectors econòmics especialment afectats per l’augment dels costos energètics.
Entre gener i setembre, les rebaixes de l’Impost Especial sobre Hidrocarburs han suposat una reducció d’ingressos d’aproximadament 1.383 milions d’euros. A aquesta quantitat s’hi afegeixen 1.169 milions més relacionats amb les reduccions de l’IVA aplicades a productes energètics, inclosos carburants, electricitat i gas. En conjunt, les mesures fiscals extraordinàries han restat al voltant de 3.000 milions d’euros a la recaptació tributària durant els nou primers mesos de l’any.
A més, el Govern va aprovar el passat 29 de setembre una nova pròrroga de les reduccions fiscals, establint una rebaixa de 20 cèntims per litre en l’Impost sobre Hidrocarburs per a la gasolina sense plom i el gasoil d’ús general durant octubre. La normativa preveu reduccions de 13 cèntims al novembre i de sis al desembre, encara que aquestes quanties poden modificar-se en funció de l’evolució dels preus. L’impacte corresponent a octubre encara no apareix en les dades publicades, que únicament recullen la recaptació acumulada fins al setembre.
L’IVA també creix un 8,1% malgrat les mesures fiscals sobre l’energia
El segon gran motor de la recaptació és l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA), que ha aportat 81.181 milions d’euros entre gener i setembre, un 8,1% més que durant el mateix període de 2025. El creixement es manté malgrat les rebaixes temporals que s’han aplicat a determinats productes energètics durant l’any.
L’evolució està relacionada amb el comportament del consum de les llars, l’increment de les seues rendes nominals i l’encariment de nombrosos béns i serveis. Quan els consumidors gasten més diners, ja siga perquè compren més productes o perquè els preus són superiors, la recaptació per IVA pot augmentar, sempre que es mantinguen els tipus impositius corresponents.
En conseqüència, una pujada de la recaptació per IVA no demostra necessàriament que les famílies estiguen consumint una major quantitat de béns i serveis. Part de l’augment pot deure’s al creixement dels preus, que eleva l’import sobre el qual es calcula l’impost. Aquest efecte es combina amb l’evolució real del consum i amb les diferències de tributació entre productes.
Els impostos especials presenten, tanmateix, una evolució oposada. Segons les dades d’Hisenda, la seua recaptació total s’ha reduït un 8,5%, fins als 15.718 milions d’euros, com a conseqüència principalment de les rebaixes fiscals sobre l’energia. La diferència entre el comportament de l’IVA general i el dels tributs energètics explica per què el conjunt dels ingressos públics pot continuar creixent encara que l’Estat recapte menys per determinats combustibles.
L’Impost sobre Societats augmenta més d’un 25%, però hi ha un efecte extraordinari
El Impost sobre Societats també registra un increment superior al 25% en la recaptació acumulada de 2026, tot i que una part important d’aquesta evolució està relacionada amb factors extraordinaris que dificulten comparar directament els resultats amb els de l’exercici anterior.
En concret, la recaptació està condicionada per les devolucions derivades de l’anul·lació judicial de determinades mesures fiscals introduïdes en la reforma tributària de 2016, impulsada durant l’etapa de Cristóbal Montoro al capdavant del Ministeri d’Hisenda. Aquestes circumstàncies alteren la comparació entre exercicis, per la qual cosa el creixement observat no pot interpretar-se únicament com a conseqüència d’un augment dels beneficis empresarials.
Quan l’Agència Tributària elimina determinats efectes extraordinaris i fa una comparació en termes homogenis, el creixement dels ingressos per Societats se situa al voltant del 7%, una xifra considerablement inferior a la taxa que mostra la recaptació sense ajustos.
Aquesta diferència és important per interpretar correctament les dades: ingressar més per un impost no significa necessàriament que hagi augmentat en la mateixa proporció l’activitat econòmica o la rendibilitat de les empreses. El calendari de pagaments, les devolucions i els canvis normatius també influeixen en la quantitat finalment recaptada.
Hisenda ingressa un 13,5% més al setembre, tot i que el creixement real de la recaptació es modera
Les darreres dades mensuals mostren que Hisenda va recaptar 18.049 milions d’euros durant setembre de 2026, un 13,5% més que en el mateix mes de l’any anterior. Tanmateix, l’Agència Tributària adverteix que una part d’aquest increment s’explica per l’evolució de les devolucions fiscals, que van ser inferiors a les realitzades al setembre de 2025.
En concret, els ingressos bruts van augmentar un 5,4%, mentre que les devolucions van disminuir un 18%. La disminució d’aquestes últimes està relacionada, en part, amb les elevades devolucions extraordinàries efectuades l’any passat com a conseqüència de diferents sentències judicials. Per això, el creixement de la recaptació neta resulta superior al dels ingressos bruts.
La mateixa circumstància s’ha de tenir en compte en analitzar el conjunt de l’any. Encara que els ingressos tributaris acumulats creixen un 10% fins al setembre, l’increment es redueix al 8% en termes homogenis, un cop corregits determinats efectes extraordinaris i de calendari. Aquesta última taxa també és dues dècimes inferior a la registrada fins a l’agost, la qual cosa reflecteix una moderació gradual del ritme de creixement.
La diferència entre ambdues mesures no invalida l’augment dels ingressos públics, però permet entendre millor el seu origen. L’increment respon tant a una base de recaptació més gran com a factors fiscals i administratius que modifiquen les comparacions entre exercicis.
Recaptar més impostos no significa necessàriament reduir el dèficit públic
L’augment dels ingressos tributaris arriba en un context en què els comptes públics també suporten més despeses i noves mesures de suport econòmic. Per tant, que Hisenda recapti més no significa automàticament que el dèficit de les administracions es redueixi en la mateixa proporció.
Les últimes dades fiscals mostren que el dèficit de les administracions públiques, excloses les corporacions locals, es va situar al voltant dels 30.000 milions d’euros fins a l’agost, sense considerar les despeses extraordinàries vinculades a la DANA. Aquesta xifra equival al 1,71% del PIB, per sobre del 1,5% registrat en el mateix període de l’any anterior.
Per la seva banda, el dèficit de l’Estat fins al setembre se situa al voltant del 2,2% del PIB. Aquests resultats mostren que els ingressos addicionals s’han d’analitzar juntament amb l’evolució de la despesa pública, les transferències entre administracions i les mesures extraordinàries aprovades per l’Executiu.
La fotografia que deixen els primers nou mesos de 2026 és, per tant, la d’una Hisenda que continua augmentant la seva recaptació gràcies principalment a l’IRPF i a l’IVA, malgrat perdre ingressos per les rebaixes fiscals sobre els carburants. El creixement de l’ocupació, els salaris i les pensions impulsa les quantitats ingressades, mentre que la inflació i la manca d’actualització general dels trams de l’IRPF també contribueixen a elevar la càrrega fiscal de determinats contribuents.
La clau és que les rebaixes dels impostos energètics afecten només una part de la recaptació, mentre que l’IRPF grava un volum molt més gran de rendes. Per això, Hisenda pot ingressar més diners en conjunt encara que hagi reduït temporalment la tributació sobre la gasolina, el dièsel i altres productes energètics.